Guanyar sense aprendre
21 Maig, 2021 12:25
Publicat per jjroca,
Poemes
Guanyar sense aprendre
Em comenta la formiga,
abans d’emprendre la feina,
com veu cansada la reina
perquè li escau altra vida.
L’hivern ha estat maldestre
sense parla, sense seny,
el vell déu quasi ni el reny
i s’ha quedat sense mestre.
Es fan vells els vilatans,
no parlen ni fan la festa,
només ploren cap al tard.
Els joves volien part,
van fugir a altra terra
per a guanyar sense aprendre.
Les plegadores amb carro
Entre verdes oliveres,
veig massa fred a les cares,
robes velles, arrugades,
diria: Fan de mal vendre!
Les plegadores, amb carro,
van arribant a la plana,
el seu amo les acompanya
amb els sacs i els cabassos.
Com s’escalfaran els dits
a la petita foguera
farcida amb vell brancam.
Potser mataran la fam
amb una sardina seca,
un pa, amb oli, guarnit.
Al carrer petit
Al carrer petit,
on l’aigua canta,
trobo que m’agrada
sentir-me esquifit.
Com vaig, carrer avall,
per trobar la plaça,
un silenci clama
aquest devessall.
Al carrer petit,
hi ha una finestra
on s’encalla el temps.
Deixeu que l’hivern
aplegui a la festa
abans de partir.
El gran teatre
En el gran reialme,
no hauran servents,
tots seran presents
en el gran teatre.
En el primer acte,
s’aixeca el teló,
molts hauran perdó,
lluny rauran les nafres.
En el segon acte,
pujaran les ganes
fins arribar al cel.
Allí, prop la mel
vénen les contades,
ho faran debades.
Les roselles són així
Les roselles,
en el prat,
han sembrat
les meravelles.
Ben galant
li puja el blat,
hi ha un esclat
pel mig tombant.
Les roselles
són així:
ben formoses.
Quatre roses,
del jardí,
parlen d’elles.
La paraula mal escrita
La paraula mal escrita
i la ratlla matussera
van donant cos a un poema
qui haurà una curta vida.
Entre penes i embolics,
he muntat aquest negoci,
ben pensat, em falta soci
qui vulga ser mon amic.
El poema va endavant
entre plors i floritures
sense poder-se aturar.
Ara, el deixo reposar
endins del cel, a les altures,
esperant que es faci gran.
Doneu-me el pa
Doneu-me el pa, nostramo,
car el cos se m’afebleix,
com camino enmig del bleix,
com m’aturo i entabano.
Massa dies als meus anys
esperant trobar fortuna,
poc sabó i massa escuma,
minsos riures, prou de planys.
Doneu-me el pa, nostramo,
puix la força del menjar
de segur que em puja al cel.
Allí, trobaré el recel
dels qui volen arribar
sense baixar-ne del carro.
Una mossa m’ha contat
Una mossa m’ha contat
que, cercant un nuvi nou,
va trobar-ne un de tou
sense ganes de lluitar.
I no sap el què ha de fer,
posada en aquesta empresa,
puix el paper de promesa
ni li escau ni li convé.
Una vida sense estrelles
es complicada de dur
quan aplega mitja nit.
He de trobar-li marit,
amable, en estat pur,
que no faci tombarelles.
Pensaments divins (LXXV)
14 Maig, 2021 22:28
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Els sants no es barallen, però no pensen igual.
No puc fer de dimoni, em canso de seguida.
Déu ha decidit començar la quaresma al juny.
La segona creació prompte serà a punt.
Jesús no pensa deixar el desert tan prompte.
Necessito dos dimonis: cecs i muts.
Jesús farà un curset de sofrologia integral.
Déu ha tret els pecats venials per manca de lloc.
Déu ofereix cursets de sant per correspondència.
Si tinc gràcia divina, on la puc desar?
És millor de l’infern és la manca de diners.
De moment, faig miracles sense públic.
Jesús anirà a Jerusalem, però no farà nit.
Déu no té espai per a evadir-se.
La Verge revisarà els vells armaris.
En cas de miracle, feu venir un notari.
No veig a Jesús vestit de Superman.
Estic a la glòria, però m’avorreixo.
Porto sis mesos de cel i no he vist ningú.
Cerco núvia diablessa per a provar d’ensarronar-la.
He comprat un carro per a anar a confessar-me.
Em dol anar a l’infern amb el sarró buit.
Judes vol fer una quaresma de quatre hores.
Jesús tornarà quan ja no quedi cap creu.
Necessito un altre cel sense servei de manteniment.
Provaré de ser profeta, està més ben pagat.
Per a misses solemnes, no oblideu l’entrepà.
Aniria al cel, però no faria res de bo.
Satanàs està atabalat amb les audiències.
La Verge vol deixar enrere el mes de Maria.
Déu necessita sols amb energia renovable.
No conec en Satanàs, però el tinc present.
Per cada trenta pecats, puges un esglaó.
De moment, haig ales de cartró.
No penso més per no guanyar la veïna.
Déu procura evitar els controls.
M’ha tocat un dimoni prou assedegat.
Jesús tornarà quan li canviïn els homes.
Necessito un àngel al qui li agradi la festa.
Pensar bé és un nou miracle.
Cerco un cel on no mani ningú.
Satanàs prefereix els bullits.
Mai recordo quan em toca pecar.
Demà presentaré els papers per a ser sant.
Satanàs necessita dimonis amb el sentit del deure.
Déu està decebut de la darrera creació.
No sé si Jesús va aprovar a cap dels deixebles.
Satanàs fomentarà pecats de disseny.
Déu està estudiant una creació d’homes sense cap.
Judes presidirà un altre paradís fiscal.
Un altre misteri és: Doneu al César el que sigui del César!
Déu procura no fer-se notar massa.
Si vull ser déu, on he d’adreçar-me?
Déu ha rebaixat l’oferta de miracles.
Satanàs està cansat de jugar al solitari.
El millor del cel és quan està ben endreçat.
Els sants moderns són més díscols.
Judes vol aprendre informàtica.
Sant Pere passa de tornar a Roma.
He trobat dos profetes a les llistes d’aturats.
Jesús tornarà al desert amb dues carmanyoles.
Queda prohibit fer miracles després de dinar.
Déu hagués volgut menys pobres.
Satanàs dubta del foc etern.
Déu proposa augmentar la desfilada de sants.
Convocada l’oposició per a triar caldera.
Satanàs anuncia ofertes per a pecadors novells.
Judes proposa setmanes amb tres dies festius.
Va anar a l’infern i era de dretes.
Déu preferiria fer el paper de dolent.
Si haig vida eterna, qui em finançarà?
Necessito un dimoni que em cobri per hores.
Si vaig al cel, qui paga les ales?
Estic a punt per a rebre l’aureola.
La penitència dels pecats ha baixat un vint per cent.
Busquen dos voluntaris per tornar al paradís.
Déu no entén que vol dir viatjar.
Satanàs farà un curset d’informàtica.
Estic cercant un infern amb menys ambient.
En un cel infinit, on és el meu lloc?
Tomàs dubta que Jesús sigui al cel.
Estudio psicologia de diables.
Vent cansat i set poemes més
14 Maig, 2021 22:22
Publicat per jjroca,
Poemes
Vent cansat
Veieu com he trobat,
en el cel, un setial,
assumpte celestial
que un déu ens ha donat.
El bo del regalat,
les ganes de ser sant
i passo, mentrestant,
les lluites del sembrat.
Demano ordi i blat
per poder ser a l’era
en començar l’estiu.
Allí, trobo el caliu,
la festa sorneguera,
la pols i un vent cansat.
No vull navegar
Sense penedir,
vaig per les errades,
les porto emprades
fins a mitja nit.
Si sabéssiu com
la magna fortuna
em deixa una engruna
de penses d’agost?
No vull navegar
amb barca de rems
per un riu incert.
He perdut, per cert,
amics i parents
sols per demanar.
La vella formiga
La vella formiga
com coneix el gra,
la palla, la canya
i una flor amiga.
Es lleva, ben tard,
els matins d’hivern
i, sovint, es perd
mentre va pensant.
Ha estat obrera
des del primer temps
i fent el servei.
Espero el remei
quan vinguin bon vents
i nova primavera.
Serà ben discreta
Una cara dolça,
un passat incert,
ni pensa en el verd
puix viu a la fosca.
Entre el terra tou,
avança quan pot,
menja, arrels i tot,
quan la fam la mou.
Serà ben discreta,
amb poc enrenou,
en gaudir d’un somni.
Demana que plogui
per tornar, de nou,
a sentir la brega.
Aquells vells anys
Avanço al pas gasiu d’aquells vells anys
on el neguit em porta a la infantesa,
he de trobar bastida la peresa,
un neguit magre de joies i paranys.
El meu anar s’atura a l’albada
quan ve el sol a prendre son setial,
algú dirà que el plorar fa mal
i miro, ensems, els arbres i la casa.
Car sóc feliç de no trobar aventura,
espero rebre, al capvespre, mon llit
i una finestra guarnida de cotó.
Em deixo dur, mancat d’aturador,
fins aplegar a la vora de l’amic,
un vell bastió on la pau em procura.
M’adormiré cansat de recordar
M’adormiré cansat de recordar:
dolces empreses, llunyanes i planeres,
anar enfornant el pa i quatre cebes
per gaudir, alhora, del goig i del dinar.
Petjaré, almenys, camí d’anar a la mar
per a trobar: pescador amb sa barca,
les ganes boges del fet d’anar a pescar
sota un rellotge que, els dilluns, retarda.
M’adormiré cansat de somicar
i prendre part de la meva desfeta,
podria dir que enyoro el profeta.
Qui vol venir a la feina promesa
per a saber quan caldrà claudicar,
deixar els atuells, del tot, ben amagats?
És en ma terra
És en ma terra on resten els dimonis,
ben decebuts i temptant a tothom,
de tard a tard, llencen un xic de son,
ens adormim pensant en el desori.
Vull ser pagès, demanar feina prudent,
llevar-me tard, estar de res pendent
i trontollar per provar de no rebre.
Estimo l’aire, del tot ben assenyat,
quan vol restar, conscient, aquí a la vora,
és home no qui estudia el gran son
i quasi es queda, del tot, garratibat.
Després, me’n vaig per tal de poder seure
vora d’un arbre on portarà a la ment
a viatjar fins aplegar al ponent.
Ma pensa vana
Ma pensa vana, el pas feixuc
em porten, d’hora, a viatjar per la plana,
potser els pagesos són presos de galvana,
avui, reposen dessota un terra eixut.
Encara, sento els riures i els renecs,
aquell gran somni perdut en la desídia,
varen ser ells el fruit de la porfídia
qui els apartà del petit hort, del sec.
Ma pensa no recorrerà els camps
per a sentir el vent com mou les fulles
qui volen creure que encara no han perdut.
Deixaré enrere el carro i l’ensurt,
aquell passar enmig de les despulles
d’aquells amics qui van partir abans.
Pensaments festius (LXXV)
14 Maig, 2021 22:18
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Déu em va dir que, vist lo vist, potser es farà protestant.
Em va regalar un ram de flors, però encara no me l'he acabat.
Us confesso que em desconeixeu tant com jo.
El problema és que el meu cos no em fa cas.
Perdoneu per ocupar un espai que potser us faria falta.
He provat de respirar menys, però em cobraven el mateix.
Quantes hores he d'empobrir per tornar-me ric?
Estic provant de fer-li entendre al meu cervell que puc aprendre.
I Déu, en veure'm, va proposar-me publicar un llibre.
N'estic tip d'un dimoni que no para de guanyar-me.
La vida és una carrera, ofereixo el meu dorsal.
Està bé que siguis el meu déu, però no cal que m'ho recordis tant.
El capellà em vol salvar, m'ho estic rumiant.
Jesús em va dir: Si això és el que he tret, muntaré una altra empresa!
Necessito déu desenfeinat per crear una religió nova.
No vull anar a l'infern, odio els embussos.
Si deixo passar els anys, per què envelleixo?
Volia ser ric, però em feia pena la senyora.
La vida és un mal negoci amb un sol accionista.
Deia que m'estimava, però no va venir el darrer viatge.
Déu creà primer l'home, així ens va!
Si voleu més espai, ploreu més fort.
Quan el dimoni temptà Jesús, se n'oblidà de les dones maques.
Què és millor: Platea a l'infern o segon pis al cel?
Pressuposo poc espai al cel, per això els volen encongits.
Doneu-me, Senyor, més por, necessito viure.
He passat la vida servint el cos, quan seré el seu senyor?
Les dones deixen morir primer l'home, necessiten que les esperin.
El metge vol allargar-te la vida per a què no vulguis tornar.
Un enterramorts va dir: El problema no és el client, sinó la família!
El millor que aprenen els casats és a no fer cas.
Com a casa tot anava bé, va decidir buscar-ne una altra.
Si la dona no m'enganya, estem arribant a final de mes.
Em pensava que a casa n'érem quatre però ha aparegut una vella.
Tinc un cotxe intel·ligent, ha decidit no anar enlloc.
La vida és un enrenou que sol acabar malament.
El pitjor de l'èxit és haver de sortir de la cova.
Si jo fos amo del meu cos ja sabria volar.
El somni de l'home acaba davant d'una olla buida.
La dona busca una animal maco amb el desig de convertir-lo en una persona.
Si els homes fossin mestresses de casa, els arquitectes tindrien poca feina.
Fins que no va arribar Eva, Adam ni sabia combinar les pampes.
El ball va ser una dissort, tots els homes anaven vestits iguals.
Déu és un bon pintor, però no té perspectiva.
Poemes curts (LXXV)
14 Maig, 2021 22:15
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Voldria aprendre
en passar l'hivern
que si el vent es perd
algú podrà rebre,
és gran desconcert.
El vent empeny
els núvols dalt la serra
algun es queixa,
però no el sent,
és prou trapella.
Per Nadal demano
una mica de foc,
el dimoni és a prop
i em vol fer d'amo,
no n'hi estic d'acord.
Quan el vent em parla
del frec de les fulles,
sento les despulles,
l'anar de la Parca,
després em fa ràbia.
Vull dormir
sense la pensa
de saviesa
per a eixir,
és pobresa.
Quan pugi la neu
al cim del pujol
jugarem, al sol,
i riurem els tres
captaires de tot.
No hi ha pressa
a la tardor
quan el bosc
s'omple de fressa
i d'escalfor.
Quan l'estel
és a Betlem,
el que fem
ja ho sabeu:
mengem, bevem.
En el goig
de cada nit
sento el crit,
del darrer boig,
ve per mi.
Mireu-la com ve:
jove, esblaimada
amb tristor a la cara,
perduda la fe,
massa enamorada.
En el monstre
de la nit,
cada pobre
és eixerit
i mediocre.
Al carrer
del desconcert,
el darrer
és el primer
o a l'inrevès.
Manta hores
de la nit,
han dormit
ben a les fosques
sense crit.
La barca singlota
anant per la mar,
el temps ja se sap
és prou poca-solta,
mai diu per on va.
Les velles raons
quan entren a casa,
mai no saben massa
ni diuen per on,
és el temps qui parla.
En el reguitzell
de les hores baixes,
demano, a les tardes,
menjades de peix,
n'he comprat deu caixes.
A la cabana
dorm el pastor,
somiar li agrada
que mor el llop,
mai sé si guanya.
Com sento el neguit,
el temps de Nadal,
la Verge, el portal,
el nàixer del Nin
i l'estel de dalt.
Quan la lluna em demani
que la vagi a festejar,
he de dir-li que ho tinc clar:
segurament no li agradi,
altre nuvi ha de cercar.
Car sóc petit
com de presència,
no tinc ni ciència
ni força al pit,
només paciència.
Epigrames (LXXV)
14 Maig, 2021 22:07
Publicat per jjroca,
Epigrames
En el somni
de la nit
és on cerco
l'esperit.
Parlaran els vents
en entrar al bosc,
quan es faci fosc,
quan demani el temps.
Com no he de cantar
quan l'estiu proclami
que em vol deslliurar
i després es calmi.
La nit em cercava
mentre m'adormia
em deia que el dia
massa demanava.
En la mar de la feblesa
mai ha fet bon navegar,
el mariner no anirà
diu que plora si no regna.
El bon cavaller
havia un cavall,
tan maco i trempat
com havia de ser.
Benvolguda meravella
que ens arriba per l'orient,
al darrere de l'estrella
veig aparèixer els tres Reis.
Parlaran avui
les penses pregones,
el voler i el fluix,
el saber a estones.
Com cada matí
el sol em desperta,
obro la finestra
i prego per mi.
En el si
de la muntanya
cada banya
cerca un bri.
Els amics se'n van
si el riure s'allunya,
tornen com la lluna
més freds i distants.
Sento la peresa
quan arriba a plaça,
mai vol menjar massa,
però li fa enveja.
En el gran reialme
de la poca sort
quan en poses quatre
n'esdevenen dos.
Na Maria demana
els llençols del llit,
els vol de filigrana
per a trobar marit.
Aquí estant,
al cementiri,
et fas gran
sense cap vici.
Les paraules porten
les dolces remors,
en callar, s'adormen,
tot somiant mil sons.
Les noies més maques
de tot el carrer
quan em veuen, parlen,
se'n riuen després.
Per ser segador,
haig una corbella,
quan parla no es queixa,
quan calla, s'adorm.
Quan arriba el son
a fer-me contalles
sento les rialles
venint d'altres mons.
En el si del llit,
on no hi ha finestres,
apleguen les festes
demanant dormir.
Com cada matí,
el sol es desvetlla,
voldria ser estrella
només per la nit.
En el clam,
hi ha hores baixes,
són mil nafres
que es fan grans.
Quatre mosques
en un plat,
mengen poc
si està salat.
En el si
del gran corriol,
no hi ha pressa
si fa sol.
Entre somnis d'olivera i set poemes més
07 Maig, 2021 10:45
Publicat per jjroca,
Poemes
Entre somnis d’olivera
Entre somnis d’olivera,
va traginant el pagès,
almenys, un o dos cops al mes,
es pregunta què l’espera.
Camí ample, camí estret,
el carro, poruc, avança,
no ha desig ni recança
ni traurà un compte net.
En un redós del camí,
la flor d’ametller sojorna
esperant la jove abella.
Demanaria una estrella
per tal de saber qui prova
de conèixer el seu destí.
Al carrer de les volences
Al carrer de les volences,
les portes resten tancades,
ben endins, hauran les fades
esperant noves dreceres.
La calç perdrà la frescor,
la fusta, un color eixerit,
manca esposa i marit
amb empreses sense por.
Al carrer de les volences,
cadascú durà sa creu
per lliurar-la en combregar.
Com també voldria anar,
he de buscar-me un jueu
ben posat en coses seves.
Deixant un dimoni o dos
La campana farà el toc
perquè aplega altre difunt,
serà, a les tres en punt,
quan s’enceta l’oració.
El difunt era dels pobres
per a poder festejar,
molt més tard, es va casar
sense festa, sense ordre.
El porten vestit de negre
i amb un posat seriós
per a complir la sentència.
A l’infern, faran neteja
deixant un dimoni o dos
per si escapen els heretges.
Estimat país
Estimat país
qui en la pau descansa,
mai sé què li passa,
fuig del compromís.
Un dia va ser:
gran i matusser,
com tot ho perdé,
es va fer petit.
Cada dia es lleva,
potser un xic més tard,
i rau sense força.
A mi no em toca
restar a l’esguard
per si hi ha tenebra.
Pobrissó mon gos
Pobrissó mon gos
puix no porta esquella
ni cerca parella
ni fa l’ull més gros.
Es passa ajagut
matins i capvespre,
ni demana mestre
ni li han donat.
Però, a sant Antoni,
el posen mudat
i farà tres tombs.
Cerqueu les raons
puix no l’he trobat
parlant amb dimonis.
El pare sol
El pare sol
com cova els ous
de mosquits i mosques.
Mai ho fa a les fosques
ni en moments pregons
mentre fa un nou vol.
I les orenetes,
del viatge, cansades
com troben el niu.
Allí, en el caliu,
parlen, de vegades,
de somnis i festes.
I el temps com mou:
dubte i enrenou.
Voldria fer calaix
I la mort, tan tafanera,
com voldria fer calaix,
però es posa de biaix
i pensa amb lluna plena.
Deuen ser els quatre cops
que no han tingut fortuna,
voldria tenir la lluna,
ben enfadada, d’un mos.
Però, un parell de vegades,
ha fet joia en obtenir
alguna persona franca.
Potser la mort ens espanta
i preferim assolir
un bon port sense estrebades.
Penses afeblides
No haig res més
que penses afeblides,
seré perdonavides
cansat de no fer res.
Empreses matusseres
prenyades d’embalums,
em passo, entre fums,
les nits de fred senceres.
Amables tafaners,
voltant per les murades,
demanen promptitud.
Responc, un xic eixut,
que sobren les paraules
quan manquen els volers.
Pensaments divins (LXXIV)
01 Maig, 2021 05:40
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
M’agrada canviar de dimoni cada segle.
Déu està ampliant la creació d’àngels.
Satanàs reduirà les temptacions dels dilluns.
Sant Pere vol sandàlies més amples per caminar al damunt l’aigua.
Déu no acaba d’entendre les processons.
A partir de sis pecats, hi ha bons descomptes.
Jesús no estava encertat, va convertir l’aigua en vinagre.
Jesús tornarà quan els rucs puguin volar.
Satanàs té problemes de resistència.
Satanàs no m’estima, peco amb facilitat.
No puc pecar més, m’han pres el diners i la veïna.
He anat a l’infern i gairebé feia fred.
Déu nombrarà sants amb denominació d’origen.
Un dia d’aquests em poso a predicar.
Déu necessita una pluja d’idees.
He provat de temptar Déu, però somriu.
Jesús no vol aprendre a nedar.
L’infern tancarà a l’agost.
Estar a la glòria pot ser heretgia.
Estudio per a sant, però els llibres tenen punxes.
Tomàs vol deixar els dubtes per un temps.
De sant a màrtir, són dues-cents ofenses.
Acceptaria anar al cel si pogués saltar-me el protocol.
Déu m’ha permet dues mentides més per dia.
Com peco poc, Satanàs no em vol rebre.
Demanaria ser sant si pogués apuntar-me a l’atur.
Sant Pere farà un màster de reparació de xarxes.
Al cel dels rics, hi ha psicòlegs.
Satanàs ni pensa en celebrar els diumenges.
Estic al cel, però no sé a què he vingut.
M’han fet sant, l’àvia ja ho deia que acabaria malament.
Barrabàs guanyà perquè era més dolentot.
El defecte de Jesús és que era mal comercial.
Peco sovint, però sense abusar.
He trobat un sant i m’ha demanat diners.
La Verge s’està provant uns pantalons.
Déu crearà més estrelles, perd visió.
A la primera missa, estalvien el sermó.
Faria de dimoni, però menteixo mal.
Jesús s’atiparà de fer miracles en dissabte.
Judes vendrà claus com a record.
Si peco en dilluns, hauré menys descomptes?
Vull anar al cel quan no hi hagi xivarri.
Entre pecat i pecat, necessito descansar.
Suposo que al cel podran passar sense mi.
El millor de l’infern és que no et cal cavil·lar.
Al cel, no he trobat cambres per als casats.
Vull ser sant, necessito tres seguidors.
Entre missa i missa, Jesús somia.
Aniria al cel, m’agrada avorrir-me.
Satanàs farà les misses amb brandy.
Si em prenen el cos, com agafaré les pors.
Estic content, he aconseguit un pecat nou.
Sant Pere es resisteix a fer servir la targeta.
Em deixaré temptar a hores convingudes.
El pitjor del cel és que has de compartir la glòria.
Caront ha demanat: nova barca amb motor elèctric.
Resta prohibit, als dimoni nous, temptar menors.
He de sortir, hi ha revisió de calderes.
He pecat tant que he perdut la il·lusió.
Si canvio de déu, em portaran nous dimonis.
Déu ha de ser ric, però no ho noto gaire.
Haig prou diners per comprar un polsim de fe?
Jesús voldria aprendre a nedar.
He anat al cel, però no puc triar parella.
Poseu-me el blat i set poemes més
01 Maig, 2021 05:37
Publicat per jjroca,
Poemes
Poseu-me el blat
Poseu-me el blat, la palla i les espigues
omplint els camps de joia i de verd,
una poncella com passa i es perd
amb la il·lusió i la joia amanides.
Poseu-me un banc de dalt de l’alturó
per a somiar les velles primaveres
sense gaudir de les fortes despeses
del treballar cercant un món millor.
Són pocs els anys per demanar la mort
i vaig, confós, per terres isolades
que els joves, enrere, van deixar.
Em sabrà greu tornar a esperonar
aquells records qui em porten a les cases
on grans pagesos planyien de la sort.
Espero al banc
M’agrada més un plat ple de sardines
que l’amistança de nous desconeguts,
vaig, per la vida, entre presses i ensurts
per viatjar enmig de les boirines.
Però, enllà, els homes profitosos
parlen de deures i angúnies de ser rics,
com vaig recórrer a vells i bons amics
per a encetar la porta dels nous gojos.
Espero, al banc, un temps més rialler,
aquells grans balls bastits enmig la plaça
on les parelles remunten fins a la lluna.
No espero més que rebre la fortuna
d’aquells fidels qui em diran què passa
quan ve la data de retrobar la fe.
Un goig ben esquifit
Porteu-me el seny amable de la nit
vora d’un llit on hivern es cansa,
com l’he bastit, amb palla i una manta,
un somni llarg qui ratlla amb l’oblit.
Els pretendents riuran, ben lluny d’aquí,
esperant hora per a anar a festejar,
no tinc moments d’aprendre a feinejar
per guanyar joia en temps de nou glatir.
Escolto el vent qui vol anar al Montsià
per trobar arbres d’uns anys indefinits
qui volen ombra i lleure a l’hivern.
No hi ha cap ric que porti, al descobert,
les ganes boges de córrer per morir
amb minsa pensa i un goig ben esquifit.
El mestre jove
I les escoles s’obren per saber
a quina ciència hauran d’apallissar,
són els prohoms que portarà el demà
amb gran desig de viure i de poder.
El mestre jove no es cansa de xisclar
i els alumnes es queixen de la sort,
a cada pàgina han de trobar colors
per fer un garbuix de feina on lluitar.
Amb quatre nombres i un parell de lletres,
anem passant misteris i setmanes
per a aplegar a les portes de la festa.
Ma divergència és força manifesta
i em llevo d’hora, gairebé, a les albades
per a trobar envans amb ses escletxes.
Primavera ha portat un cel
Ni va a la mar ni parla amb les barques,
el llop marí com ha perdut les dents,
espera rebre, demà, algun present
sense pensar que, mai, serà debades.
El nostre heroi somia amb sa taverna,
aquell rom fosc qui l’espera dormint
mentre demana que, avui, no en siguin cinc
puix vol saber qui s’endurà la pena.
La primavera ha portat un cel
qui s’obre més quan veu un lladregot
per treure pols i vori al de dalt.
Li agradaria raure al temps passat
per prendre força i estalviar un got,
per a llençar les pauses d’un home vell.
Era un pobre pescador
Era un pobre pescador
farcit de contar mentides,
enfadat per massa vies,
esquerp, eixut, mal pagador.
Un dia aplegà la Parca
a la vora del seu llit,
el trobà tan esquifit
que ni li féu mala cara.
Tots dos baixant pel riu,
que els portarà a l’infern,
pel preu es van barallar.
Pas que sé com va acabar,
però la Parca aplegà primer
i el pescador encara riu.
A poc a poc, se’n va el fred
A poc a poc, se’n va el fred
i primavera es desperta,
ha el son de la poncella,
es queixa a tort i a dret.
Els ametllers ja estan tips
de treballar nit i dia,
la figuera ni pas crida
i somia cada nit.
A poc a poc, se’n va el fred
i plora la xemeneia
perquè sola es va quedant.
Són els amos estadants
els qui passen i fan via,
de segur que no fan net.
M’asseuré en el banc
Sento com escala el sol
tot i gronxant al Montsià,
porta un altre tarannà,
ni es queixa de la sort.
Quatre ovelles fan un mos
i el pastor, qui passa comptes,
de la pobresa no en surt.
Només queda l’aixopluc
d’aquelles tardes tan dolces
quan el pagès és al tros.
I m’asseuré en el banc
que el batlle ha disposat,
no hi ha pressa al meu estat
ni la joia va endavant.
Epitafis (LXXIV)
01 Maig, 2021 05:34
Publicat per jjroca,
Epitafis
L’espai sol canviar en setmanes.
No m’acabo de refer.
Necessito assimilar una mica de desconcert.
Demà mateix, em poso a feinejar.
Ni puc endevinar quan eixiré.
Si voleu alguna consulta, agafeu un tiquet.
Els matins, rebré sense protocol.
Anant d’aquí cap allà, he trobat mesura.
Ho sento, he sortit a rebre els reis.
Demà, plegaré a hora.
Necessito un doble per a feinejar amb espasa.
Avui, faré poca via.
No recordo on m’havia quedat.
Perdoneu, però m’he quedat com a mort.
Algú em podria portar bones noves.
He decidit romandre unes hores més.
Necessito que torni la paciència.
M’estic recuperant del darrer rebut.
No sé ben bé d’on han tret aquesta corbata.
Si porteu pressa, no truqueu.
Ha de ser divendres, la veïna ha marxat al mercat.
Ha de ploure perquè no sento riure a ningú.
Ja portem un vidu per seixanta vídues.
Sóc aquí per indolent.
Prefereixo que parlis tu.
Necessito un vestit clar.
He seguit una mossa fins aquí.
El metge m’ha prohibit caminar.
Ara, penso amb els ossos.
Suposo que ja he descansat prou.
El veí és un recomanat.
De cinc que han vingut; a tres, els devia diners.
No vull ni pensar.
Abans d’eixir, he de fer-me uns retocs.
Gairebé, ni em passen els anys.
Procureu no molestar.
Ens falta un per a anar a protestar.
El cap de setmana contractaré un salvador.
Estalvieu-vos parlar més fort.
Darrerament, ni em pentino.
He aconseguit fer menys nosa.
De fet, només necessito prendre l’aire.
Si veieu la senyora, doneu-li records.
Ho sento, però he perdut la memòria.
Si voleu cobrar: a la filera de la dreta.
De segur que no porteu cap gos?
Ahir, em van robar el temps.
Fa dies que no tinc por.
Estic començant a recuperar-me.
Si fa fred, feu dos trucs.
Darrerament, no em deixo veure.
No he trobat ofertes per a tornar.
He oblidat el pes dels anys.
He aconseguit perdre els compromisos.
He arribat fugint de les presses.
Va ser: entrar i perdre la fe.
Fa temps que espero trobar la glòria.
No estic d’acord en romandre aquí.
He canviat la pensa pel silenci.
Vull sortir a renovar el D.N.I.
No aconsegueixo lliurar-me de l’enyor.
No és possible que m’hagi enganyat.
Només pagaré si me’n surto.
Va ser: entrar i perdre’m.
Parla més fort, he perdut una orella.
Necessito un cuiner el cap de setmana.
Els dilluns em toca neguit.
Si me’n surto, us ho contaré.
Noto un cert rampell.
Quasi ja no tinc reuma.
Ho sento, vaig haver de vendre el nínxol.