Arriba el carnaval i set poemes més
19 Febrer, 2021 11:54
Publicat per jjroca,
Poemes
Arriba el carnaval
I, abans de la quaresma,
com arriba el carnaval,
de vegades, no fa mal
i, llavors, es quan es queda.
Manta riures
i mil flors
amb queviures
per a tots.
Sigui aquesta
la gran gràcia:
El glatir
si prompte passa!
El carnaval és així:
ben dispost per a gaudir.
A les portes de Betlem
A les portes de Betlem,
massa prompte és hivern.
Arriba la jove parella
per a creure el manament:
els romans demanen cens
per saber: Qui viu?, qui pena?
Com la mossa està madura,
el jove cerca un tancat
per a dormir una estona.
Un llebeig els acarona
i s’enfada el llevant
per guardar la compostura.
Com el rei no ho aconsegueix,
el misteri va en escreix.
A les portes de Nadal
A les portes de Nadal,
hom recerca l’establia,
hi ha una estrella,
qui ho diria?,
que il·lumina el portal.
Un Minyó, allí, és nat,
Fill primer de na Maria,
una jove qui voldria
reposar en altra part.
Però, sota un cel seré,
una gràcia ha de venir
per a portar un raig de llum,
no oblideu en trobar el punt
per saber com cal seguir.
Posaré clavells
Enmig de les roses,
posaré clavells,
són els nous poncells
de les terres toves.
Aprenents d’ofici,
ben entremaliats,
per a ser soldat,
he de perdre el vici.
Em llevaré d’hora
per anar al camp
i fer de pagès.
És un món corprès
qui avança, endavant,
fugint de la cova.
Diuen que és mestral
Aplega l’hivern
amb el vent de dalt,
diuen que és mestral,
el conec per cerç.
És un bon obrer,
del tot diligent,
ni atura un moment
per voler saber.
Aplega l’hivern
i gronxa la neu
dalt de la muntanya.
És gronxa una canya
amb melosa veu
sota un cel obert.
Mon amic pagès
Mon amic pagès
pensa amb la verema
diu que farà un mes.
A punt, el cistell
amb les estisores,
història de pobres
que han vingut a menys.
El cistell comença,
de nou, el seu ball,
és un ball proper
sense escarafalls.
Mon amic pagès
pensa amb la nit freda
quan va per Betlem.
Aprenents de mentiders
D’aprenents de mentiders
en conec una dotzena,
van de la casa a la cleda,
parlen poc i riuen més.
Car no són atabalats,
caminen per dalt del fil
i s’adormen de seguida.
Han de conèixer altra vida,
puix, cansats de fer bondat,
estimen més la mentida.
D’aprenents de mentiders
n’he trobat un reguitzell,
van mudats, sense penell
i s’allunyen de l’incert.
Cap collita els fa feliços
Com camino per la plana
i m’aturo en els bancals,
allí, trobo els principals,
pagesos farcits de gana.
Cap collita els fa feliços,
cap arbre els fa suport,
sense festes, sense anissos
com caminen a cap cot.
Però un dia, prou llunyà,
els portarà al cementiri,
un lloc de mal estar.
Allí, hauran de copsar
la veritat del malefici
que un dia van provocar.