Han passat savis i set poemes més

08 Gener, 2024 16:28
Publicat per jjroca, Poemes

Han passat savis


És l’esperit qui allunya la tempesta

i es manifesta punyent l’oblit,

he estat poruc i tinc la llar encesa

puix vull entendre quelcom que he escric.

Han passat savis trescant per un carrer

on s’endevina la plata i or;

els menestrals, un dia, hagueren sort,

però es queixen com els primers.

Deixeu-me descansar els ossos

en aquest bosc vingut a menys

on els conills s’amuntegaven.

Massa raboses, avui, es planyen

perquè la vida haurà perdut el seny

i els vilatans es van perdent a trossos.


Poca treva


Del tot poruc, deixeu-me la certesa

de morir, prompte, sense res més;

com he lluitat fugint de la pobresa

i m’ha abandonat mancada d’interès.

De ben segur, que arreu porto la nosa

i espero, prompte, ser oblidat;

no vull setial on el senyor reposa,

vull herba tendra enmig del prat.

I tornaré a ésser qui no era

per a complir el manament

tal i com toca al ben nascut.

El defugir ni se m’acut

puix tinc posat el parament

per continuar amb poca treva.


Mireu com vaig


Mireu com vaig per terres isolades

on vells pagesos són al cafè,

com us diria que he perdut la fe

i es van fent grans totes les cases.

Aquí, a la vora, fruitava l’olivera

i un xic enllà cantava el garrofer;

viure de pobre no és plaer

i, en el record, reposa sort sobrera.

Mireu com vaig per amples carrers

on el bon sol diuen que regna

fins que aplega la fosca nit.

Només em queda vell esperit

qui ha de dormir mentre espera

retrobar un dia amb més poder.


Almenys, un mos


Pareu el món puix soc ben a la vora

de trobar el dia talment gloriós,

he retallat la força que no em sobra

i vaig, a pams, cercant l’engròs.

El Déu m’ha dit: Hauràs joia infinita

si no et capfiques en ésser ric!;

li he demanat casa al paradís

i ha sigut amb la boca petita.

Així, anem camí del tros

per a collir verdes olives

qui cantussegen al dematí.

Estic pendent de saber qui

ha de venir a prendre les mides

per a deixar-me, almenys, un mos.


Somio a contracor


De pobres i raons

en porto el sarró ple,

hauran menjat el què,

hauran gaudit el son.

La vida s’acomoda

dessota del gran pi;

allí, trobaré el sí,

la pau en veu de dona.

No haig més gran tresor

que un polsim de grandesa

qui demana per mi.

Ben poc li he de dir

puix haig la roba estesa

i somio a contracor.


En Jesuset no hi era


Han vingut els tres Reis

una tarda planera,

en Jesuset no hi era,

ha fugit ben corprès.

Va néixer a Betlem

aquella nit tan freda

en què una nova estrella

posà un llum al cel.

El rei de la contrada

no volia enemic

que li prengués el tro.

Com va aplegar la por

a lloms de tall d’espasa

cercant el jove Nin.


Bona sola


Firaires d’ocasió;

la plaça està ben plena,

ha començat la festa,

la missa i el sermó.

Les dones a l’església,

els homes al cafè,

la fe se’n va i se’n ve

contenta o un xic ofesa.

Avui, he de buidar

gairebé la guardiola

per comprar unes sabates.

En podré triar quatre,

les vull de bona sola;

dos anys han de durar.


La vida un dia es perd


En festa tan senyalada

em comenta, el pobre gall,

que si volen un bon tall

és millor la cansalada.

El porquet que se l’escolta

com li faria un bon mos,

el sobreviure és confós,

ben a prop, és la revolta.

De segur que, en passar festes,

hi haurà missa de difunts,

els qui resten viuran junts

oblidant les malifetes.

Puix la vida un dia es perd

mentre va passant l’hivern.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs