Dos poemes amb temps i deu epitafis
27 Gener, 2013 08:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No porta el temps
No porta el temps
ni nobles ni fantasmes,
només els quatre
o cinc manifassers,
aquí, a la plaça,
es prega pel solet
i tots són somnis
porucs, ben morts de gana.
Potser, el divendres,
prompte, pel matí,
serà, en el poble,
aquell home tan ric,
com posa, ensems,
els riures i les festes,
però, més tard,
la campana, més vella,
crida a la cleda:
pastors i ovelles,
toca, de pressa,
les hores del migdia
i el ric se'n va,
troba a la família:
la vella tieta,
és muda i va a missa.
No porta el temps
altre enrenou,
cansat és clou,
demà un altre dia.
No tinc ni vull
No tinc ni vull:
hores malfeineres,
ombres passatgeres,
enveja i orgull.
Ni ho he demanat
ni espero arribar
per tal de guanyar.
Avui, he venut:
dolça melangia,
la nit i migdia
i tot a bon preu,
no espero l'hereu
ni guanyar l'amor,
ja sabeu qui sóc?
El rei del silenci
perdut, en mal temps,
per aquells parents
quan cerquen senderi
i tot per un sou
petit com la nou,
petit i mullat.
No tinc ni vull
aplegar a ser rei,
només el servei
del sord més preat.
Epitafis
Compta cent i surto.
Abans, tampoc ho era viu.
Porta'm sis espelmes!
Necessito saber qui va empènyer.
Segueixo morint sol.
Si et mors aquest mes, tindràs mil punts.
Estic mort, suposo que no et sap greu.
Podríeu dir-me la data de defunció?
Vist des d'aquí, no és el mateix.
Em sento com a dispers.
Dos poemes amb Carnestoltes i deu pensaments divins
23 Gener, 2013 07:05
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Les corrues
Esperant el sacrifici
de les dates importants,
els pecats faran seguici,
lliurarem beguda i carn.
Ens posarem amb el batlle,
el ministre, el diputat,
els podríem vestir d'enzes
sense prendre gaire mal.
Els direm que són tanoques,
lladregots fets al cabal,
malefactors sense treva,
salvadors del bé i del mal.
Només dura quatre dies
aquest son tan important,
la meitat seran de festa,
de pena, l'altra meitat.
Les corrues per la plaça,
per carrers amples i grans,
els pobres a la finestra
amb flaire gran de menjar.
I després, torna el silenci,
la cendra posada al cap,
llarga festa de Quaresma:
un infern on fer bondat.
Carnestoltes
He sentit la meravella
d'aquest riure principal:
menjar carn sense aturada,
raonar com un sidral.
Atrevir-se a fer de dona
guarnida de cap a peus
i passejar per la plaça
esperant aplegar al cel.
Per oblidar tota ombra,
hem de prendre l'esperit,
com buidaré aquella bóta,
aquella de negre vi.
Parlarem de les errades,
els pujarem a la creu,
tot cristià serà jueu
per gaudir dels miserables.
Carnestoltes, quatre voltes,
per matar a l'enemic,
és talment un mal antic
viure així: A les revoltes!
Acabada bogeria
amb gran missa i capellans,
molta cendra als vilatans
puix han gaudit nit i dia.
Pensaments divins
Jesús no tenia cap amic flequer ni encarregat de piscifactoria.
Déu m'estima tant que ni m'escolta.
Jesús vol canviar el desert per un balneari.
Judes li demana a Jesús una altra oportunitat.
Si he d'anar al cel, vull la reserva.
Judes s'atipa d'enviar missatges a Jesús.
Per anar al cel, us recomano el tramvia blau.
Déu i Satanàs han signat un pacte de no agressió.
Déu puja a vint miracles els mínims per accedir a sant.
He fet tres pecats al canvi de guàrdia dels àngels.
Dos poemes d'empènyer i deu pensaments educatius
21 Gener, 2013 06:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Si amor empeny
Si amor empeny
i la paraula és pobra,
els averanys
et porten al mai més,
has de saber
que viure, entre penombra,
ens deixa anar
a un regne sense fe.
Si amor empeny
i la mossa és princesa,
els alturons
com semblen quasi plans,
el seu mirar
és una flama encesa,
el seu callar
et porta al gran desert.
Si amor empeny
només reclama:
Conviure amb la desgana,
morir gelat de fred!
Has de saber
Has de saber,
puix l'hora és ben feixuga,
que l'amor parla,
parla i estreny,
no ha de finir
el monstre de la tarda,
sense més pena,
a dintre del cafè.
El convidat
arriba, empeny la porta,
es posa a seure
dessota el finestró,
al seu costat,
una noia formosa,
li dóna un riure,
el mira i se'n va.
Has de saber,
puix l'amor crida d'hora,
ser amatent,
captaire, mig tanoca.
Pensaments educatius
Llegeix amb dificultat, els temps futurs acaben sent presents.
M'estimen tant que no em deixen començar.
L'inspector vol que faci un curset de camuflatge.
Els he pujat tres punts, n'he suspès la meitat.
Mentre tingui aquest pare, no m'atreveixo a suspendre'l.
Si Déu anés a escola, potser tindríem cinc manaments.
Ordenar vint caps pertany al departament de miracles.
Són tan intel·ligents que llegeixen sense ulls.
Hem fet una classe profitosa de vuitanta segons.
L'inspector vol resultats: alumnes, vint; professor,un.
Dos poemes caiguts i deu epitafis
19 Gener, 2013 07:28
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Fulla viatgera
Quan cau la fulla,
se sent el vell sotrac,
el gran misteri
de la tardor primera,
ni vull saber
on troba el seu catau,
el seu repòs
de fulla viatgera.
Ahir, al cim,
somreia amb deler,
prenia el sol,
li feia bona cara,
mai reposava,
farcida de volers,
jugant ensems
que feia la comanda.
Ara, ja dorm
en aquell llit amic,
sense enemic,
desfent-se a poc a poc.
La figuera
L'ha despullat:
el vent a la figuera,
li ha pres, rabiós,
la força dels cabells.
Dormint al sol,
hi ha la catifa estesa,
d'un marronós
qui s'ha cruspit el verd.
On són les figues?
En panxes alienes,
demanant sempre
que escampin les llavors!
El vell mestral,
un cop malefactor,
fa la comanda:
Les portarà a bon port!
La primavera
li conta a la figuera:
Ja tens dos fills,
els altres no hi són!
Epitafis
Heu de venir recomanats.
Tard o d'hora ens veure'm.
Només rebo els dies parells.
T'estem esperant!
No paro de pensar.
Com anem de salut?
Vull tenir problemes!
No sé on havíem quedat.
Ni sé qui ha de pagar.
Ho sento, he perdut els nervis.
Dos poemes amb Sant i deu pensaments divins
15 Gener, 2013 07:33
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Nostre patró
Nostre patró,
el Sant,
amic de les feres,
de porcs i someres
petites i grans,
rau en el desert
de pau i prudència,
cercant la gran ciència:
Déu i l'univers!
Posat en aquestes
nobles intencions,
vénen els pregons
dimonis d'infern.
El Sant com se'ls rifa,
com van les tenebres,
com solten mosteles,
comença la lluita.
I Satan com perd
i l'àngel com guanya,
nostre Sant ni ràbia
ni, avui, passa fred.
Enmig les fogueres,
nostre Sant com riu,
com tornen les feres
al foc, al caliu.
Un cascavell
Avui, d'hora,
m'han posat
un cascavell
nou de trinca,
amb un llaç
ben pentinat
i una capa
prou petita.
I miolo
com un gat
malcriat
i passerell,
com voldria
dir a l'ocell:
Oblidem
puix som germans!
Processó
de quatre tombs
i la neula de farina,
a la plaça, la musica,
al carrer, tots ben mudats
i després:
un bon dinar,
tarda curta
i a somiar.
Pensaments divins
Dimoni a l'atur, temptarà caps de setmana.
Jesús tornarà als miracles si baixa l'audiència.
El vi de Canaan era sense alcohol.
Satanàs farà d'àrbitre a la lliga d'ascens.
Es demana als àngels que no volin a la migdiada.
Al Judici Final, no s'acceptaran recursos.
Estava arribant al cel, quan vaig trobar una pecadora.
El millor de l'infern és que no et deixen portar la dona.
Sant Pere diu que els metges li emboliquen el llistat.
Enlloc diu que Jesús aprengués a nedar.
Dos poemes d'espera i deu pensaments educatius
13 Gener, 2013 07:08
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Si l'amor ve
Si l'amor ve,
que sigui prompte,
el fer recompte
porta el seu temps.
Si d'abraçades,
si de coïssors,
si de mirades,
si el fer-se fosc.
Si l'amor ve,
que porti mandra
car l'amistança
ni deixa fer.
Ulls de babaus,
el mirar lluny,
cor en un puny
cercant la pau.
Si l'amor ve,
cerca un palau
perquè li plau
dormir de rei.
Posa-li flors,
els encanteris,
tots els misteris,
tèbies dolçors.
Mai
Mai un carrer
ha estat tan sol
ni un voler
lluny del consol.
He estimat
des de fa temps,
molt he plorat,
trobant desert.
Una tarda,
un passeig,
la més maca
ni la veig.
Mai una casa
ha estat tan bella
ni els balcons
tan ben guarnits
ni una jove
tan superba
ni un galant
tan esquifit.
Dolça espera
per mirar,
primavera
per plorar.
Pensaments educatius
Ara, tancaré la porta i suportaré els dubtes.
La lliçó va ser magistral, no la va entendre ningú.
Com el mestre era vell, li feien la traveta de tard a tard.
La millor resposta mai correspon a una pregunta.
Una classe sol ser una república popular ingovernable.
Em prenc la til·la i començo a corregir l'examen.
Els nois eren educats, em mossegaven per ordre.
He sentit a dir que han tancat les escoles del cel.
Tenen feina, estan empenyent la porta per a què no entri.
Han aconseguit escriure una redacció de tres paraules.
Dos poemes amb mosques i deu epitafis
11 Gener, 2013 05:53
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Una mosca
Una mosca,
al fumeral,
al recer
de la tempesta,
manifesta:
No tinc pressa
ni albiro
un nou demà!
Una mosca
desganada,
enfeinada
en pondre ous,
com m'ha dit:
No tinc pas sou,
però el deure
ho demana!
Una mosca,
al fumeral,
del gran fum,
assedegada,
voldria
un bol de llet
per oblidar
on és ara.
Nostra mosca
La tardor
acosta el sol
i, l'estrella
isolada,
ha de dir-li,
a la mosca:
Fa mal temps,
és la gebrada!
Nostra mosca
no té por,
massa feina
per a fer:
sembrar ous,
a tort i a dret,
engegar
els somnis nous.
Cerca cambra
on sojornar
i treballar
fins a l'alba,
potser mare
no ho serà,
però mai
fa mala cara.
Epitafis
Retallaré les visites al psicòleg.
D'on has tret que he mort?
Farem un concurs de calaveres mullades.
Estic buscant una excusa per no sortir.
No trobo temps per enraonar.
Segueixo una dieta rigorosa.
He aconseguit no pagar impostos.
Demà mateix, demanaré pròrroga.
Tres anys més de mort i em regalen un joc de te.
Respecteu el dol.
Dos poemes amb mestral i deu pensaments divins
07 Gener, 2013 05:47
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El vell mestral
El vell mestral,
cansat del vell anar,
per Déu, voldria estar
terriblement cansat,
però no el deixen
els núvols tafaners,
es posen els primers,
es posen i gaudeixen.
La muntanya propera
com porta el barret,
com demana que anem
a jaure prou de pressa.
Com xiula aquest ventot,
allunya l'alegria,
com fa que sembli el dia
d'un caire estirabot.
El vell mestral
ha dut aquest seguici,
aprenent sense ofici,
traginer i tabal.
Amb facècia marcial,
allunya la tempesta,
en deixa gent ofesa
i més ràbia si cal.
És gegant
Com la fúria dels déus
baixa de la muntanya,
com les pluges i neus
el mestralot escampa.
Petits homes a peu,
d'una terra profana,
passen dies, setmana,
entre deus i no deus.
Vilatans de segona
amb cafès de tercera,
volen tenir senyera
per guanyar la penyora.
Giravolts per la plana
cercant joia on anar,
el desig de guanyar,
el desig s'encomana.
El mestral, mai cansat,
trenca branques i fulles,
fa les fulles porugues,
més amics els tancats.
Tremolant com un arbre,
suportant el flagell,
tots demanen per ell,
és gegant de poc tracte.
Pensaments divins
Déu crearà un altre home, viurà al fons del mar.
Déu ha fet un esternut de grau set a l'escala de Richter.
Necessito un dimoni dormilega.
Satanàs vol fer un decàleg de bon pecador.
Jesús està provant noves corones d'espines.
Sant Pere vol gall un cop a l'any.
Dimoni tímid temptarà per correu.
Arribo al cel, no sento olor de sofre.
Dimoni vell no disposa de temptacions de la darrera temporada.
Judes no accepta targeta de crèdit.
Dos poemes de fulles mortes i deu pensaments educatius
05 Gener, 2013 05:57
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Fulles mortes
On rauran,
dolces cireres,
collides
amb gran desig?
On viuran
les orenetes,
perdudes
de bon matí?
I les fulles,
un dia, verdes
han viatjat
de l'alturó,
és el ball
dels vells poetes
qui anuncien
la tardor.
A trenc d'alba,
gran silenci,
repòs i enterrament,
dintre un cabàs
totes mortes,
tots les ploren
sense més.
La gran figuera
A la gran figuera
del racó de l'hort,
li parla la sínia
quan el ruc la mou.
Li conta mentides,
tresors de fa temps,
se'n riuen les cebes
amb els cabells verds.
I passen els dies,
aplega la nit
i surten les bruixes
de sota el coixí.
Com la gran figuera
ofereix el fruit,
com la fulla verda
va perdent l'orgull.
A la gran figuera
del racó de l'hort,
no li canten aus
ni li sobra el sol,
les fulles s'assequen,
van al daltabaix
i moren les tardes
i obliden on van.
Pensaments educatius
Mai dubteu que el seu fill és un geni.
Estic aprenent a parlar sense dir.
Cada classe és un test d'intel·ligència.
Si no n'encerta cap, es mereix un vuit.
He après a fer tota la gamma de silencis.
L'inspector sap el molt que aprenen.
La conselleria d'ensenyament sempre cedeix el pas.
Tenim objectius mínims, no hi ha manera de vendre'ls.
Hem donat la lliçó, tot i així, no se l'emportaven.
Estic refredat, faré classes d'aproximació.
Dos poemes per badallar i deu epitafis
03 Gener, 2013 06:25
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Estic prou trist
Camina el sol,
sense perdre la guia,
el poble espera
les tardes de tardor,
hi ha un sentinella,
qui no parla ni crida,
amatent sempre
que arribi un cop de sort.
El carrer vell,
qui va perdre la pressa,
diu que la lluna,
avui, no ha vingut,
hi ha un pagès
darrere una cervesa
mirant, a estones,
un jove nouvingut.
És el parlar,
esquifit de la font,
qui fa somiar
en la pau d'altres regnes,
si vull treball,
ni goso badallar,
estic prou trist,
em volten les tenebres.
L'esperança
Massa gana
per dormir
en regnes de fantasia,
massa llana
per no dir:
El pensar dóna alegria!
Tot enmig
dels alturons
on reposen les tenebres,
veig desig
d'uns pobrissons
sense banyes ni antenes.
Els conills
per pasturar
una herba seca,
els matins
per badallar
tot mirant per la finestra.
I tornar,
sempre tornar,
al regne de la saviesa
i glatir,
sempre glatir,
l'enyorança és completa.
Epitafis
He anat a demanar un crèdit.
Tinc el nínxol com a primera residència.
Busco taüt de dues places.
Es prega consultes ràpides.
De poc, no em trobes.
Ho sento, sóc un rialler compulsiu.
Estic pendent de judici.
Un moment...!
Ho sento, però em criden!
Seré a l'infern per un dia.