Tocaria el sostre i cinc poemes més
22 Abril, 2019 06:00
Publicat per jjroca,
Poemes
Tocaria el sostre
I sant Jordi cavaller
viatja a la ciutat,
qui l’ha demanat?,
qui el deu voler?
El rei i la jove
ploren als merlets,
ella pena a sobre,
quin és el secret?
Hi ha un drac, covard,
amb massa anys a sobre,
fugint d’enrenou.
Amb vint plates d’ous
tocaria el sostre
del gran entrellat.
Cavaller amb cavall blanc
Cavaller, amb cavall blanc,
com avança, per la plana,
sense joia ni badall,
va cercant nova aliança.
Com el rei l’ha demanat
per deslliurar-se del monstre,
és un drac: gasiu, mediocre,
qui sovinteja el sembrat.
La batalla serà llarga,
la victòria complaent,
petita la recompensa.
Però, enmig, una princesa
com l’espera amatent
per a enllestir la contalla.
El meu amic, el drac
El meu amic, el drac
no menja ni avellanes
ni sardines salades
ni un tros de pa torrat.
És una bella fera
ben feta per al vol
qui lluitarà amb un sol,
allà, a la primavera.
El meu amic, el drac
com s’atipa de bledes,
de grans enciams i cols.
A la cova, on dorm,
reposen cent ovelles
ben bones per menjar.
A la cova, trobo el drac
A la cova, trobo el drac
amb més gana que desig,
com un déu me l’ha deixat
perquè diu que no és amic.
A resultes de no ser,
apareix per la contrada
un benestant cavaller
amb cavall blanc i espasa.
El combat serà a les nou,
no hi ha hora més preada
per assistir a l’afronta.
La lluita voldrà senyora
qui mirarà embadocada
davant d’aquest enrenou.
Una rosa és un tresor
Una rosa és un tresor
qui cerca l’enamorada,
anirà a trobar dolçor
en un cistell a la plaça.
Una rosa donaré
a qui fa tan gran somrís,
com, avui, la lliuraré
segellant el compromís.
Una rosa és un tresor
en un desig que s’envola
per a pregonar el voler.
Són els moments més planers
els qui em porten, a deshora,
al palau dels somiadors.
Abans que aplegui
Per sant Jordi, li daré
la més maca de les flors,
tota prenyada d’olors,
amb ganes de quedar bé.
És ella la meva joia,
la reina dels meus amors,
la qui arriba sense pors,
la qui riu quan altre plora.
Els camins de la dissort
de segur que porten pressa
avançant per un camp nou.
A la plaça, hi ha enrenou
i un escrit farà peresa
abans que aplegui la sort.