Nova tardor i set poemes més

07 Desembre, 2020 07:16
Publicat per jjroca, Poemes

Nova tardor


Parlant amb les fulles

de nova tardor,

les notes porugues,

pensant amb la mort.

Vindrà la temença

pel camí del mig,

es perdrà el desig,

la vella creença.

Però tot s’avé

al signe dels temps

i el cos confia.

Fins una altra vida

em tragina el vent

qui m’atansa el fred.


El paradís dels muts


Escric, avui, cansat de ma misèria

per a entreveure els minsos raigs de llum,

algú dirà que escriure és un costum

ben reservat a homes sense ciència.

I van les lletres, de sobte, avançant

per un blanc full poruc i prou estèril

on he deixat la força del pretèrit

posant llavors per a un futur pesant.

Però els milhomes no volen l’aixopluc

de quatre ratlles bastides sense sostre

qui van perdent enmig de la tempesta.

Com ells raonen el deure de la festa

per a guanyar el triple o el doble

mentre avancen pel paradís dels muts.


Estrets carrers


Van les ratlles, a l’engròs,

a cercar una lluerna,

les paraules porten queixa

i, aleshores, qui les vol?

Caminants sense camí

com ens porten a la lluna,

de la raó, vull engruna

puix, ben prompte, em sento tip.

Un pensament venturer

em posarà moll als ossos

per a aprendre a suportar.

No espero altre demà

per passejar, petits gossos,

per planes i estrets carrers.


Trist encert


En el garbuix de la ment,

com es perden els conceptes,

els paraments, les receptes

per a ensenyar el dolç moment.

Cavaller sense cuirassa

en una guerra perduda,

necessito altra muda

per a entendre el que passa.

El pensament va i es perd

enmig de planys i mesures

sense aplegar a cap port.

Innocent i prou capcot

avanço entre motllures

per a aplegar al trist encert.


Estic confós


Avui, diré: amics i vilatans

que estic confós i planyo pel futur,

hauré de rebre les passes i l’ensurt

enmig fantasmes qui volen pels envans.

Com tots serem propers i miserables

amb els cent dubtes anant pel gran corriol,

només els gats enceten els miols

potser per gana o per mostrar-se amables.

I passa el temps i enceten les converses,

a plaça estant, asseguts en el banc,

ben disposats a treure un xic de llum.

Però no puc, segueixo amb el costum

de salvar el món dels ennegrits taujans

qui no estan lluny de noves malifetes.


Quatre gats


Al reialme de l’oblit

com un pobre es torna ric.

Les muntanyes sota els núvols

no esperen massa clarianes,

és tardor, uns dies rúfols

porten manques i fantasmes.

La finestra tafanera

de segur que s’ha d’obrir,

el seu amo és mesquí,

és d’aquells d’anar a la seva.

Com trafego pel carrer

a despit de quatre gats,

mai, els he notat prou farts

i esgarrapen si convé.


Porteu-me el seny


Porteu-me el seny

en un pot petit,

minso d’esperit,

com el cos m’estreny.

Avanço quan puc,

callo i estossego

ni planto ni sego

ni trobo aixopluc.

Rere una finestra,

veig una carona,

ha de ser una estona

d’una festa incerta.

I poc més a dir

fins anar a dormir.


Escric a lloms


Escric a lloms d’un temps escanyolit

i, a cada ratlla, em sobren les paraules,

és llarga vida qui s’emplena de baules

i vaig perdut, esquerp i ensopit.

És al meu temps on s’acosten hores

prenyades, moltes, amb aires de mestral,

no em capfico, pensar em fa prou mal

i vaig passant tot enmig de les ombres.

Per si em voleu una història contar,

hauré de seure en un camp d’oliveres,

d’aquelles velles cansades de pregar.

No em donéssiu ni tomates ni cebes

puix us faig saber que fan de mal empassar

i em faran posar les galtes vermelles.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital de Tarragona Província: