Em pregunta i set poemes més
15 Juliol, 2024 21:47
Publicat per jjroca,
Poemes
Em pregunta
Em pregunta, innocent,
una gràcil papallona:
Per què aquest vent esperona
i accelera el moviment?
És el fruit de la calor
el tenir furtiu tot l’aire,
com vaig perdent dolça flaire
qui s’endinsa a les flors.
Mentider immaculat
acaba donant mil tombs
abans d’aplegar al desert.
Allí, l’espera el poder
reeixir dels mons pregons
i gaudir d’un temps emprat.
Ara, va per la corrua
Molta gana i poca son
amb febleses amanides,
va tenir dues amigues
just abans de la calor.
Com va perdre la il·lusió;
ara, va per la corrua,
s’ha tornat un xic poruga
i s’allita en un racó.
Quan aplega a l’albada
comencen, de nou, els crits;
fruits de la poca paciència.
Cal fer-li la reverència
a un soldat prou eixerit
de qui està enamorada.
La resta ja la sabeu
Na Mariona, del meu cor,
prou m’estima, però poc.
Es lleva de bon matí
per a triar nou vestit;
en un somni, de mitja nit,
va casar-se amb un home ric.
Però, en el greu despertar,
només trobarà la casa
d’un desvalgut pretendent.
No cal dir com és la gent
qui ofereix la davallada
a un regne de mal portar.
La resta ja la sabeu:
Algú portarà la creu!
Sota un fanal apagat
A les dolces nits d’estiu,
comencen les tombarelles;
dessota de les estrelles,
qui no sospira i se’n riu?
Les parelles, al cantó,
sota un fanal apagat,
els sospirs d’enamorat
van encetant il·lusió.
Diria que la disbauxa
es vesteix de disbarat
i, amb les ganes, ensopega.
Ella porta la fermesa
i comenta que el casat
ha de conquerir la pausa.
Diria que he perdut
Sense pena, diu la gent
que he perdut l’enteniment.
Amb un riure triomfador,
m’adreçà a la batalla,
vaig tornar com un canalla
amb perfil de perdedor.
La fortuna que he guanyat
és tan parca i lleugera,
tan pobrissona i planera
que afebleix el meu estat.
Diria que he perdut
aquelles ganes de riure,
la pausa la puc descriure
amb cent paraules de mut.
Al capvespre, està cansat
És l’amic sol, quan s’allunya,
qui es mostra ben enfadat,
la raó ningú la sap,
potser l’entengui la lluna.
Estrelles de tota mena
ens venen a visitar;
no porten ni arracades
ni faldilles de mudar.
És l’amic sol qui es queixa
quan ha ganes de jugar
i ningú li fa la part.
Al capvespre, està cansat
i demana per a anar
a un palau sense cap reixa.
Sento el clam
Entre bruixes, sento el clam:
Maleït sigui sant Joan!
Com ens porta a la foguera
sense les ganes d’anar;
els homes hauran d’estar
tots tancats a casa seva.
Però hi ha malastrugança,
és el fet de prendre’n part;
quatre amigues han deixat
la saviesa en una plaça.
La foguera com s’encén
mentre la tenebra es perd,
pensarós està en Llucifer
i Satanàs gens content.
Dorm encara
Porten males intencions
els nou mossos de la plaça;
quatre gats feien estada,
com grimpen els pobrissons.
Entre corrues, rialles
i passant-se el negre vi,
n’hi ha un qui fa patir,
ha de ser a les acaballes.
Entre tres, me l’han portat
fins al portal de sa casa;
l’han deixat prou recolzat.
La mare fa mala cara
quan descobreix l’entrellat:
Tot un dia i dorm encara!