El monstre de la sort i set poemes més

08 Juliol, 2024 05:31
Publicat per jjroca, Poemes

El monstre de la sort


El monstre de la sort

no demana saviesa

ni haver la mà estesa

per a rebre la por.

Ell va per uns camins

reservats als herois,

són macos i alegrois,

sense massa veïns.

El monstre de la sort,

poc sovint, em mareja

oferint-me bondats.

Uns fets entremaliats

fan esclatar revenja

en el dedins del cor.


Ensinistrat en penses


Talment, com us diré:

Prenc la poca moneda

per a pagar el cafè!

Ensinistrat en penses,

avanço, cap avall,

per estrets carrerons.

Perdudes il·lusions

van acabar en estralls

d’unes vanes promeses.

No sé com acomiado

els meus amics fantasmes

quan prego mil desitjos,

és quan llavors trepitjo

les contrades llunyanes.


Perdut per la il·lusió


Perdut per la il·lusió,

de vida poc ferrenya,

demano una espardenya

que no porti dolor.

Anar, sense cap pressa,

per nobles caminois;

albirar com soc noi

de parca jovenesa.

Perdut per la il·lusió,

el meu castell demano

per poder sojornar.

Quan no puc treballar,

em queixo a nostramo

per veure si haig sort.


Pobret, el pobre rei


Pobret, el pobre rei

qui no haurà princesa,

l’hereu és una festa

qui no respecta llei.

Els dies seran llargs,

les nits ben tenebroses;

han arribat les noses

d’aquells monstres d’abans.

Pobret, el pobre rei

qui va perdent imperi

i ganes de somiar.

Com no se’n pot anar,

demana l’encanteri

de jaure a l’herbei.


El somnis misteriosos


Parlant, amb el meu gos,

de llargues privacions,

li he dit que ha de ser bo:

haver silenci i clos.

El passeig del matí

ni espera gosadia,

ha de dur una guspira

de pensa sense dir.

El dinar de sis mossos

és senzill de comprendre

i digestió lleugera.

Després, vindrà la resta

on s’acaben d’entendre

els somnis misteriosos.


Sortosament


Sortosament,

el tren de la ignorància

avança cap a França

per a trobar la gent.

Allí, s’extén

per patis i terrats

on els bocabadats

demanen homes vers.

Perquè aquí

el tren no fa aturades

ni necessita més.

Fem el pagès

en lloc de fer pensades

per a saber eixir.


Compraré panses


Em plau la nit

més llarga, més lleugera

quan, dolça, espera

ni duu enemic.

Romandré sol

en tranquil llogaret,

passar discret,

emprendre el vol.

Per a ser feliç,

porto diners

a les butxaques.

Compraré panses

per si em plau saber

on rau el paradís.


Potser demà


En mon jardí,

hi ha tantes primaveres

que les abelles

viuen allí.

Haig manta llocs

on fer d’hostatge,

sense equipatge,

amb poques pors.

Mon paradís

és tan a la vora

que ni cal viatjar.

Potser demà,

hauré la mà més tova

i seré a l’occís.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: