Poemes curts (CXXXVIII)
01 Gener, 2024 07:25
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Menjant pedres
i venent pans,
van les febres
endavant,
volen ser tendres.
Us demano
per a mi:
haver amo
pel matí,
mai si treballo.
Quan la mossa
vol manar
mai s'hi posa
el capellà,
potser no hi toca.
És a l'hora
de collir
quan la poma
em sap dir:
Avui, em toca?
A la casa
dels gegants,
cada sala
ni sap quants
en dormen ara.
A l'escola
dels petits,
no s'hi troba
l'enemic,
potser no hi toca.
Hauré de dir
que menjo encara
fins a mitja nit
per si hom reclama
fugir del llit.
He cercat el verd,
en altres paratges,
tot buscant el fred
i trobar les ganes
sense massa encert.
Massa son
sense diners,
massa por
per no poder,
així, va tot.
Una nit
vingué la lluna,
va gaudir
en veure una
pila de nins.
Sense menja
per portar,
em pertoca
caminar
seguint la petja.
Han de venir
les hores dolces
per a tenir
minses les ombres
quan ve la nit.
Massa pressa
d'un hivern
on tot queda
per a fer,
poca saviesa.
Les muntanyes
són així:
amb ses banyes
i un coixí
de cares agres.
Per a ser
tan bordegàs
cal saber
on posar el nas,
el cos després.
Na Joana
del meu cor
viu encara
en mals d'amor,
no es cura massa.
A la casa
del desig,
mai no passa
el meu glatir,
hi viu encara.
Una jove
em demanà
en un sobre
l'endemà,
faig cara d'ogre.
Em comenta
en Josafat
que mai menja
peix salat,
massa que es queixa.
Entre tantes
ambicions,
els fantasmes
seran bons,
ni hauran nafres.
Per les cases
de la gent,
veig les cares
d'innocents,
potser són maules.
Us comento,
d'amagat,
com em sento
d'empipat,
però no prego.