13 Juny, 2020 16:13
Publicat per jjroca,
Epigrames
Menjar m'agrada
sense saber
qui riu primer,
qui plora encara.
El sortir a passeig
és feina primera,
després, safareig
i enganyar la vella.
No em donéssiu
tant sabó
ni penséssiu
que sóc bo.
Una cuina
sense foc,
una bruixa
sense sort.
Quan la casa plora
i fa el singlot
pensa que és millor
trobar una senyora.
Per aprendre
a navegar,
cal deixar
que el vent s'esvere.
Aplegat el fred,
tancades les cases,
sento com davallen
les fulles i el verd.
Com ens apleguem
vora de la llar
i comença encar
a xiular el vent.
Han passat, més tard,
les joves cofoies,
sense massa joies,
amb rostre tibat.
Com no vull sentir
el vent mentider,
m'amago del fred
en el fosc del llit.
Escric al vent
paraules lleugeres
amb plomes planeres,
les d'anar perdent.
Quan van les olives
camí del molí,
potser se n'obliden
que hauran de finir.
A l'escola estant,
van passant les fulles
històries porugues
farcides de mans.
És quan sento
el tropellet
quan lamento
estar despert.
He restat glatint
ben dintre del bosc
amb fulles dormint
sense saber com.
Quan el cos demana
i el pensar no vol,
neix gran enrenou,
el sotjar s'allarga.
Cada nit
demana al sol
que, en finir,
vol el seu sou.
Airoses muntanyes,
on s'amaga el vent,
no us mostreu estranyes
perquè ningú us veu.
Com endevinar
quan hi haurà tempesta:
És quan l'aire es deixa
i li plau volar!
Per tal de menjar
a l'hora primera,
dormo amb una escletxa,
desperto d'un salt.
La feina vull
ben lluny de mi,
com em retruny
el primer crit.
Al pessebre
de Betlem,
toca rebre
a l'Innocent.
Anaven els Reis
cercant el misteri,
quan un llum s'encén
amb gran encanteri.
Si vol que li digui
el molt que la vull,
que posi, a curull,
joia perquè pequi.
Afegeix un comentari
