27 Abril, 2019 06:38
Publicat per jjroca,
Epigrames
El desig de llibertat
porta follia,
no atureu el caminar,
aneu fent via.
Al pessebre, un rei
ha deixat son or,
és la bona llei
qui ho esguerra tot.
Un dia sense pecar
és dia perdut,
el dimoni parla clar,
però és eixut.
La meva companya,
de sobte, m'ha dit:
No cerquis la palla,
el gra és eixerit!
Per anar a festejar,
posa't perfum,
una camisa ben neta
i un cove amb fum.
He trobat una núvia
que vol manar,
com la deixo i complica
el festejar.
Quan, a dalt la serra,
treu el caparró,
el bon sol es queixa,
demana tardor.
Posaré la musica
enmig del blat
i, en temps de sega,
la vull trobar.
Somio, a l'albada,
en dolces cireres
i veig les estrelles
guarint la contrada.
De tant dormir,
he ferit la son,
ja no vol venir,
diu que li faig por.
Portaran els monstres:
retalls de calor,
de finques deixades
pel pagès quan mor.
Vull anar a l'infern
per saber guarir
quan l'amor es perd
i em torna mesquí.
Les joguines comprades
amb massa diners
ni saben jugar
ni volen carrer.
Pobres lladregots
a la presó estant
ni troben remei
ni volen canviar.
Com li donaré
a la dolça fada:
la fredor de cara,
tibantor de pell.
Per anar al cel,
cal llevar-se d'hora,
prendre: menjar, roba
i un abric de pell.
A la teulada,
miolen els gats,
a la nit clara,
jauen plegats.
He venut les hores
al senyor del temps,
només vol les bones,
les altres, les perd.
A petons, et menjaria
cada matí,
però no em deixes,
no hi ets per mi.
Una noia somiava
amb ulls oberts,
un príncep la festejava
però no hi és.
Per casar, et donaria:
la lluna, el sol,
però aquest Déu no vol,
és un déu poc fet a mida.
Poseu al sarró:
mel amb avellanes
i unes arracades
per si algú les vol.
Amb butxaques
plenes d'or,
veig jornades
sense pors.
Per bastir amor
ni cal mentir,
només glatir
i donar el cor.
Afegeix un comentari
