Poemes curts (LIII)

13 Juny, 2020 16:21
Publicat per jjroca, Poemes curts

Quantes nits,

entre tenebres,

veig estrelles

per glatir,

són ben seves.


Una casa

sense nom

no demana

més que son

i basarda.


Quaranta enemics

anant de batalla

cerquen llit de palla

on passar la nit,

mai sabré qui guanya.


A la casa

del mai més

cada tarda

porta un prec,

després, calma.


Han de venir,

les dolces promeses,

a trobar esteses,

dessota dels pins,

les mil meravelles.


Suposo que és bo,

menar, cada dia,

un xic d'alegria

un deix de perdó,

enmig la follia.


Les paraules ballen

vora de la font,

les joves no hi són

la meitat de tardes,

no volen cançons.


Acabada la festa,

tornen al seu lloc:

nespres, albercocs

i brucs o ginesta,

cadascú com pot.


Moriran les dèries

sense dir res més,

amb poc interès,

amb massa pocs dies,

són pals de paller.


En el regne

de la son,

els pobrissons

no ho poden creure,

tenen pors.


Quatre cases

i un molí,

senten qui

viu a estrebades

prou lluny d'allí.


Com demanaré

als meus déus propers

una mica més

de lluita i papers,

mai els ho tornaré.


A l'infern,

com cada dia,

en Llucifer

mai farà via,

és malfeiner.


Les finestres,

els ampits,

faran de feres,

preguen a crits,

mai hi ha promeses.


Massa promeses

per oblidar,

unes són meves,

volen plorar,

seran malmeses.


He suposat

que, si crida follia,

vol altra via

per on anar

o almenys convida.


He de perdre el seny,

en mals averanys,

són minsos i estranys,

tan vinguts a menys,

tan empiocats.


No he de venir

a terres llunyanes

amb dolces proclames

per tal de sentir

com penso debades.


Cadascuna

de les flors

porta una

llei d'amor:

gens feixuga.


Hauré de partir

a terres llunyanes

allí on les aranyes

em facin el llit

i arribin contalles.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: