Endevineu, si cal i set poemes més
01 Juliol, 2024 04:48
Publicat per jjroca,
Poemes
Endevineu, si cal
Endevineu, si cal,
com he trobat fortuna
tot i mirant la lluna
sense fer-li cap mal.
No jugo per no perdre
les nobles intencions,
només vull moments bons
per gaudir del meu regne.
Quatre retalls de palla
per poder fer un mos
i encetar nou somni.
He demanat que torni
per si borda aquell gos
qui espanta la canalla.
L’amor és venturer
Com la mossa em demanava
puix volia anar a ballar,
un menestral la cercava,
li deia: M’he de casar!
Ben d’hora, al dematí,
ja la tinc al davant de casa,
em convida a festa grassa;
de ben poc, he de gaudir.
El ball comença a la nit,
ni puc fer la migdiada
puix hem de ser els primers.
Com l’amic és venturer,
arriba, va i quan passa
ens deixa ben afeblits.
La saviesa l’he deixat
De segur que he de morir
un mal dia per a viure;
les pors no les sé descriure,
però gosen venir amb mi.
És un fet ben natural,
deixar el cos per a sempre;
és luxe que em sé permetre
i no costa cap cabdal.
Si haig un dia de sort,
em duran al cementiri
prou seriós i ben mudat.
La saviesa l’he deixat
a la voreta d’un ciri
qui s’ajup a poc a poc.
Ombres emprades
I com m’han deixat manar,
hauré crescut més d’un pam;
avui, no toca l’enciam,
bona menja he d’endrapar.
Em llevaré, si em plau,
vora l’hora del migdia,
hauré la feina amanida
per deixar-la on s’escau.
Amb quaranta botifarres,
he de fer bon esmorzar
i encetar tan joiós dia.
He oblidat qui malfia
i es deixa arrabassar
per poques ombres emprades.
Enceto nou plorar
Els savis saberuts,
cansats de fer negocis,
em demanaran que torni
per a mostrar-me eixut.
Sent pobre i malparlat,
no albiro meravelles;
estimo les estrelles,
menteixo per l’emprat.
Com poc he de guanyar,
m’ensinistro a les cartes
per a guarnir-me d’or.
Així, a poc a poc,
perdent abric i sabates,
enceto nou plorar.
A l’hora de la feina
Pensar per a no ser:
Portador dels neulers!
Procuro estar dormint
a l’hora de la feina,
no em va bé cap eina,
les ganes no les tinc.
Sent pobre i matusser,
no em lloguen quasi mai;
al bosc, haig un espai:
estimat i proper.
Carrer de melangies
em porta al desencís;
si el treball és precís,
doneu-me bones mides.
He fet la nova vida
He de cercar enemic
per poder anar al cel,
el vull de mató i mel,
mig guerxo, mig gepic.
L’empaitaré al dematí,
si puc, fins al migdia,
he fet la nova vida
per si vol ser el mesquí.
Com anirem tots dos
a cercar l’encanteri
de les noves intencions.
Demano els moments bons
per si aplega el misteri
d’oferir-li un redós.
Cansat de no fer res
Cansat de no fer res
com esbrino, encara,
trobar enamorada
qui no vulgui saber.
Secrets de la ignorància,
els hauré ben guardat;
soc poruc sense esclat,
guerrer sense constància.
Cansat de no fer res,
amb la penso ensopego,
em guanya prou sovint.
Manta anys els que tinc
per a saber que espero
trobar,d’esma, mon cel.