Pensaments divins (LXIX)
12 Febrer, 2021 22:12
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Judes vol cobrar pels «masters» d’aprenent de traïdor.
Déu odia fer nosa.
Satanàs pensa quan vol guanyar.
Satanàs no vol condemnats pobres.
He demanat anar al cel dels fadrins.
Ja porto dos pecats mortals sense rebut.
Déu no està disposat a pactar les vacances.
He demanat més llibertat i m’han allargat la condemna.
Satanàs envelleix, vol calderes de carbó.
M’han despatxat de l’infern per tafaner.
No suporto els miracles amb efectes secundaris.
Jugàvem a futbol i Judes ens ha pres la pilota.
Podria parlar amb Jesús, però estic enfadat.
Tres deixebles de Jesús volen cobrar incentius.
El meu dimoni és matusser, sempre em castiga en dissabte.
A la quaresma, vaig a dinar a l’infern.
Li he dit a Satanàs que, si no creu, parlaré amb Déu.
Avui, no aniré al cel, fan vaga.
Dimoni, generalista, tempta a l’engròs.
Porto un mes al cel i ja he fet un miracle.
Satanàs ha perdut el carnet d’identitat.
Al cel, faran política de consens.
He anat a l’infern per haver malsons.
Sant Pere ha anar a comprar un sac de llamps.
Quan s’acaba l’assemblea celestial, m’emporto el seient.
Déu ha decidit pujar el preu dels ciris.
Si tens més de cinc pecats, posa’t a la cua curta.
Canvio àngel de la guarda per sis hores d’esbarjo.
Si aneu al cel, no pregueu per mi.
Pecar, més que cec, deixa sord.
Volia ser profeta, però no vaig encertar les notes.
Jesús estudia tornar a nàixer en juliol.
Eva vol ésser feminista.
Déu crearà un nou home més hermafrodita.
Darrerament, les classes de miracles tenen descomptes.
Satanàs està interessat en un màster de cuina.
Déu permetrà les processons si són laiques però ràpides.
De vegades, Déu té problemes amb el sol.
He cercat jove pecadora entesa en pomes.
De segur que entraré al cel quan tingui els papers.
Estic pendent de Judici, em falten mil anys.
Si no m’aprimo, perdré la plaça de la caldera.
Necessito un altre dimoni, el meu no em fa ni cas.
Estic aprenent a pecar d’esma.
No sé si anar a l’infern em sortirà de franc.
Cerco un déu amb hores lliures.
Cada dia he de consolar en Satanàs.
Cerco caldera amb regulador de temperatura.
He d’anar a l’infern, on embarco?
Faria menys pecats, però no llueix.
No puc anar al cel, canto malament.
Sant Pere ha desistit d’ensenyar-me a pescar.
Faria una nova religió, cerco deixebles.
La Verge vol lliurar els dilluns.
Per Setmana Santa, el trànsit celestial és complicat.
Déu encara no ha construït cap altar.
Jesús s’atipa d’empeltar figueres.
Judes ha preferit fer-se ateu.
Déu està aprenent anglès.
El paper de sant és ben previsible.
Al cel, sempre falta gent emprenedora.
He canviat de dimoni, el darrer tenia poca paciència.
Sant Pere vol posar la porta celestial a la vora del port.
Satanàs odia la recança.
Amb Judes no juguem a escacs, es ven les peces.
Lluito amb Déu, però no el veig.
Anar planyent i set poemes més
12 Febrer, 2021 22:10
Publicat per jjroca,
Poemes
Anar planyent
Sense guerra
ni castell,
el cavaller
haurà temença.
A qui plau,
la seva empresa,
quan escau
perdre la treva?
Com lluitem
els melangiosos
d’altres temps?
Manquen vents,
força al ossos
i anar planyent.
El meu passar
En el setial,
on rauen hores baixes,
resto, si cal,
enmig miracles.
En el meu passar
pel camí breu,
noto la creu
i el davallar.
Anem a pams
per l’encanteri
fins al sojorn.
No hauré por
d’aquest misteri
que ens torna nans.
A la font del comellar
A la font del comellar,
és on veu tot el bestiar.
Allí, vénen les baralles
cercant casa i aixopluc,
allí, brama i plora el ruc
en pensar amb les acaballes.
No haurem un altre món
menys sorrut i més plausible,
ens lliurem a ser visibles
i estimats sense raons.
Passa el temps dels miserables,
dels rabiüts i dels senyors,
a la fi, hem de ser tots:
més covards i menys culpables.
Ell haurà les pors
Pobrissó mon amo
quan plena i es plany,
cau en el parany
en saber que el guanyo.
Ell haurà les pors
en haver fortuna
ni gaudeix l’engruna
amable del son.
Com no he de tenir:
tresors ni aventures,
vaig entre encenalls.
m’agraden els alls,
somio entre verdures,
ni em planyo de mi.
Aquell munt de llenya
I arriba el fred
per carrers i places,
les mosses són maques,
ho tindran més verd.
Aquell munt de llenya
es va empetitint,
la vella espardenya
entra en nou oblit.
La missa de vuit
serà a les deu
i amb sermó més curt.
Vaig veient que el fum
vol jugar amb la neu
a un joc antic.
Haig l’assegurança
Enmig de la brasa
d’aquell foc encès,
farem un recés
fins a mitja tarda.
Ha estat el dinar:
llarg i calentó,
l’olla, dalt de tot,
farà bon ballar.
Cebes, botifarra
i un arròs ben blanc
segueixen la dansa.
Haig l’assegurança
que aniré copsant
com vindrà la gana.
Li comento al sol
Li comento, al sol,
que, sent més proper,
ens porta més fred,
el dia més fosc.
Ell ni em respon
i va a córrer i fuig,
potser haurà son
i un xic de rebuig.
Li comento, al sol,
que no porti pressa
ni estigui impacient.
Que en sigui conscient
i rebi la queixa
per aprendre un poc.
Com la vida avança
En el temps lliurat
a la nova empresa,
sento una promesa
que arriba al tard.
Com la vida avança
pel país del dubte,
allí, hi ha un reducte
on el llum mai passa.
Com heroi mansoi,
oblido la guerra
i el voler guanyar.
Me’n sabria estar
si fóra lleugera
en trobar el condol.
Epitafis (LXIX)
12 Febrer, 2021 22:08
Publicat per jjroca,
Epitafis
He comprat vi per a força misses.
Necessito taüt de competició.
Sóc aquí per obligació, no per ganes.
No sé si sóc: present o absent.
Entreu, haig ofertes.
Darrerament, haig sentiment de solitud.
Em costa entrar en calor.
Haig orelles, però no recordo per a què.
Si vull sortir, què em recomaneu?
Vaig arribar fa uns dies i ja m’he penedit.
Estic trist, em volen pujar el lloguer del nínxol.
En un principi, vaig tenir ensurt.
Ho sento, no et puc mirar als ulls.
Venc taüt amb bones condicions de pagament.
Només trobo a faltar el psicòleg.
Em costa molt tancar els ulls.
Caront ha pujat el preu de la travessia,
Menys condol i paga una missa!
He triat el paper de difunt per a sortir de gira.
No puc sortir, no he trobat el perruquer.
Ara, descanso bocaterrós.
En sentir el coet, tots a dormir.
Ara, menteixo amb els anys.
Encara estic recuperant-me de l’enterrament.
El millor del barri, són els jardins.
Vulgues que no, et vas fent a la idea.
Ho sento, tinc un mal dormir.
Ho sento, avui, no hi ha noves.
M’he fet un embolic amb l’ahir i el demà.
Avui, tampoc et toca.
Estic pensant en demanar pròrroga.
En entrar, comença el recolliment.
Hi ha dies que no dubto de quasi res.
Compartim el silenci.
Vols dir que no he vençut?
De fet, estic en temps de pausa.
No surto per a no molestar.
Vaig venir com si res.
He somiat que anava atabalat.
Estava pensant i he perdut una orella.
Ha estat un mal mes, no ha vingut ningú.
M’han pres el matalàs.
Estic que no visc.
He hagut de comprar un altre pany.
Si heu de sortir, no oblideu la clau.
Esguarda un moment, estic pensant.
El soterrador és sis nínxols més avall.
Llogo taüt, en bon estat,per als caps de setmana.
He sortit a la revetlla de Sant Joan.
Descanso amb pau, però hauré d’anar a revisió.
He demanat un dimoni coix per a què m’atabali.
En un tres i no res, començaré a volar.
En tres anys més, ja podré viatjar a la lluna.
Necessito trobar un company per a eixir els dissabtes.
Si em porteu un pastís, deixeu-me unes dents.
Si vols entrar, ho tens tot pagat.
Cada dia, em costa més restar callat.
No acabo d’entendre què faig aquí.
Tampoc voldria caminar massa.
Canvio nínxol o el venc.
Necessito un rellotge universal per si viatjo.
Algú sabia que estava malalt?
De moment, he llogat el nínxol de la senyora.
Sóc a dintre, feu-me cas!
El proper rellotge el demanaré amb llumetes.
Ja li deia que em deixés respirar.
Pensaments festius (LXIX)
12 Febrer, 2021 22:05
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Els diners són les ales que et deixen volar.
Aprenent, intentes oblidar d'on vens i on vas.
Enganyeu-me, però no porteu pressa.
Com el món no era prou complicat, van posar una munió de claus.
Els dimonis fan creure als homes que són quelcom més que quasi res.
Tot i sent el meu dimoni prou badoc, em fa pecar sovint.
Cerco religió sense taca per fer-la servir quan em plagui.
Si el cel ha de tenir portes, malament.
Li he demanat a Déu que faci un curset d'entreteniment.
L'advocat em fa veure que hi ha una raó que es pot pagar.
El que m'agrada dels metges és el bé que curen els altres.
Com més ric sereu, menys dones lletges us barraran el pas.
Déu posa les pedres i el dimoni les ensucra.
Tot i sent bruixa, no sap quan la cremaran.
Déu, com ja ens coneix, ens vesteix d'aquesta manera.
Jesús va venir, tornarà, però no va parar casa.
Cap home prudent li diu a l'enemic on viu.
Em promet la vida eterna i em pregunto per a què la vull.
Tinc un cos que dorm i un cor que batega.
Tot i anant a treballar, mai m'ha saludat la feina.
Com vull que aprengui un nen, si jo encara no ho he fet.
El pitjor de la vida és la manca d'apuntadors.
La vida és mudar-se de fulla a llenya.
Si us compreneu, tremoleu.
Mai, us vengueu massa estona.
Mai, massa paraules us portaran enlloc.
Sóc tan pobre que estic somiant.
El dubte és el més gran de tots els regnes.
Déu, que em coneix, sap que no li val la pena parlar.
He parlat amb Déu, però no he entès res.
La vida és un camí equivocat que et porta a saber on.
Mentre el fadrí dorm, la fadrina neguiteja.
Sabràs que és un home perquè es vesteix igual que els altres.
Quan Déu va crear la dona, se n'adonà que li faltaven colors.
L'home feliç ni corre ni aixeca pols.
Encara, no he conegut un cor massa dropo.
Com Déu coneixia l'home, va posar més aigua que ampolles.
Déu va posar el dimoni perquè no vol ampliar el cel.
La veritat és la més amarga de les mentides.
Estic perdent una guerra sense saber com.
Com pot ser que la seguretat sigui un espai tan petit i fosc?
Estic content perquè he trobat qui m' enveja.
Si algun dia em moro, ja us ho faré saber.
Aprendre és un camí massa pesat per a una sola vida.
Poemes curts (LXIX)
12 Febrer, 2021 22:00
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Al mirall del fons,
on no hi ha tenebres,
no es miren les feres
ni se senten els sons
de les velles queixes.
Parlarem, avui,
si ve la tempesta
de la dolça festa
que ens porta al garbuix
de jorns de feblesa.
Quan el vent de dalt,
de sobte, s'enfada
m'entaforo a casa
i el veig passar,
és com més m'agrada.
A la tardor,
parlen les fulles,
com van perdudes,
plenes de por,
són prou porugues.
Quan els nans
parlen de mi,
els dic si
són prou cristians,
no ens avenim.
Una fulla plora
al jardí estant,
com diu que li van
els colors eixint,
com sent que s'enyora.
Al carrer dels corbs,
quan ve el setembre,
vénen eleccions
és llavors quan guanyen
els cuquets més bons.
Com he de demanar,
batalles més curtes,
quan no puc anar
a prendre, entre dubtes,
el vell raonar.
Com em plau saber,
després del migdia,
que la plaça és
on l'amor convida
a no fer res més.
Mai les fades
de la sort,
quan em parlen,
diuen molt,
són amables.
Si fos savi
et diria
que he venut,
sense interès,
tot el seny
i l'alegria.
Al racó del port,
quan la lluna aplega,
sento com es queixa
per no tenir sort,
és tota ella esquerpa.
Els fantasmes
de la nit
com em parlen
de neguit,
s'atabalen.
Portaré, al reclau
de la casa vella,
els vespres d'aquella
llarga i dolça pau,
mai hi haurà enveja.
Com em diu
en Manelic,
a l'estiu,
es fa petit
i gasiu.
En una muntanya,
he vist el meu llop,
és gran, negre, fort
i sempre ha gana,
com el somio i tot.
Amb el llapis nou,
la fulla ben blanca,
la pensa s'espanta
d'aquest enrenou,
mai farà amistança.
Amb el meu amic,
he de demanar,
un plat per menjar
i ampolla de vi,
ni caldrà pagar.
En el regne nou
de les hores toves,
mai hi ha enrenou
ni massa històries,
només neva i plou.
En el regust
de la gran menjada,
us dic com m'agrada
guanyar un bon sou,
mai hauré petjada.
Epigrames (LXIX)
12 Febrer, 2021 21:53
Publicat per jjroca,
Epigrames
Quan l'escalfor
recorre la plana,
veu la desgana
portant la por.
Massa joves
sense nit,
cerquen totes
el fugir.
Poseu-me la pau
vora la finestra,
per si ve la festa
i fugir escau.
Amb les dèries
de ser ric,
cerco amic
lluny de misèries.
Una jove mossa,
al balcó estant,
diu que sóc molt gran
i faria nosa.
Per llegir
tota una estona,
cal sentir
com t'abraona.
En el caminoi,
he trobat les fulles,
totes ben porugues
quan el vent les mou.
Una menja
sense vi
ni fa enveja
ni gaudir.
Tot enmig la mar,
la vella sardina
diu que ja endevina
qui la pot menjar.
La mosca lleugera,
a meitat del vol,
diu que vol el sol
i que molt li prega.
Un gegant,
alt com un pi,
va cantant
fins a la nit.
Quan hagi fred
i blanca la contrada,
és quan m'agrada
somiar despert.
No li canto
ni li dic
que l'esguardo
vora el llit.
Una deessa,
vestideta d'or,
diu que poc li pesa
el sentir-se el cor.
Massa joia
tantes nits
deixen nosa
en dormir.
Paraules donades
en el si del temps,
cerquen, esglaiades,
on raure un moment.
La mar dormia,
somiant del tot,
per trobar aquell dia,
on deixar un tresor.
Porteu-me pare:
cistella o cabàs,
ple de pomes agres,
per si cal menjar.
He estar captiu
de la vostra angoixa,
d'aquells ulls de noia
qui, en plorar, fa riu.
Pagesot de mena
que, en el pas del temps,
cerca la cirera
lluny del cirerer.
No demano més
que trobar aixopluc,
el creure de ruc:
savi, compromès.
Per una terra
qui dóna pa,
cal una guerra
o l'allunyar.
Amic tafaner,
com demanaria:
encetar altre dia
on no vinguis més.
Amb la gran calor
la pensa s'esmuny,
vol trobar, si gruny,
aquell cel traïdor.