El monstre de la sort i set poemes més
08 Juliol, 2024 05:31
Publicat per jjroca,
Poemes
El monstre de la sort
El monstre de la sort
no demana saviesa
ni haver la mà estesa
per a rebre la por.
Ell va per uns camins
reservats als herois,
són macos i alegrois,
sense massa veïns.
El monstre de la sort,
poc sovint, em mareja
oferint-me bondats.
Uns fets entremaliats
fan esclatar revenja
en el dedins del cor.
Ensinistrat en penses
Talment, com us diré:
Prenc la poca moneda
per a pagar el cafè!
Ensinistrat en penses,
avanço, cap avall,
per estrets carrerons.
Perdudes il·lusions
van acabar en estralls
d’unes vanes promeses.
No sé com acomiado
els meus amics fantasmes
quan prego mil desitjos,
és quan llavors trepitjo
les contrades llunyanes.
Perdut per la il·lusió
Perdut per la il·lusió,
de vida poc ferrenya,
demano una espardenya
que no porti dolor.
Anar, sense cap pressa,
per nobles caminois;
albirar com soc noi
de parca jovenesa.
Perdut per la il·lusió,
el meu castell demano
per poder sojornar.
Quan no puc treballar,
em queixo a nostramo
per veure si haig sort.
Pobret, el pobre rei
Pobret, el pobre rei
qui no haurà princesa,
l’hereu és una festa
qui no respecta llei.
Els dies seran llargs,
les nits ben tenebroses;
han arribat les noses
d’aquells monstres d’abans.
Pobret, el pobre rei
qui va perdent imperi
i ganes de somiar.
Com no se’n pot anar,
demana l’encanteri
de jaure a l’herbei.
El somnis misteriosos
Parlant, amb el meu gos,
de llargues privacions,
li he dit que ha de ser bo:
haver silenci i clos.
El passeig del matí
ni espera gosadia,
ha de dur una guspira
de pensa sense dir.
El dinar de sis mossos
és senzill de comprendre
i digestió lleugera.
Després, vindrà la resta
on s’acaben d’entendre
els somnis misteriosos.
Sortosament
Sortosament,
el tren de la ignorància
avança cap a França
per a trobar la gent.
Allí, s’extén
per patis i terrats
on els bocabadats
demanen homes vers.
Perquè aquí
el tren no fa aturades
ni necessita més.
Fem el pagès
en lloc de fer pensades
per a saber eixir.
Compraré panses
Em plau la nit
més llarga, més lleugera
quan, dolça, espera
ni duu enemic.
Romandré sol
en tranquil llogaret,
passar discret,
emprendre el vol.
Per a ser feliç,
porto diners
a les butxaques.
Compraré panses
per si em plau saber
on rau el paradís.
Potser demà
En mon jardí,
hi ha tantes primaveres
que les abelles
viuen allí.
Haig manta llocs
on fer d’hostatge,
sense equipatge,
amb poques pors.
Mon paradís
és tan a la vora
que ni cal viatjar.
Potser demà,
hauré la mà més tova
i seré a l’occís.