Pensaments educatius (LXXXII)
01 Gener, 2024 17:28
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He posat el mateix control i n’han suspès dos més.
He decidit donar les notes a una associació benèfica.
L’únic dubte que tinc és on m’amagaré.
Puntuaré de cinc a deu amb efectes retroactius.
He suprimit quatre exàmens de consciència.
Hem millorat els resultats, dormen més.
He baixat el concepte de saviesa un trenta per cent.
L’inspector no s’acaba de creure que encara hi sigui.
No aconsegueixo respostes de més de dotze caràcters.
He descartat l’ortografia i la lògica.
He canviat controls per comentaris d’avís.
Només qualifico els bons i els prudents.
Haig un alumne nou, no el vull treure de la capsa.
Estan asseguts, ja m’he tornat a equivocar de classe.
Han d’estar tristos, només quatre criden.
Si cobrés per la raó, estalviaria poc.
Els he proposat posar la hac on els convingui.
Els podria parlar, però no els vull fer perdre el temps.
M’han deixat els mòbils, però no en funciona cap.
Normalment, deixem entrar el dimoni.
En acabar la reflexió, els ensenyo a volar.
Les ratlles llargues han pujat de preu.
He hagut de reduir el preu dels consells.
He decidit treure els insuficients de l’ordinador.
Aprenen poc, però no s’enfaden.
Encara no he endevinat quin de tots és sord.
No els poso deures perquè ja respiren.
Si l’alumne no és bo, poseu-li sucre.
M’agrada programar i equivocar-me.
No els dono feina, me la guardo.
Han assolit tres conceptes, els puc empaquetar?
A cada control, els acompanyo en el sentiment.
Els dies tristos no vull vocals obertes.
Llegeixen entre línies per a acabar abans.
Tres no han fet la feina, els altres no ho entenien.
He regalat tres punts a l’examen de consciència.
Han de ser intel·ligents perquè no els veig.
Estic entre el dubte i el desencant.
Ho reconec, he hagut de posar-me un cinc.
Aprenen bé, sobretot a ser tímids.
Seré estoic per a no arribar a boig.
Tinc sort, els qui saben se’n van.
Farà de mestre, es queixa sovint.
De moment, escriuen amb un dit.
M’agraden els resultats insospitats.
He posat un problema, però he descuidat les dades.
Posaré les notes el segon dia de classe.
Ha arribat un alumne nou, ja l’han ensinistrat.
He decidit posar les finestres al darrere de la pissarra.
Estan contents, cap suma és d’emportar.
Procureu que els resultats no portin massa sal.
A veure si, plorant, em fan cas.
He rebaixat els objectius a bacteris.
No m’escolten perquè saben volar.
Almenys, ens perdre’m sense motiu.
He decidit aprovar als qui respirin.
Aprendrien més, però han agafat por.
Estan estudiant, quan començaran a aprendre?
Han de tenir memòria, però no la puc trobar.
Pensaments educatius (LXXXI)
01 Gener, 2024 17:26
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
De moment, han après que no hi soc.
Cal haver brúixola en tot moment.
Procureu-vos uns continguts amables.
De segur que governen el desequilibri.
Cada dia llenço un garbuix de preguntes.
Confio amb la seva minsa constància.
La taula sol rebre la nostra impotència.
Hi ha mil maneres d’arribar enlloc.
M’agrada fer classes intermitents.
Mai endevino la gana que tenen.
No cal mostrar la santa insatisfacció.
He resumit la classe amb dues síl·labes.
Almenys, que aprenguin a mossegar.
Procureu regalar-los algun dubte.
Si tenen cap, algun dia, el faran servir.
Aportaré el meu gra per si cal construir.
La porta gran feu-la servir per a sortir.
Repartiu-los les finestres adequadament.
Sembla mentida la grandària de la solitud.
He donat les notes, m’han tornat les lletges.
Procureu que el son no arribi d’hora.
He aconseguit que no em vegin.
No sé si coneixen cap llibre.
Mai abandoneu les mentides pietoses.
Ja deuen saber que em marejo.
Procureu estimar-los amb molta mesura.
Vull imaginar-los de grans.
Comparteixo amb els pares una munió de dèries.
Sé què pensen, però cal dubtar-ho.
La felicitat sol seure al darrere.
Mai pago per enfadar-me.
Ho proven, però encara no volen.
Han descobert que els papers volen.
Cada vegada, l’atenció es belluga més.
Aprendre és menys important que respirar.
Sé que milloren, no sé ben bé cap a on.
Abans de començar ja saben que no ho entendran.
No sé el que saben, però ho sabran vendre?
El curs ha estat ple d’embassaments.
Dubto que comprenguin alguna de les meves qualitats.
M’atipo de preguntar sense ferir.
Solen respondre abans de preguntar.
La mare aprèn a bon ritme.
Oferim conceptes ben digestius.
Un cop a classe, procureu que no volin.
Amb les retallades només farem servir la base tres.
Han desig intel·lectual, però els passa prompte.
Hi ha respostes que no intueixo.
Dubto que encertin més de tres vocals.
Sempre és una sort, no encetar la classe.
Cada vegada em costa més treure’m els llibres del cap.
Haurem de fer controls de desaprendre.
No vull cap alumne perquè ja sé que es faran vells.
De moment, sé que poden canviar.
Farem controls positius d’aproximació.
Estic pendent del miracle del dia.
He donat una lliçó, a saber on és.
Necessito més barques per si el curs trontolla.
Aprenen de tot, segur que arribaran lluny.
Epitafis (LXXXIX)
01 Gener, 2024 17:23
Publicat per jjroca,
Epitafis
Només acceptaré aliments líquids.
He fet una declaració de bones intencions.
Demà, tenim paella!
No em sento ni els budells.
Suposo que serà qüestió de mesos.
Estic trist, deu ploure.
He estat pensant sense pressa.
A quant està el pollastre?
Ahir, vaig rebre els resultats de l’analítica.
Em puc deixar les medecines?
M’han proposat ser un cuc.
Vull llet sense calci!
L’altra vegada, tenia panteó.
No em moc per si fan pagar.
Demà mateix em poso a enllestir.
Ho sento, no et vaig poder avisar.
Llogo dit gros del peu esquerre.
Sento dir-te que he perdut el son.
M’he quedat per l’ambient.
Els fumadors als nínxols de dalt.
T’he reconegut per les dents.
Ho sento, els lladres ja són fora.
La senyora s’ha descuidat de la manta.
Ara, no m’abelleix xerrar.
El veí ja fa un mes que s’acomiada.
No hi soc, he anat a acomiadar un amic.
Si no torno en una hora, aviseu el soterrador!
Li preguntaré al metge quan s’acaba el dejuni.
No podeu entrar, tinc la saleta plena.
Em reservo uns dies per a somiar.
Espereu un moment, estic en un sopar de vidu.
Un cop a l’any, airejo el nínxol.
A la propera vegada, pagaré a Caront.
Penso que ja he descansat prou.
Vull canviar de nínxol, el veí ronca.
Em toca fer dissabte quan ve el soterrador.
Haig loteria, però caduca prompte.
El metge m’obligà a beure més aigua i m’ofegà.
Vine prompte, ho tenim tot pagat!
Penso, però vaig enlloc.
De moment, no podeu entrar.
Si segueixo així, ni lleig seré.
He demanat una campana que no tingui toc de morts.
Ara, ensenyo els ossos i no tinc vergonya.
Porteu-me oli, el taüt s’està ressecant.
No hi sóc, m’ha tocat un viatge!
Mai surto a rebre a ningú.
No puc eixir, m’han pres les ganes.
Ho sento, he agafat son i fred.
Només demano crítiques constructives.
Fins aquí, he portat el meu somni.
Afanyeu-vos, queden poques places.
Jo també reia en ser fora.
T’estic esperant!
Mira per on, m’he tornat tafaner.
El mes vinent faré la segona seixantena.
Ha vingut un vidu, l’hem fet home de l’any.
He anat a l’ajuntament per a conèixer el batlle nou.
Si segueixo així, hauré de renovar el vestuari.
Poemes curts (CXXXVIII)
01 Gener, 2024 07:25
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Menjant pedres
i venent pans,
van les febres
endavant,
volen ser tendres.
Us demano
per a mi:
haver amo
pel matí,
mai si treballo.
Quan la mossa
vol manar
mai s'hi posa
el capellà,
potser no hi toca.
És a l'hora
de collir
quan la poma
em sap dir:
Avui, em toca?
A la casa
dels gegants,
cada sala
ni sap quants
en dormen ara.
A l'escola
dels petits,
no s'hi troba
l'enemic,
potser no hi toca.
Hauré de dir
que menjo encara
fins a mitja nit
per si hom reclama
fugir del llit.
He cercat el verd,
en altres paratges,
tot buscant el fred
i trobar les ganes
sense massa encert.
Massa son
sense diners,
massa por
per no poder,
així, va tot.
Una nit
vingué la lluna,
va gaudir
en veure una
pila de nins.
Sense menja
per portar,
em pertoca
caminar
seguint la petja.
Han de venir
les hores dolces
per a tenir
minses les ombres
quan ve la nit.
Massa pressa
d'un hivern
on tot queda
per a fer,
poca saviesa.
Les muntanyes
són així:
amb ses banyes
i un coixí
de cares agres.
Per a ser
tan bordegàs
cal saber
on posar el nas,
el cos després.
Na Joana
del meu cor
viu encara
en mals d'amor,
no es cura massa.
A la casa
del desig,
mai no passa
el meu glatir,
hi viu encara.
Una jove
em demanà
en un sobre
l'endemà,
faig cara d'ogre.
Em comenta
en Josafat
que mai menja
peix salat,
massa que es queixa.
Entre tantes
ambicions,
els fantasmes
seran bons,
ni hauran nafres.
Per les cases
de la gent,
veig les cares
d'innocents,
potser són maules.
Us comento,
d'amagat,
com em sento
d'empipat,
però no prego.
El meu diari i set poemes més
01 Gener, 2024 07:22
Publicat per jjroca,
Poemes
El meu diari
En el futur incert
ni enceto la fortuna,
em quedarà una engruna
per a poder somiar.
Allí, hauran d’anar
a romandre els monstres;
com són altius, mediocres,
els deixaré guanyar.
Al corriol solitari,
he de cercar el meu regne
on poder-me establir.
Res més hauré de dir
que vinc per tal d’aprendre
a escriure el meu diari.
Un pagès ha dit
Per muntar mon Betlem
a dalt, a la saleta,
com necessito arena
i vuit polsims de verd.
Passant pel caminoi,
anant cap al pessebre,
un pastor qui vol rebre
un ramat ben cofoi.
Amb quatre vilatans
i cases ben obertes,
hem de rebre la nit.
Com un pagès m’ha dit
que porta pomes verdes,
ben maques i brillants.
Els humans ha ser així
Sense pressa ni parany
com s’acosta la fi d’any.
Ha estat un temps ben ple
de promeses i ambicions,
passades les eleccions
han deixat el quedar bé.
Els humans han de ser així:
deslleials i profitosos,
prometen els quatre ossos
i quedant-se amb el botí.
El poble, ben decebut,
ha de rebre les escorrialles
mentre acaben les rialles
i reclamen el rebut.
Si guanyen els meus
I després d’anar a la missa
és bo canviar de camisa.
Reparats tots els pecats
i assolida la innocència,
com em demostra la ciència:
massa pobres, poca part.
He rebut, per afecció,
més de quatre fuetades,
he oblidat les ben dades
quan era bon perdedor.
Ara, si guanyen els meus,
repartirem la collita;
a la festa, em convida
el més petit dels bons déus.
En sentir el bon foc
El bon caragol
era dormilega;
cada nit, quan prega,
ni demana el sol.
En el si de l’arbre,
el trobo amagat;
seria un soldat
prou valent i amable.
Amb les passes curtes,
no espera res més
que dormir al rebost.
En sentir el bon foc
es queda corprès
i fa pampallugues.
La lluna tardana
La lluna tardana
no vol ni sortir,
diu que ha de glatir
tota una setmana.
I, després, com creix
tot mirant el sol,
com cerca el condol
i, a ell, s’ofereix.
La lluna tardana
veu, de sobte, un brau
qui, pel camí, avança.
Porta la recança
fins al seu catau
on el sol l’enganya.
Enmig la fosca
Estret l’amor i curta la paraula,
els dos a taula i no saben com dir;
són manta hores d’estar agafat a baula,
massa promeses que no s’han de complir.
Així aniran tombant per la drecera
d’aquell camí que mai portarà enlloc,
feu-me notar com l’home és un xic fosc,
passa la vida en demanar una treva.
I fuig l’enginy i el dubte el porta
a prendre part en lluites desiguals
per a restar segut a la vorera.
Enmig la fosca, passa la vida plena
i demanem trobar aquells verals
on descansar ben ajaguts a l’ombra.
Una mossa és al balcó
No haig res més que terres a l’Havana,
la filigrana d’ésser pagès,
com desvetllo, somiant cada setmana,
quan ve un ogre i dona res.
Els aldarulls s’allunyen de la festa
i una mossa és al balcó;
potser espero que arribi la sort plena
vestida amb or, seda i cotó.
Els nuvi és d’aquells d’anar a la fira
on tot ho venen a ral i mig;
a cada dia, creix un desig
i un crit poruc, al cel, s’enfila.
El sol retorna a ser radiant
mentre les fulles venen i van.
Epigrames (CXXXVIII)
01 Gener, 2024 07:15
Publicat per jjroca,
Epigrames
Massa ombres
al terrat;
menjant dolç,
volen salat.
En el riure
de les flors,
he d'escriure
les boniors.
Parlen ara
de la sort
mentre passa
la tardor.
Una jove
m'ha parlat
i, de sobte,
se n'ha anat.
El gegant volia
anar a dormir,
el nan responia:
No t'he fet el llit!
De ballades
i cançons,
en veig quatre,
mai sé on.
A la banda
de ponent,
veig un sol
que ix content.
Les menjades
sense vi
són amargues
per a mi.
A les ombres
de la mort,
poc que els queda
un xic de sort.
Massa joves
del carrer,
mengen poc
per quedar bé.
Quan el ruc
ve de llaurar,
mai comenta:
Vull tornar!
Per a ser savi
o saberut,
cal aprendre
a lligar el ruc.
Una jove
em demanà,
però córrer
em salvà.
La mare marona,
tot tapant el llit,
diu que falta roba,
però he de dormir.
Com podia
anar a dormir
si volia
venir amb mi?
Una feina
per un sou
i una reina
per un jou.
Sentiràs a dir
que, si ve tempesta,
seguirem de festa
en el si del llit.
Ni clam ni sol
ni peix a la cassola,
el pescador ho prova,
però el peix diu: No!
Mai demano
per a mi
i m'escanyo
perquè sí.
A les portes
de la mort,
és quan toca
raure sord.
Maleït orgull
quan, a la cimera,
el meu cos s'esguerra
i plora a curull.
Les febrades
del matí
són pesades
quan me'n ric.
Quan la pluja
esdevé,
tanco casa
i dormo bé.
Com he de trobar,
al si de les cases,
festes estimades
si tots han marxat?
Mai voldria
per a mi
la follia
sense vi.
He de demanar
al bon Fill de Déu
que em deixi somiar,
però sense fred.
Sento el boig
com s'esvellega,
no haurà goig
ni tan sols brega.