Pensaments educatius (XXVI)
27 Juliol, 2019 19:33
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Doneu la lliçó en càpsules petites.
Aprendre es farà després de l'esbarjo.
L'escola és on no cal romandre massa temps.
La lliçó sempre té problemes de pes.
La memòria és qui domina els objectius terminals.
El mestre ha de trobar el cordó umbilical.
Aprendre sense esforç és el paradís perdut.
L'important és saber desar els conceptes.
Odien els exàmens perquè desmereixen.
Si superen el nivell, poden vessar.
Aprendre és la pausa entre dues discussions.
Les paraules acostumen a posar desordre.
És complicat trobar el veritable interès.
No demano alumnes bons, no em necessiten.
Aprofiteu qualsevol escletxa que deixin oberta.
Després de deu reformes, ara, caldria pensar.
Aprendre de mestre no és difícil, el complicat és ser-ho.
Ells potser aprenen, però a la resta, què ens queda?
Els he donat prou conceptes per si, després, tenen gana.
Quan ja quasi era tot enllestit, aplegà el polític.
La ignorància és una menja que mai atipa.
Tenim aula i alumnes, només cal trobar el teló.
En acabar la jornada, cal desar els desitjos.
La ratlla entre alumne i mestre mai és prou gruixuda.
El rendiment ha de millorar, ara, ja saben on no hi són.
Voldria sortir del dubte, però em fa paor.
L'educació és un principi químic, difícil de veure.
Aprendre és el despertar dolç d'un somni.
És complicat encabir tants savis en una resposta.
Pobrets, es pensen que sé on vaig.
Tinc vint revolucionaris i tres déus.
A l'inspector, li costa saber on sóc.
Hem fet tres programacions amb pla d'evacuació.
Ells estan contents, em recupero amb dificultat.
He demanat ajut a un controlador aeri.
Posar deu alumnes més estalvia un quinze per cent en calefacció.
Aprenen tant que no compraré més goma d'esborrar.
El departament incrementarà les hores de mim.
Tot i vivint en un buit, respiro.
Un cop destriades les preguntes, han fet un bon resultat.
No perden la fe, l'esperança és prou llunyana.
No tenen dubtes ni en demanen.
He passat mig curs en un buit de poder.
Un dia d'aquests igual m'escolten.
Tinc objectius finals ben desats en capses de cinc.
Reconeixen el número dos gairebé a l'acte.
No vull ni pensar en tot el que saben.
Escriu sense dificultat, ritme ni control.
Assolits els objectius inicials, els hem perdut.
Han portat obrellaunes per encetar el llibre.
Tenen comprensió lectora, canvien textos llargs per dues síl·labes.
Un cop enllestit el control, hem passat a oblidar-lo.
Els resultats són bons, només tres aspiraran a diables.
He trobat un alumne pensant, els altres volaven.
No ho fan millor per no deixar-me enrere.
S'acosten a la saviesa, però acostumen a desar-la sola.
Faria de mestre, però he de tocar a terra.
Tenen bones dents, però els llibres són indigestos.
Corregiré els controls, ells posaran les qualificacions.