Guanyar sense aprendre

21 Maig, 2021 12:25
Publicat per jjroca, Poemes

Guanyar sense aprendre


Em comenta la formiga,

abans d’emprendre la feina,

com veu cansada la reina

perquè li escau altra vida.

L’hivern ha estat maldestre

sense parla, sense seny,

el vell déu quasi ni el reny

i s’ha quedat sense mestre.

Es fan vells els vilatans,

no parlen ni fan la festa,

només ploren cap al tard.

Els joves volien part,

van fugir a altra terra

per a guanyar sense aprendre.


Les plegadores amb carro


Entre verdes oliveres,

veig massa fred a les cares,

robes velles, arrugades,

diria: Fan de mal vendre!

Les plegadores, amb carro,

van arribant a la plana,

el seu amo les acompanya

amb els sacs i els cabassos.

Com s’escalfaran els dits

a la petita foguera

farcida amb vell brancam.

Potser mataran la fam

amb una sardina seca,

un pa, amb oli, guarnit.


Al carrer petit


Al carrer petit,

on l’aigua canta,

trobo que m’agrada

sentir-me esquifit.

Com vaig, carrer avall,

per trobar la plaça,

un silenci clama

aquest devessall.

Al carrer petit,

hi ha una finestra

on s’encalla el temps.

Deixeu que l’hivern

aplegui a la festa

abans de partir.


El gran teatre


En el gran reialme,

no hauran servents,

tots seran presents

en el gran teatre.

En el primer acte,

s’aixeca el teló,

molts hauran perdó,

lluny rauran les nafres.

En el segon acte,

pujaran les ganes

fins arribar al cel.

Allí, prop la mel

vénen les contades,

ho faran debades.


Les roselles són així


Les roselles,

en el prat,

han sembrat

les meravelles.

Ben galant

li puja el blat,

hi ha un esclat

pel mig tombant.

Les roselles

són així:

ben formoses.

Quatre roses,

del jardí,

parlen d’elles.


La paraula mal escrita


La paraula mal escrita

i la ratlla matussera

van donant cos a un poema

qui haurà una curta vida.

Entre penes i embolics,

he muntat aquest negoci,

ben pensat, em falta soci

qui vulga ser mon amic.

El poema va endavant

entre plors i floritures

sense poder-se aturar.

Ara, el deixo reposar

endins del cel, a les altures,

esperant que es faci gran.


Doneu-me el pa


Doneu-me el pa, nostramo,

car el cos se m’afebleix,

com camino enmig del bleix,

com m’aturo i entabano.

Massa dies als meus anys

esperant trobar fortuna,

poc sabó i massa escuma,

minsos riures, prou de planys.

Doneu-me el pa, nostramo,

puix la força del menjar

de segur que em puja al cel.

Allí, trobaré el recel

dels qui volen arribar

sense baixar-ne del carro.


Una mossa m’ha contat


Una mossa m’ha contat

que, cercant un nuvi nou,

va trobar-ne un de tou

sense ganes de lluitar.

I no sap el que ha de fer,

posada en aquesta empresa,

puix el paper de promesa

ni li escau ni li convé.

Una vida sense estrelles

es complicada de dur

quan aplega mitja nit.

He de trobar-li marit,

amable, en estat pur,

que no faci tombarelles.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: