Arriba el carnaval i set poemes més

19 Febrer, 2021 11:54
Publicat per jjroca, Poemes

 

Arriba el carnaval


I, abans de la quaresma,

com arriba el carnaval,

de vegades, no fa mal

i, llavors, es quan es queda.

Manta riures

i mil flors

amb queviures

per a tots.

Sigui aquesta

la gran gràcia:

El glatir

si prompte passa!

El carnaval és així:

ben dispost per a gaudir.


A les portes de Betlem


A les portes de Betlem,

massa prompte és hivern.

Arriba la jove parella

per a creure el manament:

els romans demanen cens

per saber: Qui viu?, qui pena?

Com la mossa està madura,

el jove cerca un tancat

per a dormir una estona.

Un llebeig els acarona

i s’enfada el llevant

per guardar la compostura.

Com el rei no ho aconsegueix,

el misteri va en escreix.


A les portes de Nadal


A les portes de Nadal,

hom recerca l’establia,

hi ha una estrella,

qui ho diria?,

que il·lumina el portal.

Un Minyó, allí, és nat,

Fill primer de na Maria,

una jove qui voldria

reposar en altra part.

Però, sota un cel seré,

una gràcia ha de venir

per a portar un raig de llum,

no oblideu en trobar el punt

per saber com cal seguir.


Posaré clavells


Enmig de les roses,

posaré clavells,

són els nous poncells

de les terres toves.

Aprenents d’ofici,

ben entremaliats,

per a ser soldat,

he de perdre el vici.

Em llevaré d’hora

per anar al camp

i fer de pagès.

És un món corprès

qui avança, endavant,

fugint de la cova.


Diuen que és mestral


Aplega l’hivern

amb el vent de dalt,

diuen que és mestral,

el conec per cerç.

És un bon obrer,

del tot diligent,

ni atura un moment

per voler saber.

Aplega l’hivern

i gronxa la neu

dalt de la muntanya.

És gronxa una canya

amb melosa veu

sota un cel obert.


Mon amic pagès


Mon amic pagès

pensa amb la verema

diu que farà un mes.

A punt, el cistell

amb les estisores,

història de pobres

que han vingut a menys.

El cistell comença,

de nou, el seu ball,

és un ball proper

sense escarafalls.

Mon amic pagès

pensa amb la nit freda

quan va per Betlem.


Aprenents de mentiders


D’aprenents de mentiders

en conec una dotzena,

van de la casa a la cleda,

parlen poc i riuen més.

Car no són atabalats,

caminen per dalt del fil

i s’adormen de seguida.

Han de conèixer altra vida,

puix, cansats de fer bondat,

estimen més la mentida.

D’aprenents de mentiders

n’he trobat un reguitzell,

van mudats, sense penell

i s’allunyen de l’incert.


Cap collita els fa feliços


Com camino per la plana

i m’aturo en els bancals,

allí, trobo els principals,

pagesos farcits de gana.

Cap collita els fa feliços,

cap arbre els fa suport,

sense festes, sense anissos

com caminen a cap cot.

Però un dia, prou llunyà,

els portarà al cementiri,

un lloc de mal estar.

Allí, hauran de copsar

la veritat del malefici

que un dia van provocar.


 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: