Poemes curts (CL)
01 Juliol, 2024 04:57
Publicat per jjroca,
Poemes curts
A la vora
de la mar
com em prova
l'estimar
tota l'estona.
Hauria de dir
que em plau el sol
a l'hora d'eixir
quan, a l'hivern, mou
el fred i el glatir.
És quan plou
quan ho demano:
Vull ser sol!,
però el meu amo
diu que no vol.
I tot d'una,
el llangardaix
cerca altura
i, el daltabaix,
el cel procura.
Com em deia
en Manelic:
Com voldria
haver amic
sense malícia!
Hauré de somiar
sense massa pressa
que cal demanar
un xic de saviesa
sense més despesa.
Com demana
el meu senyor:
Quan hi ha calma,
és millor
si res passa!
Per haver
un bon amic
cal saber
on és el xic
del gran voler.
És quan goso
el passejar
quan ho noto,
que vull guaitar
i sentir com volo.
Sense pressa
ni remei
es viu de pressa
i sense llei,
és gran juguesca.
És quan dormo,
per la nit,
quan milloro;
estic així
gaudint a dojo.
Quan navega
per la mar,
mai es queixa
ni en sap,
el vent la bleixa.
Com demana
l'enemic:
Si has gana,
seràs ric!,
com ho proclama.
A la casa
de llevant,
va la barca
navegant,
però es cansa.
Com hauria
de saber
com fa via
el deler
en tot un dia.
Caminant
cap a la mar,
el gegant
diu que ho té clar,
la veu somiant.
Com havia
molta feina
ni sabia
on trobar l'eina,
no convenia.
Amb més ganes
que volers,
van les fades
pels carrers,
matins i tardes.
Sempre penso
en el somiar
quan espero
aplegar
allí on menjo.
A la casa
de l'encert
sempre passa:
Hi ha un follet
enmig la sala!
Mira el vent
de la follia
amatent
de companyia,
sempre present.
Menjo pomes
al pomer,
les més grosses
van primer,
són prou rodones.
Endevineu, si cal i set poemes més
01 Juliol, 2024 04:48
Publicat per jjroca,
Poemes
Endevineu, si cal
Endevineu, si cal,
com he trobat fortuna
tot i mirant la lluna
sense fer-li cap mal.
No jugo per no perdre
les nobles intencions,
només vull moments bons
per gaudir del meu regne.
Quatre retalls de palla
per poder fer un mos
i encetar nou somni.
He demanat que torni
per si borda aquell gos
qui espanta la canalla.
L’amor és venturer
Com la mossa em demanava
puix volia anar a ballar,
un menestral la cercava,
li deia: M’he de casar!
Ben d’hora, al dematí,
ja la tinc al davant de casa,
em convida a festa grassa;
de ben poc, he de gaudir.
El ball comença a la nit,
ni puc fer la migdiada
puix hem de ser els primers.
Com l’amic és venturer,
arriba, va i quan passa
ens deixa ben afeblits.
La saviesa l’he deixat
De segur que he de morir
un mal dia per a viure;
les pors no les sé descriure,
però gosen venir amb mi.
És un fet ben natural,
deixar el cos per a sempre;
és luxe que em sé permetre
i no costa cap cabdal.
Si haig un dia de sort,
em duran al cementiri
prou seriós i ben mudat.
La saviesa l’he deixat
a la voreta d’un ciri
qui s’ajup a poc a poc.
Ombres emprades
I com m’han deixat manar,
hauré crescut més d’un pam;
avui, no toca l’enciam,
bona menja he d’endrapar.
Em llevaré, si em plau,
vora l’hora del migdia,
hauré la feina amanida
per deixar-la on s’escau.
Amb quaranta botifarres,
he de fer bon esmorzar
i encetar tan joiós dia.
He oblidat qui malfia
i es deixa arrabassar
per poques ombres emprades.
Enceto nou plorar
Els savis saberuts,
cansats de fer negocis,
em demanaran que torni
per a mostrar-me eixut.
Sent pobre i malparlat,
no albiro meravelles;
estimo les estrelles,
menteixo per l’emprat.
Com poc he de guanyar,
m’ensinistro a les cartes
per a guarnir-me d’or.
Així, a poc a poc,
perdent abric i sabates,
enceto nou plorar.
A l’hora de la feina
Pensar per a no ser:
Portador dels neulers!
Procuro estar dormint
a l’hora de la feina,
no em va bé cap eina,
les ganes no les tinc.
Sent pobre i matusser,
no em lloguen quasi mai;
al bosc, haig un espai:
estimat i proper.
Carrer de melangies
em porta al desencís;
si el treball és precís,
doneu-me bones mides.
He fet la nova vida
He de cercar enemic
per poder anar al cel,
el vull de mató i mel,
mig guerxo, mig gepic.
L’empaitaré al dematí,
si puc, fins al migdia,
he fet la nova vida
per si vol ser el mesquí.
Com anirem tots dos
a cercar l’encanteri
de les noves intencions.
Demano els moments bons
per si aplega el misteri
d’oferir-li un redós.
Cansat de no fer res
Cansat de no fer res
com esbrino, encara,
trobar enamorada
qui no vulgui saber.
Secrets de la ignorància,
els hauré ben guardat;
soc poruc sense esclat,
guerrer sense constància.
Cansat de no fer res,
amb la penso ensopego,
em guanya prou sovint.
Manta anys els que tinc
per a saber que espero
trobar,d’esma, mon cel.
Epigrames (CL)
01 Juliol, 2024 04:35
Publicat per jjroca,
Epigrames
La nineta
del meu cor
diu que mengi,
però poc.
Quan ja soc
a mig matí
és quan planyo
per dormir.
A la porta
de l'infern,
riuen dos
i en ploren cent.
He comprat
el matalàs,
però encara
no em fa cas.
Si em pregunta,
li diré
que m'agrada
tal com és.
Al moment
de posar el nas,
Déu digué:
L'hauré errat?
A les portes
del neguit,
en ser obertes,
surten crits.
Massa cases
on regnar
i el vent
les vol tombar.
A les portes
de la mort,
van les presses
a poc a poc.
A la casa
de l'Oriol,
qui no menja
no es mou.
Manta hores
de la nit,
venen totes
sense crit.
El dilluns
és un mal dia
per a omplir-se
d'alegria.
Una jove
em vol parlar;
en un cove,
fa de bon somiar.
Vint-i-quatre
saberuts;
vint-i-tres,
s'han quedat muts.
Com demano
per a mi:
A les deu,
anar a dormir!
En el regne
de la sort:
compres massa
i vens tot.
Fa tres dies
que festejo
i, en començar,
com quequejo.
Per a ser
bon mentider,
cal lluitar
sense caler.
Una festa
amb enciam
ni protesta
ni es fa gran.
A la casa
de la sort:
N'entren massa,
en surten pocs!
Na Joana
diu de mi
que soc borni
perquè sí.
A la casa
del poruc:
Entro savi,
surto ruc!
Em convida
Llucifer:
Menjar gras
i no fer res!
I quan toquen
a casar:
Prendre bossa
i no parar!
Diu el pobre
al paller:
Per a dormir,
ja m'estàs bé!
Quan li canto
la cançó,
com fa rialla
de debò.
El vent parla
amb el bosc
i s'enfada
a poc a poc.