En el regne de les fosques i set poemes més
19 Juny, 2020 07:08
Publicat per jjroca,
Poemes
El regne de les fosques
La moixaina de la nit
és el regne de les fosques,
poques penes, massa boques,
uns mil somnis de glatir.
Pobrissons, esmaperduts,
anem traspassant la vila,
cada vespre, la fatiga
ens ensenya a ser falduts.
I somiem, sense pagar,
en una ciutat llunyana
que un dia havia de ser.
Hem perdut tota la fe,
ara, ens queda la galvana
i el repte de continuar.
Desig de prosperar
Quan el fred, a mig hivern,
governa tota l’estança,
és quan aplega recança
i l’alegria es perd.
On resten aquells pagesos
qui collien els anys bons
i passaven, amb cançons,
els dubtes i malentesos?
Quatre branques, una llar
per fregir ous amb sardines,
per a fer bon esmorzar.
Hem perdut el nostre anar
entre presses i boirines
amb desig de prosperar.
Aprenents de pidolaires
Aprenents de pidolaires,
bons deixebles de la lluna,
les nits vénen, una a una,
sense pena, sense flaires.
Presoners de la fortuna,
mig bojos entre diners,
on restaran els plaers
de seguir a la corrua?
Com creixen els enemics
a cada passa que fem,
en tombar camí i carrer.
Amb un posat matusser,
anem corrent tot dient
que volem aplegar a rics.
És la força de la ciència
És la força de la ciència
ben volguda i eficient,
en el fet d’anar perdent,
és on rau nostra paciència.
Aprenents del tot humans
anem passant per la vida,
sabrem quan és la partida,
però ens van perdent els anys.
Entre feines i retrets,
anem enllestint setmanes
sense lliurar-nos del cor.
Un viatge sense retorn
amb desigs d’equipatge
entre penses i deserts.
Enyoro la cova
I, de tant en tant,
enyoro la cova,
una vida enfora
per cercar la carn.
Amb les grans temences,
de fam i malaltia,
petita alegria
de somiar entre pedres.
Ni joia ni ofici
ni mar de diners
per a ser robats.
No havíem plats
ni estris ni temps
ni gairebé vicis.
Com cada mes
I, avui, com cada mes,
han aplegat els fantasmes
entre joies i proclames,
entre ofertes i interès.
La juguesca és així:
Haver deures i glatir!
Ens han promès el gran cel
ben a prop de nostra terra,
qui no obeeix és que erra
qui no creu no haurà ni mel.
Entre vanes il·lusions,
ells empaiten primaveres,
són les empreses primeres
que s’estavellen al fons.
Ahir, al vespre
Ahir, al vespre, el meu senyor
va entrar al regne de la por.
Sense pressa ni cavall,
aplegà a les foscúries,
va ser tot un devessall
de temences i angúnies.
És el repte d’anar bé
qui em porta a aquest món,
he de dir que un temps pregon,
acaba quan li convé.
I, així, anem tombant
entre dubtes i condols,
de vegades, estem sols
i volem anar endavant.
M’he de lliurar
Com sabeu: M’he de lliurar
a un paratge intranscendent,
comencem en anar fent
i seguim per tal d’anar.
Les paraules mentideres,
un vell somni endarrerit,
fer bon paper de marit,
navegar entre bestretes.
Amb tres o quatre diners,
provar de passar setmanes
entre vestir i bullir l’olla.
Així n’anem una colla,
però ens surt, prou debades,
trobar pausa entre delers.
Pensaments divins (LIII)
13 Juny, 2020 16:35
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Aniria a l'infern, però m'agrada llevar-me d'hora.
Un cop mort, quants euros he d'amanir?
He demanat tres misses, però sense sermó.
M'han contractat per a fer uns dies de dimoni.
Déu és el Pare, però li abelliria ser avi.
Sant Pere diu que, el departament de savis, és ple.
No puc anar al cel, estimo l'aventura.
Un cop mort, on s'obren les llistes de fadrins?
Judes m'ensenyarà si pago bé.
Judes vol les factures sense I.V.A.
Hauré d'anar uns dies al cel per a descansar.
Satanàs ha por de presentar-se a les eleccions.
Déu aconsella a Satanàs que no treballi tant.
Si avui faig tres pecats, a quants dies d'esbarjo tinc dret?
Jesús necessita dos deixebles que facin miracles.
Les almoines seran per si l'aigua no es torna vi.
Necessito un altre dimoni, el segon s'ha quedat coix.
O em doneu un altre cos o canvieu les temptacions.
Sant Pere està tip d'anar amb el poal amunt i avall.
Es fa saber als savis la nova política de l'infern.
Vull anar al cel, però sense empentes.
He de pecar més, no vull quedar malament.
Satanàs ho comenta: Menys misses i més carnavals.
Si he d'anar a l'infern, necessito una carmanyola.
Déu ha demanat un altre cel sense ocupes.
Jesús proposa fer un test d'intel·ligència als nous deixebles.
Judes diu que, aquest cop, vol morir d'infart.
Sants sense coneixements, faran de mestres de suport.
Era a punt de promocionar i em ressusciten.
Sant Pere m'ha demanat arreglar les sandàlies mentre renta els peus.
Sóc al cel, però, un cop al mes, m'agrada pecar.
Sant Pere em deixa triar: O rosari o guinyot.
Satanàs no suporta els àngels saberuts.
Mai he sabut quan Jesús va aprendre el castellà.
Sant Pere ha demanat la col·laboració de tres cantants dolents.
Llucifer és molt endreçat, fa posar els pecats en capses de cinc.
Encara no sé si Adam es va acabar la poma.
Judes ha demanat un infern sense impostos.
La Verge vol una aureola amb tres estrelles.
Déu diu que el paper de Pare no li escau.
Satanàs està en hores baixes, vol temptar Déu.
Han fet una vaga de dimonis pels suplements.
Llucifer invertirà en làmpades de led.
Jesús diu que predicarà per internet.
Vull anar a l'infern amb bones intencions.
Judes vol aprendre a multiplicar monedes.
Necessito una excusa per a eixir de l'infern.
Podeu apuntar-vos a un curset de fer miracles.
La Verge està tipa de viatjar amb peanya.
Els pobres han de fer servir les escales de servei celestials.
Déu està provant de fer homes desmuntables.
Vaig anar a l'infern pel tracte.
Procuro pecar, però sense massa ganes.
Vaig anar al cel, però no sabia on amagar-me.
Es prega als profetes que es posin d'acord.
Em van despatxar de l'infern perquè em feien gràcia.
He d'anar a l'infern, necessito un carnet de boig.
Al cel, solen menjar sense sal.
Satanàs ha demanat tornar-se mut.
Déu necessita: sortides d'emergència.
Maria de Magdala vol olis de gran reserva.
Déu invertirà en una plataforma de llançament.
Estic esperant els miracles de la nova temporada.
Vaig a l'infern, compraré pomades.
He anat a l'infern per a no trobar coneguts.
Arriba un punt que avorreix pecar.
Pensaments educatius (LIII)
13 Juny, 2020 16:33
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Pensar costa, tot i sent debades.
No aprenen, però no s'enfaden.
El dolent de l'edifici escolar és que no es mou.
Vulgues que no, acabaran pensant.
Els he fet saber que no és diumenge.
Haig espais buits per a posar excel·lents.
Mirant el nivell d'aprenentatge, no en vessarà cap.
Estic a la taula del sis, però ens falten pedres.
Demà és la diada del mestre decebut.
He decidit signar una pau transitòria.
Haig sort, avui, plou a dintre.
Faré un control del caos.
Encara em fa mal la darrera reforma.
Un dia d'aquests, igual ens trobem.
Se'n riuen, deu ser que m'he tornat graciós.
Escriure i pensar, l'ordre no està clar.
Per a aprendre, necessito més bestretes.
Mai sé quan aplega la claustrofòbia.
Parlo amb el vent sense esbrinar què demana.
Regiro els calaixos per si trobo la fe.
He decidit respondre per ells.
Hi ha moments on no cal ni esbrinar
Ja he perdut tres conceptes.
Em vaig perdre a la solució.
Possiblement sortiré il·lès.
Em cal posar més comes.
Els costa aprendre el concepte: Seieu!
S'enfurismen sense arribar a la crítica.
Haig varietat, m'han donat un bloc sencer.
Els estimo des de la llunyania.
Gairebé, ja sóc el darrer.
He anat al metge, em volia canviar el cap.
Seria dictador, però la classe és prou lluminosa.
No crido, són exercicis de cant.
L'inspector m'ha indicat el camí, però no ve.
Els estic adoctrinant: dos i dos, quatre.
En sortir de classe demanen: «Salvados» o tres.
Gairebé, els he convençut: No volo!
Vaig provar de fer feina, però era dilluns.
Mai molesto mentre callen.
Creien que un naixement era una estada psicològica.
Ja coneixen les primeres lletres i el deute assumible.
En escriure ànec, els ha sobrat la i.
Cada tres dubtes, fem caixa.
Provaré de parlar amb signes.
Hi ha un que escolta, però no sé qui és.
De moment, anem vint-i-cinc contra un.
Fa molt que vaig a l'escola i mai sé com la trobaré.
Cada setmana, cal actualitzar l'ortografia.
Poques vegades coincidim amb el missatge.
Els he fet creure que no hi sóc.
La primera avaluació va ser colpidora.
Ara, ja llegeixen entre pàgines.
Els deixo respirar sovint.
Hem perseguit un dubte mitja setmana.
Ja coneixen les xifres, les he presentat.
Restar no resten, però divideixen de pressa.
He parlat amb el pares del bé i el mal.
No estic perdent, estic sublimat.
El darrer control no haurà memòria.
He posat les notes altes en espais eixuts.
Procureu entrar amb minses ganes de sortir.
El primer trimestre em deixo guanyar sovint.
Encetem lliçó nova i ja hi ha suggeriments.
Si hi ha dubtes, canviem de pas.
Faré veure que no em molesten.
Necessitaria comprar i set poemes més
13 Juny, 2020 16:29
Publicat per jjroca,
Poemes
Necessitaria comprar
Necessitaria comprar
els deu centimets d’enveja,
és la mossa qui mareja
i, de poc, se’n sap estar.
Com vivia, ben cofoi,
voltat de gossos i ovelles,
massa son a les parpelles
i pensament alegroi.
Però, un dia, va venir
aquell dissortat amor
al meu cos a parar casa.
Ara, diu que el temps li passa
i em va agafant la por
d’aquest nou esdevenir.
El monstre plorava
El monstre plorava
en un clar del bosc,
la gana empaitava
i ho perdia tot.
Anar a la plaça,
no era bon negoci,
la gent s’esverava
en sentir aquell soci.
Monstre afamat
fa de mal veí
i haurà de ser mort.
Encetà nou plor
quan el va trair
el cavaller armat.
La rosa més maca
La rosa més maca
de tot el jardí
no és roja ni blanca
ni pensa amb mi.
Com ja està cansada
de fer bona olor,
vol fugir de casa
i provar la sort.
Fugirà a l’albada
un mes de juliol
a cercar altre regne.
Però un déu inepte
li diu que no vol,
ella plora i calla.
Com la ràbia
Com la ràbia
veig que es perd
quan m’endinso
en el desert.
La convido
a pledejar,
però calla,
ho deixa anar.
Com la ràbia
em comenta
que està sola
i no duu pressa.
Per a aprendre la lliçó,
cal aturar-se i ser bo.
Mentiria, si de cas
Mentiria
si digués
que, casat,
es somia més.
Cada dia
duu sa pena
i la vida
sa condemna.
Mentiria,
si de cas,
però em veig
prou bordegàs
i la resta és no saber,
cal aprendre a quedar bé.
La barca més que cansada
Mar calmada, lluna plena,
el somni del mariner,
com viatjo sense saber
quan aplega la tempesta.
La barca més que cansada
com oblida el viatjar,
com ella voldria estar,
en el port, assossegada.
A taverna, els pocs riures
entre olives i negre vi,
en un racó, un somiador.
Va ser, un dia, emprenedor,
aplegà a llop marí,
força ràbia, poc d’escriure.
A l’escola, massa fred
A l’escola, massa fred
i lliçons imprescindibles,
massa pàgines per escriure
a pissarra i al quadern.
Una ploma, tinta negra
i dades sense parar,
avui, sumes d’emportar,
després, tocarà la resta.
El mestre es deixa dur
per un somni insatisfet
amb despertar rancuniós.
A la plaça, hi ha el repòs
d’un rellotge massa vell
qui demana ser a l’atur.
La lluna li ha dit al bou
La lluna li ha dit al bou,
en una nit de tempesta,
que la vall seria festa,
però, ara, encara plou.
I el bou que se la mira
amb un dubte rancuniós,
no podrien ser-ne dos
perquè ella és massa fina.
Com festegen al capvespre
i alguna nit isolada
mentre el temps va avançant.
En el cel comentaran
que són nuvis sense casa,
amb un amor massa tendre.
Epitafis (LIII)
13 Juny, 2020 16:27
Publicat per jjroca,
Epitafis
Necessito el darrer rebut del nínxol.
Us faig saber que encara no estic sord.
En un tres i no res, estic per tu.
No vingueu a portar-me feina.
Gairebé ja puc marxar.
Si has de venir, fes-m'ho saber.
He demanat feina, hores a convenir.
He obert una oficina d'ensurts per encàrrec.
No t'espantis si em trobes desmillorat.
Suposo que ja ho sabies.
Demà, no cal que tornis.
Dessota del ciri, està la clau.
És possible que no em trobis.
Necessito posar un anunci.
No acabo d'entendre perquè has vingut.
Algú pot avisar un manyà.
He hagut d'acomiadar al cuiner.
Porto un mes sense planxar.
És la darrera vegada que erro.
Necessito poc per a menjar.
Ho sento, no et sé dir l'hora.
Procuro llevar-me de bon humor.
No em costarà res donar-te la raó.
Si vols, et puc fer lloc.
La setmana vinent tinc hores lliures.
Ara, resulta que no em tocava.
Si tens por, porta't un gos.
Feina, feina, no n'hi ha massa!
Ho sento, no he pogut donar-te el condol.
Si em queixo, no em facis cas.
He llogat cadires per si veniu.
Ni sé on desar els diners.
Ahir, vaig saltar-me la dieta.
Acabo de rebre els anàlisis.
No entenc massa el que demanes.
Torna en cinc minuts.
Estic en període de proves.
Ho sento, no et puc convidar a cafè.
He provat de parlar, però no escolta ningú.
Necessito diners per a comprar una ràdio.
He descobert que vol dir: Avorrir-se.
Porto uns dies que no em puc moure.
Penso tornar amb més ràbia.
Quan vaig demanar la mà, no volia res més.
Si he de tornar, no vull trobar feina.
Quatre dies més i m'independitzo.
Li he dit al soterrador que em tregui anys.
Estic a punt per a demanar el divorci.
Necessito algú que pagui els rebuts.
Estic cansat de no ser ningú.
Heu de saber que no tornaré.
Ho sento, però m'he adormit!
Fa hores que no es queixa ningú.
Un cop aquí, no necessites més recomanacions.
Em penso que no em fa mal res.
Fa un mes que he mort i no he rebut cap avís.
Per fi, he sabut com tenia els ossos.
Necessito parella per a jugar a les cartes.
És el tercer dimoni que enceto aquest mes.
No us vull ni comentar la peça que faig.
Vulgues que no, haig les de perdre.
Mai em pensava acabar així.
Començo a notar els dies de dejuni.
Ni sé on tinc els peus.
Necessito un canvi d'aires.
No vull tornar sense garanties.
Pensaments festius (LIII)
13 Juny, 2020 16:24
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Hi havia una vegada un home fadrí, lleig, brut i feliç.
Sense dones, els carrers serien torts i les cases buides.
Les dones ens apropen al paradís per un sentiment de culpabilitat.
Em perdono sovint i, tot i així, em molesto.
Sense crits ni plors la vida seria prou llarga.
El pitjor de patir és la seva inutilitat.
He après poc, però he viscut tranquil.
Sóc tan pobre que ni us faré esperar.
El temps corre segons la pressa.
Desconfieu dels qui us compren.
Vestit de pobre, et triaran el camí.
Quan obro els ulls, sento el dia que em crida.
Entre sons de trompeta, hi ha un tambor que m'avergonyeix.
Puc ser un bon amic, però no trobo el temps.
Si els anys passessin, mai arribaríem a vells.
L'esperit es distreu quan em mira.
La missa és allí on el poble es renta i millora.
Sempre li dic al sol: No m'amoïnes!
Estimar una dona és dur, dues és feina d'herois.
A casa, sóc un dels mobles mòbils.
Sense diners, qui cridaria al futbol.
No visc perquè m'agradi, ho faig pel que diran.
El pensament és fosc, àgil i atabalat.
Em mantinc viu per trobar-me algun cop.
Les joies tenen el poder de fer perdre l'equilibri.
Ella no ha fet sort, jo no ho sé.
Si Déu és omnipresent, gairebé fa nosa.
Parlo amb Déu, encara que sé que tinc les de perdre.
El pitjor de l'església es fer cua per parlar amb Déu.
El capellà diu que Déu em perdonarà, i ell?
El millor dels negocis és no tenir-ne cap.
Si moriu en pecat, és que ha valgut la pena viure.
El millor d'escriure és que plores sense tafaners.
Si la dona em diu que em renti, primer m'oloro.
La dona està bé, és la sogra la qui empipa.
El meu dimoni ha decidit demanar el trasllat.
L'àngel de la guarda badalla a partir dels cinquanta anys.
He vist tants inferns que em quedo amb el meu.
Un motorista és un cavaller modern sense espasa.
Si Déu m'estimés em portaria d'excursió.
Cerqueu l'amor, però deixeu una porta oberta.
Al mercat m'afalaga veure que hi ha gent que em demana.
Si les dones no fossin maques, els homes no serien beneits.
Festejar és anar a una festa que no saps com s'acabarà.
Poemes curts (LIII)
13 Juny, 2020 16:21
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Quantes nits,
entre tenebres,
veig estrelles
per glatir,
són ben seves.
Una casa
sense nom
no demana
més que son
i basarda.
Quaranta enemics
anant de batalla
cerquen llit de palla
on passar la nit,
mai sabré qui guanya.
A la casa
del mai més
cada tarda
porta un prec,
després, calma.
Han de venir,
les dolces promeses,
a trobar esteses,
dessota dels pins,
les mil meravelles.
Suposo que és bo,
menar, cada dia,
un xic d'alegria
un deix de perdó,
enmig la follia.
Les paraules ballen
vora de la font,
les joves no hi són
la meitat de tardes,
no volen cançons.
Acabada la festa,
tornen al seu lloc:
nespres, albercocs
i brucs o ginesta,
cadascú com pot.
Moriran les dèries
sense dir res més,
amb poc interès,
amb massa pocs dies,
són pals de paller.
En el regne
de la son,
els pobrissons
no ho poden creure,
tenen pors.
Quatre cases
i un molí,
senten qui
viu a estrebades
prou lluny d'allí.
Com demanaré
als meus déus propers
una mica més
de lluita i papers,
mai els ho tornaré.
A l'infern,
com cada dia,
en Llucifer
mai farà via,
és malfeiner.
Les finestres,
els ampits,
faran de feres,
preguen a crits,
mai hi ha promeses.
Massa promeses
per oblidar,
unes són meves,
volen plorar,
seran malmeses.
He suposat
que, si crida follia,
vol altra via
per on anar
o almenys convida.
He de perdre el seny,
en mals averanys,
són minsos i estranys,
tan vinguts a menys,
tan empiocats.
No he de venir
a terres llunyanes
amb dolces proclames
per tal de sentir
com penso debades.
Cadascuna
de les flors
porta una
llei d'amor:
gens feixuga.
Hauré de partir
a terres llunyanes
allí on les aranyes
em facin el llit
i arribin contalles.
Epigrames (LIII)
13 Juny, 2020 16:13
Publicat per jjroca,
Epigrames
Menjar m'agrada
sense saber
qui riu primer,
qui plora encara.
El sortir a passeig
és feina primera,
després, safareig
i enganyar la vella.
No em donéssiu
tant sabó
ni penséssiu
que sóc bo.
Una cuina
sense foc,
una bruixa
sense sort.
Quan la casa plora
i fa el singlot
pensa que és millor
trobar una senyora.
Per aprendre
a navegar,
cal deixar
que el vent s'esvere.
Aplegat el fred,
tancades les cases,
sento com davallen
les fulles i el verd.
Com ens apleguem
vora de la llar
i comença encar
a xiular el vent.
Han passat, més tard,
les joves cofoies,
sense massa joies,
amb rostre tibat.
Com no vull sentir
el vent mentider,
m'amago del fred
en el fosc del llit.
Escric al vent
paraules lleugeres
amb plomes planeres,
les d'anar perdent.
Quan van les olives
camí del molí,
potser se n'obliden
que hauran de finir.
A l'escola estant,
van passant les fulles
històries porugues
farcides de mans.
És quan sento
el tropellet
quan lamento
estar despert.
He restat glatint
ben dintre del bosc
amb fulles dormint
sense saber com.
Quan el cos demana
i el pensar no vol,
neix gran enrenou,
el sotjar s'allarga.
Cada nit
demana al sol
que, en finir,
vol el seu sou.
Airoses muntanyes,
on s'amaga el vent,
no us mostreu estranyes
perquè ningú us veu.
Com endevinar
quan hi haurà tempesta:
És quan l'aire es deixa
i li plau volar!
Per tal de menjar
a l'hora primera,
dormo amb una escletxa,
desperto d'un salt.
La feina vull
ben lluny de mi,
com em retruny
el primer crit.
Al pessebre
de Betlem,
toca rebre
a l'Innocent.
Anaven els Reis
cercant el misteri,
quan un llum s'encén
amb gran encanteri.
Si vol que li digui
el molt que la vull,
que posi, a curull,
joia perquè pequi.
És el deure dels humans i set poemes més
07 Juny, 2020 06:41
Publicat per jjroca,
Poemes
És el deure dels humans
Mentiria si digués
que escriuria si podés.
És el deure dels humans
suportar les grans misèries,
de tant en tant, les platxèries
ens porten a ser vilatans.
En el poble, ja se sap,
el batlle fa de les seves:
canvia els alls per cebes
i governa sense esclat.
La resta, els pidolaires,
salvarem casa i conreu,
cadascú haurà un déu,
que li deixi prendre aire.
La vella saviesa
La vella saviesa,
quan viatja pel món,
deixa roba estesa
sense cap raó.
Els ogres i els monstres,
vana il·lusió,
es tornen mediocres,
de paper i cartró.
I tot s’entafora
al si del gaudir
enmig la tenebra.
Vull una mà ferma
que em lliuri a mi
i em deixi a fora.
Segrestats
Segrestats per l’or i diners,
amatents de la grandària,
ens posarem presoners
per a aprendre sense gràcia.
Són els homes benestants
els qui portaran la guia,
de segur que hauran família,
ben galdosa, com abans.
Com tornarem a la missa
per a creure al capellà
i confessar els pecats.
Heretges malaguanyats
no hauran gràcia ni demà,
ser penitents ens obliga.
Veig el cavall
Amb vint coves de garrofes,
veig el cavall com renilla
puix la menja és amanida
i ha de pujar a les golfes.
Si, a més, hi ha els cigrons,
mongetes i fava seca,
mitja feina ja està feta,
els tres mesos seran bons.
L’hivern passa i afebleix,
deixa la casa i el camp
amb noves flors d’ametller.
Un conill, prou tafaner,
passa les hores pensant
d’on sorgirà el color verd.
En el món incert
En el món incert
de la fantasia,
com trobar voldria
un futur permès,
però el llarg camí
em porta a la serra,
allí, tot s’esguerra
i em toca a mi.
Poseu-me el castell
un xic més avall
i amb pujada dolça,
lliureu-me de la fosca
d’un pobre encenall
qui no haurà remei.
I tot s’esguerra
Demanaria:
caliu a l’ombra
quan sigui morta
la fellonia.
El sentiment
fa maldecap
perquè no sap
on va la ment.
I tot s’esguerra
enmig del fred
i la fotesa.
Una mà estesa,
un semblant net
i una promesa.
Carrers estrets
Carrers estrets
i vanes les promeses,
hi ha massa empreses
que no s’han fet.
Fruit dels diners,
la gosadia,
una fugida
cap al mai més.
I resten, tous,
els vells pagesos
lluny del seu camp.
Potser vindran
els interessos
quan restin morts?
És de savis, oblidar
És de savis, oblidar,
perdonar les grans necieses,
massa porucs per a empreses
ni sabem anar i tornar.
Ens enganyen tot sovint
agafant dèries i vicis,
de poc, valen sacrificis
a casa de l’enemic.
No hi ha vida sense pors
ni lluita sense derrota
ni pensa sense dolor.
Deixeu-me encetar la bóta
d’aquest vi negre i dolç
que fruita en entrar a la boca.
Pensaments divins (LII)
01 Juny, 2020 14:50
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Déu vol reduir les despeses en manteniment.
Déu rebrà per torn, encara és a l'edat mitjana.
Voldria pecar més, però em falta temps.
Es fa saber que els pecats de corrupció ja no compten.
Déu ampliarà el paradís, ja no hi caben els diners.
Tomàs ha decidit fer-se un psicoanàlisi.
Jesús pensa que, en portar la creu, ja n'hi hauria prou.
Judes i Satanàs no es poden ni veure.
Déu vol reduir el preu dels apartaments.
Abans de ser sant, he de fer quatre pecats.
Mai he entès perquè al cel no hi ha dimonis bons.
Jesús vol saber quant li costaria un substitut.
Satanàs crearà una fornada de dimonis sense banyes.
Vull anar al cel per a poder escriure una novel·la.
Una temporada més al cel i m'hauré de curar la depressió.
No peco més perquè em canso.
En entrar al cel, deixeu el cos a consergeria.
Vull anar a l'infern si no hi ha publicitat.
Fa una eternitat que no penso.
Si Jesús és el corder, Judes ha de ser el llop.
La Verge fa un nou sarró per si Jesús ha de tornar.
Jesús estudia inscriure's al Facebook.
Si he d'anar al cel, necessito un navegador celestial.
Fins a l'infern, m'han seguit dos predicadors.
Em vull salvar havent sopat.
He de pecar, poseu-me un preu.
Déu ha proposat augmentar el regne del silenci.
Mai entenc quan hi ha un sant de guàrdia.
Si haig vida eterna, mai sabré on és el temps.
He demanat un cos per si se m'acut mirar.
M'han dit que, al cel, el vi mai es fa ranci.
Si he d'anar a l'infern, demano l'hivern.
Pensava que era al cel fins que va arribar la factura de la refrigeració.
No vull fer més pecats, m'han pres les butxaques.
A la consigna de l'infern, et cremen els diners.
Com era al cel, oblidà la targeta de crèdit.
Al cel, les abelles estan cansades de tanta primavera.
Avui, el ca Cèrber no hi és, ha anat al dentista.
Ahir, em van posar un dimoni quec.
A l'infern, els vestits passen prompte de moda.
Jesús canviarà les sandàlies per esportives.
Jesús demana algun deixeble competent.
Va ser: aplegar al cel i començar a demanar ajut.
De moment, faré de dimoni per a sords.
Jesús farà un curset de comportament diplomàtic.
Judes ha anat al magatzem a cercar corda.
Satanàs necessita calderes d'auto-neteja.
Sant Pere vol treure la moda de rentar els peus.
M'han posat mil anys de penitència prorrogables.
He demanat ser sant sense historial.
Vull anar al cel sense desmerèixer.
La Verge farà servir dues túniques informals.
Jesús diu que, els claus daurats, també fan mal.
Satanàs ha demanat una sala amb aire condicionat.
Vull anar, amb una diablessa, per a saber com m'ensarronarà.
Necessito tres porcs per a passar la quaresma.
Déu va perdent l'inesgotable paciència.
Ara, resulta que Judes és amic meu.
Volia ser sant, però demanen massa papers.
Vull anar a l'infern sense recomanacions.
Faré tres pecats més per si de cas.
Suposo que, al cel, ja saben que sóc una fera.
He hagut de vendre l'ànima per a poder parlar amb català.
He triar l'infern per les ofertes.
Satanàs diu que passa de la política.