Em pregunta i set poemes més

15 Juliol, 2024 21:47
Publicat per jjroca, Poemes

Em pregunta


Em pregunta, innocent,

una gràcil papallona:

Per què aquest vent esperona

i accelera el moviment?

És el fruit de la calor

el tenir furtiu tot l’aire,

com vaig perdent dolça flaire

qui s’endinsa a les flors.

Mentider immaculat

acaba donant mil tombs

abans d’aplegar al desert.

Allí, l’espera el poder

reeixir dels mons pregons

i gaudir d’un temps emprat.


Ara, va per la corrua


Molta gana i poca son

amb febleses amanides,

va tenir dues amigues

just abans de la calor.

Com va perdre la il·lusió;

ara, va per la corrua,

s’ha tornat un xic poruga

i s’allita en un racó.

Quan aplega a l’albada

comencen, de nou, els crits;

fruits de la poca paciència.

Cal fer-li la reverència

a un soldat prou eixerit

de qui està enamorada.


La resta ja la sabeu


Na Mariona, del meu cor,

prou m’estima, però poc.

Es lleva de bon matí

per a triar nou vestit;

en un somni, de mitja nit,

va casar-se amb un home ric.

Però, en el greu despertar,

només trobarà la casa

d’un desvalgut pretendent.

No cal dir com és la gent

qui ofereix la davallada

a un regne de mal portar.

La resta ja la sabeu:

Algú portarà la creu!


Sota un fanal apagat


A les dolces nits d’estiu,

comencen les tombarelles;

dessota de les estrelles,

qui no sospira i se’n riu?

Les parelles, al cantó,

sota un fanal apagat,

els sospirs d’enamorat

van encetant il·lusió.

Diria que la disbauxa

es vesteix de disbarat

i, amb les ganes, ensopega.

Ella porta la fermesa

i comenta que el casat

ha de conquerir la pausa.


Diria que he perdut


Sense pena, diu la gent

que he perdut l’enteniment.

Amb un riure triomfador,

m’adreçà a la batalla,

vaig tornar com un canalla

amb perfil de perdedor.

La fortuna que he guanyat

és tan parca i lleugera,

tan pobrissona i planera

que afebleix el meu estat.

Diria que he perdut

aquelles ganes de riure,

la pausa la puc descriure

amb cent paraules de mut.


Al capvespre, està cansat


És l’amic sol, quan s’allunya,

qui es mostra ben enfadat,

la raó ningú la sap,

potser l’entengui la lluna.

Estrelles de tota mena

ens venen a visitar;

no porten ni arracades

ni faldilles de mudar.

És l’amic sol qui es queixa

quan ha ganes de jugar

i ningú li fa la part.

Al capvespre, està cansat

i demana per a anar

a un palau sense cap reixa.


Sento el clam


Entre bruixes, sento el clam:

Maleït sigui sant Joan!

Com ens porta a la foguera

sense les ganes d’anar;

els homes hauran d’estar

tots tancats a casa seva.

Però hi ha malastrugança,

és el fet de prendre’n part;

quatre amigues han deixat

la saviesa en una plaça.

La foguera com s’encén

mentre la tenebra es perd,

pensarós està en Llucifer

i Satanàs gens content.


Dorm encara


Porten males intencions

els nou mossos de la plaça;

quatre gats feien estada,

com grimpen els pobrissons.

Entre corrues, rialles

i passant-se el negre vi,

n’hi ha un qui fa patir,

ha de ser a les acaballes.

Entre tres, me l’han portat

fins al portal de sa casa;

l’han deixat prou recolzat.

La mare fa mala cara

quan descobreix l’entrellat:

Tot un dia i dorm encara!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: