Tocaria el sostre i cinc poemes més

22 Abril, 2019 06:00
Publicat per jjroca, Poemes

Tocaria el sostre


I sant Jordi cavaller

viatja a la ciutat,

qui l’ha demanat?,

qui el deu voler?

El rei i la jove

ploren als merlets,

ella pena a sobre,

quin és el secret?

Hi ha un drac, covard,

amb massa anys a sobre,

fugint d’enrenou.

Amb vint plates d’ous

tocaria el sostre

del gran entrellat.


Cavaller amb cavall blanc


Cavaller, amb cavall blanc,

com avança, per la plana,

sense joia ni badall,

va cercant nova aliança.

Com el rei l’ha demanat

per deslliurar-se del monstre,

és un drac: gasiu, mediocre,

qui sovinteja el sembrat.

La batalla serà llarga,

la victòria complaent,

petita la recompensa.

Però, enmig, una princesa

com l’espera amatent

per a enllestir la contalla.


El meu amic, el drac


El meu amic, el drac

no menja ni avellanes

ni sardines salades

ni un tros de pa torrat.

És una bella fera

ben feta per al vol

qui lluitarà amb un sol,

allà, a la primavera.

El meu amic, el drac

com s’atipa de bledes,

de grans enciams i cols.

A la cova, on dorm,

reposen cent ovelles

ben bones per menjar.


A la cova, trobo el drac


A la cova, trobo el drac

amb més gana que desig,

com un déu me l’ha deixat

perquè diu que no és amic.

A resultes de no ser,

apareix per la contrada

un benestant cavaller

amb cavall blanc i espasa.

El combat serà a les nou,

no hi ha hora més preada

per assistir a l’afronta.

La lluita voldrà senyora

qui mirarà embadocada

davant d’aquest enrenou.


Una rosa és un tresor


Una rosa és un tresor

qui cerca l’enamorada,

anirà a trobar dolçor

en un cistell a la plaça.

Una rosa donaré

a qui fa tan gran somrís,

com, avui, la lliuraré

segellant el compromís.

Una rosa és un tresor

en un desig que s’envola

per a pregonar el voler.

Són els moments més planers

els qui em porten, a deshora,

al palau dels somiadors.


Abans que aplegui


Per sant Jordi, li daré

la més maca de les flors,

tota prenyada d’olors,

amb ganes de quedar bé.

És ella la meva joia,

la reina dels meus amors,

la qui arriba sense pors,

la qui riu quan altre plora.

Els camins de la dissort

de segur que porten pressa

avançant per un camp nou.

A la plaça, hi ha enrenou

i un escrit farà peresa

abans que aplegui la sort.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: