Anar planyent i set poemes més
12 Febrer, 2021 22:10
Publicat per jjroca,
Poemes
Anar planyent
Sense guerra
ni castell,
el cavaller
haurà temença.
A qui plau,
la seva empresa,
quan escau
perdre la treva?
Com lluitem
els melangiosos
d’altres temps?
Manquen vents,
força al ossos
i anar planyent.
El meu passar
En el setial,
on rauen hores baixes,
resto, si cal,
enmig miracles.
En el meu passar
pel camí breu,
noto la creu
i el davallar.
Anem a pams
per l’encanteri
fins al sojorn.
No hauré por
d’aquest misteri
que ens torna nans.
A la font del comellar
A la font del comellar,
és on veu tot el bestiar.
Allí, vénen les baralles
cercant casa i aixopluc,
allí, brama i plora el ruc
en pensar amb les acaballes.
No haurem un altre món
menys sorrut i més plausible,
ens lliurem a ser visibles
i estimats sense raons.
Passa el temps dels miserables,
dels rabiüts i dels senyors,
a la fi, hem de ser tots:
més covards i menys culpables.
Ell haurà les pors
Pobrissó mon amo
quan plena i es plany,
cau en el parany
en saber que el guanyo.
Ell haurà les pors
en haver fortuna
ni gaudeix l’engruna
amable del son.
Com no he de tenir:
tresors ni aventures,
vaig entre encenalls.
m’agraden els alls,
somio entre verdures,
ni em planyo de mi.
Aquell munt de llenya
I arriba el fred
per carrers i places,
les mosses són maques,
ho tindran més verd.
Aquell munt de llenya
es va empetitint,
la vella espardenya
entra en nou oblit.
La missa de vuit
serà a les deu
i amb sermó més curt.
Vaig veient que el fum
vol jugar amb la neu
a un joc antic.
Haig l’assegurança
Enmig de la brasa
d’aquell foc encès,
farem un recés
fins a mitja tarda.
Ha estat el dinar:
llarg i calentó,
l’olla, dalt de tot,
farà bon ballar.
Cebes, botifarra
i un arròs ben blanc
segueixen la dansa.
Haig l’assegurança
que aniré copsant
com vindrà la gana.
Li comento al sol
Li comento, al sol,
que, sent més proper,
ens porta més fred,
el dia més fosc.
Ell ni em respon
i va a córrer i fuig,
potser haurà son
i un xic de rebuig.
Li comento, al sol,
que no porti pressa
ni estigui impacient.
Que en sigui conscient
i rebi la queixa
per aprendre un poc.
Com la vida avança
En el temps lliurat
a la nova empresa,
sento una promesa
que arriba al tard.
Com la vida avança
pel país del dubte,
allí, hi ha un reducte
on el llum mai passa.
Com heroi mansoi,
oblido la guerra
i el voler guanyar.
Me’n sabria estar
si fóra lleugera
en trobar el condol.