Dos poemes enmig del fred i deu pensaments divins
20 Març, 2013 05:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El fred
Mireu, sabeu, el fred
és el gran regne,
mana en el cel,
guanya per sempre.
Espanta els vells,
cerca els minyons,
entra a les cases,
ho emplena tot.
És mal amic
per a lluitar,
no ens deixa anar
a veure el món.
Mireu, sabeu, el fred
cerca companya,
vol una cambra
on sojornar,
ni em deixa escriure
ni puc pensar,
és el mal viure
qui em ve a trobar.
Mireu, sabeu, el fred
diu que se'n va,
és tan trapella
ni li faig cas.
L'estufa
El vent tombà
la vella olivera,
el pare la serra,
qui l'ha de menjar?
Tenim l'estufa,
enmig la saleta,
vella, pintadeta
d'un negre radiant.
M'assec i la veig
amb la boca oberta,
la mare li entra
paper i encenalls
i després la branca
d'una altra olivera
que, el passat novembre,
la neu esquinçà.
Com la mare enceta
les tardes d'hivern,
aquelles de fred,
de llapis i bossa.
A l'escola vella,
l'estufa té fred,
donem-li un poquet
de llenya per menja.
Pensaments divins
Déu estima el seu poble, però no s'hi acosta.
Jesús cerca noves paràboles a internet.
En temporades de veda marina, augmenten els pecats de carn.
Per anar a l'infern, es recomana pecar amb il·lusió.
És un dimoni malfeiner, només tempta els capvespres.
Dimoni díscol només tempta joves de divuit anys.
Per tal d'estalviar blat se suprimiran comunions.
Queda prohibit temptar si no hi ha cap advocat present.
A partir d'ara, els sants portaran corbata blava.
Jesús tornarà si prohibeixen la pena de mort.
Dos poemes prou tendres i deu pensaments educatius
18 Març, 2013 05:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Quan sigui gran
Mare,
quan sigui gran
i acabi l'escola,
vull ser enginyer
de camins i ports,
aniré, amb camions,
entre rius i planes,
menjant-me muntanyes,
fent túnels pregons.
Mare,
quan sigui gran,
sense anar a l'escola,
sense portar bossa
ni llibres ni goma,
em podré casar,
trobar una noia
bonica, formosa
com les de somiar.
Mare,
quan sigui gran
i la mar planera,
compraré una vela,
de vent, ja n'hi haurà.
Al pati de l'escola
Al pati de l'escola,
tinc els amics,
uns riuen i ploren,
són tan petits.
Al pati de l'escola,
hi ha pocs ocells,
els nens, si en veuen,
parlen amb ells.
Al pati de l'escola,
hi ha el meu amor,
és tibada, seriosa,
fa tant de goig.
Al pati de l'escola,
només hi ha crits,
com ens passa l'estona
d'un temps petit.
Al pati de l'escola,
no calen llibres
ni guixos ni gomes
ni aquells pupitres.
Al pati de l'escola,
veiem el sol,
a la classe, les ombres
vénen per tots.
Pensaments educatius
Cada cinc minuts de classe, m'hauria de confessar.
Hem fet la fotografia de classe asseguts, ara, els deslligaré.
La mare diu que, si li ensenyo bé, em portarà esmorzar.
És una regla de tres simple, és a dir, poc espavilada.
Aprendre deu ser bo, però costa empassar-s'ho.
Per a problemes d'ovella, criden el gos.
He donat dues notes, les altres les he venut.
Les classes comencen a les nou, normalment, soles.
Per a corregir l'examen, abans, canviaré les preguntes.
És un problema amb una incògnita, on s'ha amagat?
Dos poemes de trobada i deu epitafis
16 Març, 2013 06:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He trobat el Déu
He trobat el Déu:
en el pou pregon,
vora de la font,
en el cor mesquí,
en el dubte clar,
en el fons del mar,
en la fosca vall,
dalt la serralada,
en aquest infant
qui ni riu ni plora
ni vol ser a l'escola:
dilluns i dimarts.
I amb el savi antic
i enmig la cassola,
en el vent que vola,
en el semblant trist.
I no me'l prendran:
els fidels i ateus,
cristians o jueus,
amics o distants.
Aquest és el Déu,
Qui ens omple la bossa,
Qui calla i escolta,
Qui regna als sembrats.
Cerca'm
No desitjo, encara,
una mort planera,
el demà m'espera,
us deixo, me'n vaig.
Cercaré camins
tot enmig del bosc,
sentiré, amb els pins,
les dolces remors
i aquell esquirol
volant entre branques
i formigues magres
amb grans branquillons.
I, amb dolça pau,
fora de la festa,
ni fredor penetra
ni l'enveja em cal.
Trobaré un tresor,
dessota una branca,
amb fulles que branden
demanant el sol,
allí, dormiré
les mil i més hores,
de segur que em trobes,
cerca'm i vindré.
Epitafis
És millor que demanis hora.
Ara, si que m'han encertat el pronòstic.
Ni ho noto que sóc mort.
He aconseguit ser mort preferent.
Ahir, vaig vendre un peu.
Ho sento, no tinc cap altre cap.
Segueixo tenint els peus gelats.
Porto dies sense canviar els coixins.
Estic esperant un cop de sort.
Quant ha de durar la dieta?
Dos poemes de cementiri i deu pensaments divins
12 Març, 2013 06:36
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Demano experiència
Massa paraules volant,
porten tenebres,
unes vénen, d'altres van,
omplen les terres.
Els pagesos de la seca
ni volen horts,
l'església és massa vella
per tocar a morts.
Aquest poble espetega
cada tardor,
els vilatans tenen pressa,
són perdedors.
De tard a tard, esclata
un cel feixuc,
va vestit d'escarlata,
entre remucs.
Dintre del cementiri,
ni portem claus,
la meitat amb deliri,
som tan babaus.
Demano experiència,
morts de bona casa,
més demanaria encara
a sa Excel·lència.
Els difunts
Fills de Déu,
portant la creu,
en tenim
de tots colors.
Els difunts som així:
massa amics d'un bon coixí,
massa eixuts
per haver un xic de sort.
Cada dia és un pessic
en un temps d'eternitat,
he de dir-vos, en veritat:
Com m'estimo en Manelic!
Poca feina per a fer,
sense presses ni ofici,
estimar va ser gran vici,
hem pagat de bona fe.
Al poble del cementiri,
ni agutzil ni batlle
ni cavaller ni patge
ni melangia ni vici.
Suportem bé l'atonia
de les tardes de tardor,
el brogit del brollador
de la font de la desídia.
Pensaments divins
Si voleu saber la data de defunció, consulteu la cartellera del cel.
Satanàs cercarà dimonis al mercat d'hivern.
Resta prohibit temptar els dilluns abans del migdia.
Jesús fa dos mil anys que no beu vi jueu.
Satanàs ha somiat que vivia al cel.
Tres sales de l'infern tancades per la grip.
A l'escola celestial, no hi ha exàmens de consciència.
Satanàs espera convertir sis ovelles en cabres.
Queden suprimides, al cel, les misses de difunts.
Judes farà un curset de corresponsal de banca.
Dos poemes amb falles i deu pensaments educatius
10 Març, 2013 06:52
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sant Josep proposa
Sant Josep proposa,
carregat d'errades,
que anar per falles
mai ens farà nosa.
I sent tan artista
i tan bon fuster
ens dóna la pista:
La crema i recés!
Encetem aixina,
enmig del carrer,
jornada festiva
per desfer després
retalls d'una vida
farcida de nyecs.
Beneïda infància
sense capitosts,
no volem ser morts
ni comprem venjança.
Ninot indultat
Mare, com vull ser
ninot indultat,
vestit de paper,
de fusta i pintat,
amb uns ulls planers
de mirada dolça,
tornant a una escola
on jugar només.
No vull eixa cara
de polític vell
qui porta el rampell,
qui tot ho proclama.
Vull tèbies paraules
plenes de dolçor,
buides de dolor
banyades de faules
on ser guanyador
en guarir malures
dels amics pitjors.
Mare, com vull ser,
ninot indultat,
no del tot cremat,
un bocí només.
Pensaments educatius
Tots els objectius eren terminals, no pertanyien al passat.
Tal com riuen, deu ser que he caigut.
És un bon curs, no fan falta sirgadors.
Sé que m'estimen, totes les pedres són rosades.
No entenc perquè han de celebrar el meu aniversari cada setmana.
En aplegar l'hora de posar feina, es perd el guix.
Necessito deu dimonis més per controlar la classe.
Tot era complicat fins que vaig trobar l'esquirol.
Hem millorat la qualitat, només fem exàmens de consciència.
No entenen les preguntes, però responen adequadament.
Dos poemes viatjats i deu epitafis
08 Març, 2013 05:59
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Deixeu-la anar
Ni gana té
ni el vent me la marceix,
és una flor
petita, enamorada,
els ulls, també,
els té cansats i neix
un somni dolç
enmig de la rosada.
La freda mort,
avui, l'avergonyeix,
li porta veu
suau i melindrosa,
no ha tingut sort,
el monstre la colpeix
ni pot plorar
ni plorarà la rosa.
Deixeu-la anar,
vol prendre nit per dia,
com vol marxar
per raure en altra vila.
Sóc amatent
d'una nova promesa,
el son em vessa,
neva al desert.
Amor cofoi
Amor cofoi
no vagis per dreceres,
hi ha mil maneres
d'asseure's vora el foc.
Sentir glatir
la flama de la llenya,
deixar la queixa
dessota del gran llit.
Amor cofoi
no vinguis amb la por
en un hivern
perdut en primavera,
hem de gaudir,
hem de passar desperts
per eixes terres
on ni el sol navega.
Amor cofoi
allunya't del silenci,
del vell país
amb dies massa curts,
deixa'm pujar
al núvol del seguici,
tinc massa fe
per veure-ho tot perdut.
Epitafis
Venc taüt a meitat de preu.
De fet, no em tocava.
Provaré d'explicar-ho.
A la dreta, està el llibre d'instruccions.
Pagaria per estar neguitós.
Queda prohibit menjar davant del nínxol.
Puc ressuscitar amb molt esforç.
Per al Judici Final, porteu-vos una gandula.
Sento dir-vos que no m'hi veig.
Torno en acabar el rosari.
Dos poemes humans i deu pensaments divins
04 Març, 2013 07:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Volguda terra
Hauré l'ensurt
d'aquest nou dia
on tot es guia,
on tot és mut
i prendré pau
sense senderi,
al cementiri,
no hi ha ni clau.
Anem avant,
anem enrere,
cerquem el segle
del despertar,
mentre, dormim,
mentre, gaudim
del saber estar.
I res no mou
i res s'esmuny
tot és garbuix
i enrenou,
volguda terra,
volguda gent,
volgut hivern
qui tot ho esguerra.
Vull anar
De feina
en faré
un munt i més,
de treballs,
de volers,
un sac ben ple.
A les sis,
a les set,
començaré,
el camí
és massa llarg,
ben gris també.
Al capvespre,
a la nit,
del tot cansat,
ni he sembrat
ni he collit
ni he pres la part.
Del castell,
casteller,
prenent raó,
sent capciró,
volent canviar.
Pensaments divins
Déu oferirà vols regulars a l'església.
Judes va trair Jesús perquè li feia la traveta.
Jesús no vol anar al desert amb Moisès.
La Verge busca a Samsó per canviar els mobles.
Jesús debutà a Jerusalem, era una plaça difícil.
Procureu evitar, al cel, l'avinguda dels Sant Innocents.
Queda prohibit posar banyes als dimonis compromesos.
Tres sales de l'infern castiguen amb banys d'aigua freda.
Déu, a partir d'ara, viatjarà amb tren.
Aprenent de sant, ha deixat bornis a tres cecs.
Dos poemes prou beguts i deu pensaments educatius
02 Març, 2013 05:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
En un vas
Ni té son
ni vol cervesa
aquest cos
tan decebut,
per la tarda,
l'ha perdut:
el desig
i la fermesa.
Cavaller
de mala planta,
l'estrugança
diu que em vol,
com l'escolto
com qui passa,
com qui fuig
cercant consol.
No té son
ni la somia
ni endevina
aquest encís
de trobar
la companyia
en un vas,
sencer, d'anís.
Sense embuts
A la font,
ni hi ha princesa,
al palau,
ni hi ha senyor,
ofegat,
sense fermesa,
per la plaça,
vaig a tombs.
És l'amor
qui vindrà, d'hora,
a trobar-me
massa eixut,
les paraules
com s'encallen,
com empenyen
els remucs.
Per no dir-te
com t'estimo,
com ofego:
cap i ulls,
com tremolo
sense fred,
com em planyo
sense embuts.
Pensaments educatius
Abans de la prova, repartiré cinc punts per a cadascú.
Un pare molt col·laborador va errar de classe i de tutor.
Ho sento, els dilluns només porto aprovats.
El noi s'esforça molt, qualsevol dia entrarà.
El departament de riscos laborals prohibirà les notes de tall.
El poble vol recuperar-se, ha demanat una hora més de classe.
Tres alumnes estan aprenent tipus de signatures.
Sempre podem avaluar-los per bones intencions.
Els resultats de l'avaluació són bons, encara respiren tots.
Algú entendrà que un quadrat no és una papallona.
Dos poemes eterns i deu epitafis
28 Febrer, 2013 07:41
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He parlat
He parlat,
al déu del sol,
de l'amor
i del desig,
com m'ha dit:
Estic ben sol,
sense ordre
ni enemic.
He comprès
la gran missió:
treballar,
a la matinada,
pel rebuig
i pel conhort
d'una noia
enamorada.
Vull morir,
- m'ha dit el sol -
un capvespre
de l'hivern,
sense pressa
ni condol,
vull cercar
el meu desert!
Per la nit
Per la nit
i pel matí,
una lluna
enamorada
em comenta,
de passada,
perquè calla
i fuig de mi.
La cançó
ve de l'etern,
del reguitzell
de les hores,
presoneres
estan totes,
no vindran
passat l'hivern.
Per la nit,
quan vol brillar
ni el sol
voldrà cercar-la,
pobra lluna,
enamorada,
deixa'l fer,
que vagi sol.
Epitafis
En sentir el xiulet, podeu entrar.
Estic buscant el pijama.
Cerco núvia grassoneta.
Acabo el contracte el mes vinent.
M'he de posar les piles.
M'ofereixo per donar ensurts.
Puc demanar un desig?
Penso que ja sé on sóc.
En algun lloc, hi havia d'encabir.
Ha estat una sorpresa.
Dos poemes de mal morir i deu pensaments divins
24 Febrer, 2013 07:25
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He de morir
Pare,
com he de morir,
no vull prec
ni misses dites,
vull un jersei,
tres camises,
pantalons
d'un cotó fi.
Pare,
deixeu-me anar,
ben mudat, al cementiri,
tan jovent
ni sé l'ofici,
ni tinc temps
per festejar.
Pare,
no vull saber
quina és l'hora
de partida,
la maleta
és amanida
i he lligat
ben bé el farcell.
Una mort
Ara, que els tenia:
els vuitanta anys,
el títol de capsigrany,
d'anar deixant de fer via,
el bon Déu ha demanat:
Puja a la barca de vela,
acomiada't de qui vetlla,
tanca els ulls i fes bondat!
Aprenent del nou estat
on cap batlle m'acomoda,
on no hi ha els nins d'escola
ni el flequer guarint el pa.
En poc temps, he de marxar
per travessar el gran desert,
he de passar-lo despert
sense queixa ni rumiar.
És així la malaltia
que ens apropa a l'altre món,
on ser ric és tenir son
i allitar-se nit i dia.
Una mort, tan encisera,
és un plat de bon menjar,
ens apropa a l'endemà
i ens rep a casa seva.
Pensaments divins
Jesús és Fill del seu Pare, no es veu enlloc.
Ho sento, només he pecat en vuit manaments.
Si Déu és el meu Pare, perquè no és del Barça.
Dubto que Jesús arribés a bisbe.
Déu està esperant les darreres enquestes de popularitat.
Satanàs està convençut que té els peus plans.
La Verge assistirà a la propera desfilada de túniques.
Déu no s'atreveix amb el cant gregorià.
Sant Pere afirma que al cel hi ha set dones per home, no parla d'edats.
La Verge fa dos mil anys que busca una nora.