Endevineu, si cal i set poemes més

01 Juliol, 2024 04:48
Publicat per jjroca, Poemes

Endevineu, si cal


Endevineu, si cal,

com he trobat fortuna

tot i mirant la lluna

sense fer-li cap mal.

No jugo per no perdre

les nobles intencions,

només vull moments bons

per gaudir del meu regne.

Quatre retalls de palla

per poder fer un mos

i encetar nou somni.

He demanat que torni

per si borda aquell gos

qui espanta la canalla.


L’amor és venturer


Com la mossa em demanava

puix volia anar a ballar,

un menestral la cercava,

li deia: M’he de casar!

Ben d’hora, al dematí,

ja la tinc al davant de casa,

em convida a festa grassa;

de ben poc, he de gaudir.

El ball comença a la nit,

ni puc fer la migdiada

puix hem de ser els primers.

Com l’amic és venturer,

arriba, va i quan passa

ens deixa ben afeblits.


La saviesa l’he deixat


De segur que he de morir

un mal dia per a viure;

les pors no les sé descriure,

però gosen venir amb mi.

És un fet ben natural,

deixar el cos per a sempre;

és luxe que em sé permetre

i no costa cap cabdal.

Si haig un dia de sort,

em duran al cementiri

prou seriós i ben mudat.

La saviesa l’he deixat

a la voreta d’un ciri

qui s’ajup a poc a poc.


Ombres emprades


I com m’han deixat manar,

hauré crescut més d’un pam;

avui, no toca l’enciam,

bona menja he d’endrapar.

Em llevaré, si em plau,

vora l’hora del migdia,

hauré la feina amanida

per deixar-la on s’escau.

Amb quaranta botifarres,

he de fer bon esmorzar

i encetar tan joiós dia.

He oblidat qui malfia

i es deixa arrabassar

per poques ombres emprades.


Enceto nou plorar


Els savis saberuts,

cansats de fer negocis,

em demanaran que torni

per a mostrar-me eixut.

Sent pobre i malparlat,

no albiro meravelles;

estimo les estrelles,

menteixo per l’emprat.

Com poc he de guanyar,

m’ensinistro a les cartes

per a guarnir-me d’or.

Així, a poc a poc,

perdent abric i sabates,

enceto nou plorar.


A l’hora de la feina


Pensar per a no ser:

Portador dels neulers!

Procuro estar dormint

a l’hora de la feina,

no em va bé cap eina,

les ganes no les tinc.

Sent pobre i matusser,

no em lloguen quasi mai;

al bosc, haig un espai:

estimat i proper.

Carrer de melangies

em porta al desencís;

si el treball és precís,

doneu-me bones mides.


He fet la nova vida


He de cercar enemic

per poder anar al cel,

el vull de mató i mel,

mig guerxo, mig gepic.

L’empaitaré al dematí,

si puc, fins al migdia,

he fet la nova vida

per si vol ser el mesquí.

Com anirem tots dos

a cercar l’encanteri

de les noves intencions.

Demano els moments bons

per si aplega el misteri

d’oferir-li un redós.


Cansat de no fer res


Cansat de no fer res

com esbrino, encara,

trobar enamorada

qui no vulgui saber.

Secrets de la ignorància,

els hauré ben guardat;

soc poruc sense esclat,

guerrer sense constància.

Cansat de no fer res,

amb la penso ensopego,

em guanya prou sovint.

Manta anys els que tinc

per a saber que espero

trobar,d’esma, mon cel.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: