Necessitaria comprar i set poemes més

13 Juny, 2020 16:29
Publicat per jjroca, Poemes

Necessitaria comprar


Necessitaria comprar

els deu centimets d’enveja,

és la mossa qui mareja

i, de poc, se’n sap estar.

Com vivia, ben cofoi,

voltat de gossos i ovelles,

massa son a les parpelles

i pensament alegroi.

Però, un dia, va venir

aquell dissortat amor

al meu cos a parar casa.

Ara, diu que el temps li passa

i em va agafant la por

d’aquest nou esdevenir.


El monstre plorava


El monstre plorava

en un clar del bosc,

la gana empaitava

i ho perdia tot.

Anar a la plaça,

no era bon negoci,

la gent s’esverava

en sentir aquell soci.

Monstre afamat

fa de mal veí

i haurà de ser mort.

Encetà nou plor

quan el va trair

el cavaller armat.


La rosa més maca


La rosa més maca

de tot el jardí

no és roja ni blanca

ni pensa amb mi.

Com ja està cansada

de fer bona olor,

vol fugir de casa

i provar la sort.

Fugirà a l’albada

un mes de juliol

a cercar altre regne.

Però un déu inepte

li diu que no vol,

ella plora i calla.


Com la ràbia


Com la ràbia

veig que es perd

quan m’endinso

en el desert.

La convido

a pledejar,

però calla,

ho deixa anar.

Com la ràbia

em comenta

que està sola

i no duu pressa.

Per a aprendre la lliçó,

cal aturar-se i ser bo.


Mentiria, si de cas


Mentiria

si digués

que, casat,

es somia més.

Cada dia

duu sa pena

i la vida

sa condemna.

Mentiria,

si de cas,

però em veig

prou bordegàs

i la resta és no saber,

cal aprendre a quedar bé.


La barca més que cansada


Mar calmada, lluna plena,

el somni del mariner,

com viatjo sense saber

quan aplega la tempesta.

La barca més que cansada

com oblida el viatjar,

com ella voldria estar,

en el port, assossegada.

A taverna, els pocs riures

entre olives i negre vi,

en un racó, un somiador.

Va ser, un dia, emprenedor,

aplegà a llop marí,

força ràbia, poc d’escriure.


A l’escola, massa fred


A l’escola, massa fred

i lliçons imprescindibles,

massa pàgines per escriure

a pissarra i al quadern.

Una ploma, tinta negra

i dades sense parar,

avui, sumes d’emportar,

després, tocarà la resta.

El mestre es deixa dur

per un somni insatisfet

amb despertar rancuniós.

A la plaça, hi ha el repòs

d’un rellotge massa vell

qui demana ser a l’atur.


La lluna li ha dit al bou


La lluna li ha dit al bou,

en una nit de tempesta,

que la vall seria festa,

però, ara, encara plou.

I el bou que se la mira

amb un dubte rancuniós,

no podrien ser-ne dos

perquè ella és massa fina.

Com festegen al capvespre

i alguna nit isolada

mentre el temps va avançant.

En el cel comentaran

que són nuvis sense casa,

amb un amor massa tendre.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: