Vent cansat i set poemes més

14 Maig, 2021 22:22
Publicat per jjroca, Poemes

Vent cansat


Veieu com he trobat,

en el cel, un setial,

assumpte celestial

que un déu ens ha donat.

El bo del regalat,

les ganes de ser sant

i passo, mentrestant,

les lluites del sembrat.

Demano ordi i blat

per poder ser a l’era

en començar l’estiu.

Allí, trobo el caliu,

la festa sorneguera,

la pols i un vent cansat.


No vull navegar


Sense penedir,

vaig per les errades,

les porto emprades

fins a mitja nit.

Si sabéssiu com

la magna fortuna

em deixa una engruna

de penses d’agost?

No vull navegar

amb barca de rems

per un riu incert.

He perdut, per cert,

amics i parents

sols per demanar.


La vella formiga


La vella formiga

com coneix el gra,

la palla, la canya

i una flor amiga.

Es lleva, ben tard,

els matins d’hivern

i, sovint, es perd

mentre va pensant.

Ha estat obrera

des del primer temps

i fent el servei.

Espero el remei

quan vinguin bon vents

i nova primavera.


Serà ben discreta


Una cara dolça,

un passat incert,

ni pensa en el verd

puix viu a la fosca.

Entre el terra tou,

avança quan pot,

menja, arrels i tot,

quan la fam la mou.

Serà ben discreta,

amb poc enrenou,

en gaudir d’un somni.

Demana que plogui

per tornar, de nou,

a sentir la brega.


Aquells vells anys


Avanço al pas gasiu d’aquells vells anys

on el neguit em porta a la infantesa,

he de trobar bastida la peresa,

un neguit magre de joies i paranys.

El meu anar s’atura a l’albada

quan ve el sol a prendre son setial,

algú dirà que el plorar fa mal

i miro, ensems, els arbres i la casa.

Car sóc feliç de no trobar aventura,

espero rebre, al capvespre, mon llit

i una finestra guarnida de cotó.

Em deixo dur, mancat d’aturador,

fins aplegar a la vora de l’amic,

un vell bastió on la pau em procura.


M’adormiré cansat de recordar


M’adormiré cansat de recordar:

dolces empreses, llunyanes i planeres,

anar enfornant el pa i quatre cebes

per gaudir, alhora, del goig i del dinar.

Petjaré, almenys, camí d’anar a la mar

per a trobar: pescador amb sa barca,

les ganes boges del fet d’anar a pescar

sota un rellotge que, els dilluns, retarda.

M’adormiré cansat de somicar

i prendre part de la meva desfeta,

podria dir que enyoro el profeta.

Qui vol venir a la feina promesa

per a saber quan caldrà claudicar,

deixar els atuells, del tot, ben amagats?


És en ma terra


És en ma terra on resten els dimonis,

ben decebuts i temptant a tothom,

de tard a tard, llencen un xic de son,

ens adormim pensant en el desori.

Vull ser pagès, demanar feina prudent,

llevar-me tard, estar de res pendent

i trontollar per provar de no rebre.

Estimo l’aire, del tot ben assenyat,

quan vol restar, conscient, aquí a la vora,

és home no qui estudia el gran son

i quasi es queda, del tot, garratibat.

Després, me’n vaig per tal de poder seure

vora d’un arbre on portarà a la ment

a viatjar fins aplegar al ponent.


Ma pensa vana


Ma pensa vana, el pas feixuc

em porten, d’hora, a viatjar per la plana,

potser els pagesos són presos de galvana,

avui, reposen dessota un terra eixut.

Encara, sento els riures i els renecs,

aquell gran somni perdut en la desídia,

varen ser ells el fruit de la porfídia

qui els apartà del petit hort, del sec.

Ma pensa no recorrerà els camps

per a sentir el vent com mou les fulles

qui volen creure que encara no han perdut.

Deixaré enrere el carro i l’ensurt,

aquell passar enmig de les despulles

d’aquells amics qui van partir abans.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: