Epigrames (LXXV)

14 Maig, 2021 22:07
Publicat per jjroca, Epigrames


En el somni
de la nit
és on cerco
l'esperit.


Parlaran els vents
en entrar al bosc,
quan es faci fosc,
quan demani el temps.


Com no he de cantar
quan l'estiu proclami
que em vol deslliurar
i després es calmi.


La nit em cercava
mentre m'adormia
em deia que el dia
massa demanava.


En la mar de la feblesa
mai ha fet bon navegar,
el mariner no anirà
diu que plora si no regna.


El bon cavaller
havia un cavall,
tan maco i trempat
com havia de ser.


Benvolguda meravella
que ens arriba per l'orient,
al darrere de l'estrella
veig aparèixer els tres Reis.


Parlaran avui
les penses pregones,
el voler i el fluix,
el saber a estones.


Com cada matí
el sol em desperta,
obro la finestra
i prego per mi.


En el si
de la muntanya
cada banya
cerca un bri.


Els amics se'n van
si el riure s'allunya,
tornen com la lluna
més freds i distants.


Sento la peresa
quan arriba a plaça,
mai vol menjar massa,
però li fa enveja.


En el gran reialme
de la poca sort
quan en poses quatre
n'esdevenen dos.


Na Maria demana 
els llençols del llit,
els vol de filigrana
per a trobar marit.


Aquí estant,
al cementiri,
et fas gran 
sense cap vici.


Les paraules porten
les dolces remors,
en callar, s'adormen,
tot somiant mil sons.


Les noies més maques
de tot el carrer
quan em veuen, parlen,
se'n riuen després.


Per ser segador,
haig una corbella,
quan parla no es queixa,
quan calla, s'adorm.


Quan arriba el son
a fer-me contalles
sento les rialles
venint d'altres mons.


En el si del llit,
on no hi ha finestres,
apleguen les festes
demanant dormir.


Com cada matí,
el sol es desvetlla,
voldria ser estrella
només per la nit.


En el clam,
hi ha hores baixes,
són mil nafres
que es fan grans.


Quatre mosques
en un plat,
mengen poc
si està salat.
 
En el si
del gran corriol, 
no hi ha pressa
si fa sol.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: