Pensaments educatius (I)

31 Gener, 2019 19:09
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Estan aprenent a no comportar-se.

La lliçó és fàcil, es deixa enganyar.

Aprenien tant que dubto sabessin res.

Arribarem a tenir tres ordinadors sense cap nen.

El mestre és bo, però no vol entrar a l’olla.

La classe va ser un èxit, van sortir de seguida.

Estudien anatomia, van per la cabeça d’all.

Cap resposta era adequada, però se’n van sortir.

He conegut prou alumnes per saber que anava errat.

Tinc ganes de ser a classe, vaig per la nit.

Tinc la solució, ara, cercaré el problema.

He trobat tres alumnes dolents, els altres no els he buscat.

Aprenen bé, saben copiar sense despertar-me.

He posat les notes, ara, les canviaré de lloc.

Saben més que jo, saben quan no hi sóc.

No podem anar bé, tinc la taula enfront de la seva.

He aconseguit posar-los en una classe i només n’he trencat dos.

He trobat el llibre perdut, estava tremolant.

He d’anar a l’escola, que poc canvia el món.

Fem matemàtiques, de moment, els nombres són naturals.

Estudien mètrica, calculen quant falta per sortir.

Saben tant que ni goso preguntar-los.

Puc assegurar que Jesús no és un esternut.

Suposo que es troben bé, de fet, se’n burlen sovint.

Estic pensant, espero que no sigui contagiós.

Ha aprovat sense estudiar, es nota que el seu pare és l’ alcalde.

Aprenen molt, saben distingir l’olla dels cigrons.

El curs va bé, he tret els ràpids i les avingudes.

La classe començarà en dos minuts, es prega deixar d’esmolar les ungles.

He encès l’ordinador, no cal dir que s’ha cremat.

L’examen va anar bé, no penso corregir-lo.

La mare té un fill savi, no ho sabia.

He escrit una paraula de tres lletres, esperaré que passin noranta dies.

Un tres i un quatre donen una mitjana de set.

De moment, xisclen bé.

Hauré d’examinar a tota la família.

Es prega respondre després.

Tinc un dubte, qui ofereix més?

La lliçó ha acabat, cal recollir les sobres.

El mestre ha entrat a classe, han fet falta dos subalterns.

Els reis francs no regnaven sense cobrar.

Han dibuixat un triangle, els ha sobrat un costat.

Anem a començar la classe: Era una vegada...

Han aprés dues lletres en un mes, hauré de negociar el deute.

Hem parlat d’economia, uns vint-i-cinc segons.

Vivim en un país petit, no podem ni tenir idees.

La classe anirà definint-se en crítica destructiva.

En connectar internet, desperten les sangoneres.

Mireu: Una ema i una a poden ser un peu.

Ara sortirem de la fosca per entrar en la ignorància.

Estava fent de mestre quan aparegué un alumne.

No us puc ensenyar res més, tinc fred.

El millor del saber és quan la paciència et posseeix.

Hem d’aprendre a conviure amb déus petits.

Tinc més reformes educatives que anys d’experiència.

Una escola ha de ser una guarderia instruïda.

Partirem de la premissa que un home és un ruc intel·lectual.

No tinc alumnes, tinc mestres inacabats.

Avui no volen aprendre, els deixaré somiar.

L’escola és l’últim país on es voldrien perdre.

Estic tip, no puc assaborir cap concepte més.

Quasi estaven convençuts que un triangle no era un cercle.

Dubto que la porta d’entrar sigui la mateixa que la de sortir.

Li estava preguntant al llapis perquè escriu tonteries.

El vent els portarà la saviesa, procureu que estiguin asseguts.

En un bosc de paraules, alguna ha de semblar entenedora.

Agafats a un llibre, és difícil fer-los volar.

Hem començat el curs, estem estudiant els ponts.

El mestre volia aprendre, algú ho havia de fer.

Eren alumnes bons, molestaven però menys.

Estava donant la lliçó, no podia treure’m el casc.

Estic fent un curs accelerat d’aprovats a l’engròs.

Vaig trobar la raó, la portava la seva mare.

Estic impacient, fa una setmana que no hi ha reforma.

Els alumnes no creuen, però ploren tan bé.

Estaven fent un exercici, ningú sabia quin.

Els nens no són monstres, no estan classificats.

En entrar a l’aula, mai sé com en sortiré.

Déu creà les escoles abans de descansar.

El curs s’acabava, s’endevinava la mar.

Doneu-me guix, m’he de defensar.

He tingut un dia dolent, hi eren tots.

Volen resultats, posarem sis a un.

Han fet una nova llei, l’han reformat abans d’estrenar.

Tinc alumnes bons, sobretot els de llimona.

Anava a aprovar-ne un i m’ha agafat singlot.

He fet un examen, l’he amagat de seguida.

Estic aprenent força, estic guanyant múscul.

La mare em coneix, hauré d’aprovar.

Tenen un bon rendiment acadèmic, un vuit per cent.

Ha arribat la primavera, no sé on la faré seure.

Ha portat una pissarra digital, fa hores que busco el guix.

Han resol un problema que no tenien.

Abans d’entrar, els nombres eren enters.

He programat la lliçó, li he posat força pomada.

Jesús és el mestre, què deu fer clavat a la creu?

Han agafat el llapis, no sé com s’acabarà?

Han obert el llibre, crec que no ha pres mal ningú.

Recolliu, podeu fer-ho sense xarxa.

Jesús caminava pel damunt de l’aigua, s’amagava dels nens.

Els nens no creuen al mestre, van per altres camins.

He donat una lliçó, no l’he pogut vendre.

Avui hi ha classe, es noten els diners.

Els nens fan vacances, no empipen el mestre.

El nen és molt intel·ligent, té un quocient i un residu.

Els volia ensenyar, no he pogut ni treure’m el barret.

Tinc els resultats de l’examen, l’he portat a urgències.

Una classe és navegar, amb vaixell, pel mar dels dubtes.

Sense lluita, aprendre és gairebé extraordinari.

La lliçó anava entre silencis i badalls.

En entrar a classe, és millor amagar un xic d’esperança.

Ells són prou crítics per saber el que haurien d’aconseguir.

No cal mestres bons, igual els voldran cremar.

Negociant la feina, el mestre acabarà perdent.

Ningú sap on és, la veritat sempre surt volant.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: