Poemes curts (LIII)
13 Juny, 2020 16:21
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Quantes nits,
entre tenebres,
veig estrelles
per glatir,
són ben seves.
Una casa
sense nom
no demana
més que son
i basarda.
Quaranta enemics
anant de batalla
cerquen llit de palla
on passar la nit,
mai sabré qui guanya.
A la casa
del mai més
cada tarda
porta un prec,
després, calma.
Han de venir,
les dolces promeses,
a trobar esteses,
dessota dels pins,
les mil meravelles.
Suposo que és bo,
menar, cada dia,
un xic d'alegria
un deix de perdó,
enmig la follia.
Les paraules ballen
vora de la font,
les joves no hi són
la meitat de tardes,
no volen cançons.
Acabada la festa,
tornen al seu lloc:
nespres, albercocs
i brucs o ginesta,
cadascú com pot.
Moriran les dèries
sense dir res més,
amb poc interès,
amb massa pocs dies,
són pals de paller.
En el regne
de la son,
els pobrissons
no ho poden creure,
tenen pors.
Quatre cases
i un molí,
senten qui
viu a estrebades
prou lluny d'allí.
Com demanaré
als meus déus propers
una mica més
de lluita i papers,
mai els ho tornaré.
A l'infern,
com cada dia,
en Llucifer
mai farà via,
és malfeiner.
Les finestres,
els ampits,
faran de feres,
preguen a crits,
mai hi ha promeses.
Massa promeses
per oblidar,
unes són meves,
volen plorar,
seran malmeses.
He suposat
que, si crida follia,
vol altra via
per on anar
o almenys convida.
He de perdre el seny,
en mals averanys,
són minsos i estranys,
tan vinguts a menys,
tan empiocats.
No he de venir
a terres llunyanes
amb dolces proclames
per tal de sentir
com penso debades.
Cadascuna
de les flors
porta una
llei d'amor:
gens feixuga.
Hauré de partir
a terres llunyanes
allí on les aranyes
em facin el llit
i arribin contalles.