Entre somnis d'olivera i set poemes més

07 Maig, 2021 10:45
Publicat per jjroca, Poemes

Entre somnis d’olivera


Entre somnis d’olivera,

va traginant el pagès,

almenys, un o dos cops al mes,

es pregunta què l’espera.

Camí ample, camí estret,

el carro, poruc, avança,

no ha desig ni recança

ni traurà un compte net.

En un redós del camí,

la flor d’ametller sojorna

esperant la jove abella.

Demanaria una estrella

per tal de saber qui prova

de conèixer el seu destí.


Al carrer de les volences


Al carrer de les volences,

les portes resten tancades,

ben endins, hauran les fades

esperant noves dreceres.

La calç perdrà la frescor,

la fusta, un color eixerit,

manca esposa i marit

amb empreses sense por.

Al carrer de les volences,

cadascú durà sa creu

per lliurar-la en combregar.

Com també voldria anar,

he de buscar-me un jueu

ben posat en coses seves.


Deixant un dimoni o dos


La campana farà el toc

perquè aplega altre difunt,

serà, a les tres en punt,

quan s’enceta l’oració.

El difunt era dels pobres

per a poder festejar,

molt més tard, es va casar

sense festa, sense ordre.

El porten vestit de negre

i amb un posat seriós

per a complir la sentència.

A l’infern, faran neteja

deixant un dimoni o dos

per si escapen els heretges.


Estimat país


Estimat país

qui en la pau descansa,

mai sé què li passa,

fuig del compromís.

Un dia va ser:

gran i matusser,

com tot ho perdé,

es va fer petit.

Cada dia es lleva,

potser un xic més tard,

i rau sense força.

A mi no em toca

restar a l’esguard

per si hi ha tenebra.


Pobrissó mon gos


Pobrissó mon gos

puix no porta esquella

ni cerca parella

ni fa l’ull més gros.

Es passa ajagut

matins i capvespre,

ni demana mestre

ni li han donat.

Però, a sant Antoni,

el posen mudat

i farà tres tombs.

Cerqueu les raons

puix no l’he trobat

parlant amb dimonis.


El pare sol


El pare sol

com cova els ous

de mosquits i mosques.

Mai ho fa a les fosques

ni en moments pregons

mentre fa un nou vol.

I les orenetes,

del viatge, cansades

com troben el niu.

Allí, en el caliu,

parlen, de vegades,

de somnis i festes.

I el temps com mou:

dubte i enrenou.


Voldria fer calaix


I la mort, tan tafanera,

com voldria fer calaix,

però es posa de biaix

i pensa amb lluna plena.

Deuen ser els quatre cops

que no han tingut fortuna,

voldria tenir la lluna,

ben enfadada, d’un mos.

Però, un parell de vegades,

ha fet joia en obtenir

alguna persona franca.

Potser la mort ens espanta

i preferim assolir

un bon port sense estrebades.


Penses afeblides


No haig res més

que penses afeblides,

seré perdonavides

cansat de no fer res.

Empreses matusseres

prenyades d’embalums,

em passo, entre fums,

les nits de fred senceres.

Amables tafaners,

voltant per les murades,

demanen promptitud.

Responc, un xic eixut,

que sobren les paraules

quan manquen els volers.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs