Pensaments divins (XXXVIII)

01 Novembre, 2019 09:20
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Déu diu que em perdonarà malgrat que pensi.

Déu, en proves, aprendrà papiroflèxia.

Els muts encara no parlen, però els faig udolar.

He comprat un manual de miracles venent un tros d'ànima.

Satanàs m'ha demanat una jornada de pausa.

M'han proposat ser sant, però hauria d'anar al cel.

Jesús provarà de fer cava amb aigua gasificada.

Estic canviant pecats per butlles.

Satanàs promourà un curset de renecs.

Déu posarà al portal: l'estel i un grup elèctric.

La Verge vol promocionar dues telenovel·les.

Necessito certificats mèdics per confirmar miracles.

Per limitacions de pressupost, es reduiran els pecats cars.

Es venen tres aureoles de sant en bon estat.

Iniciació a la santedat, places limitades.

A la quaresma, vaig a l'infern a menjar carn.

Puc fer miracles, però em fa mandra.

A l'escola celestial, han tret els deures.

Satanàs juga a la borsa a les hores lliures.

He parlat amb sant Pere per a patentar un pecat.

Jesús tornarà al desert si li posen més oasis.

La Verge vol aprendre de puntaire.

Judes estudiarà anglès per ampliar el negoci.

Déu vol crear un altre univers sense posar el temps.

Satanàs i Déu faran un pacte de silenci.

La nota per a ser sant, pujarà un punt.

Satanàs rebaixarà les penes als polítics en campanya.

Satanàs diu que, si no peco més, em deixarà sense vacances.

Déu no sap on posaran a Catalunya.

Déu fa saber que hi ha més sants que creients.

Les accions de l'infern han pujat un dos per cent.

Jesús diu que passa d'anar a la Judea.

Satanàs diu que no hi ha dimonis com els d'abans.

Déu penjarà activitats a la pàgina web.

Jesús s'ha apuntat a un seminari de pastors d'ovelles.

El dimoni m'ha dit: Si peques més, et faré descompte!

Un cop mort, per qui demano?

Jesús està disposat a regentar una agència de viatges.

Neguit a l'infern, estan valorant la qualitat dels pecadors.

El dolent de ser pobre és no poder pagar la salvació.

Hi ha sants preocupats per la venda de ciris.

Vull ser sant, però en horari reduït.

Dimoni, sense èxit, ha començat a pregar.

Estic esperant que Déu canonitzi el primer sant.

He demanat anar a un altre cel, per provar.

Satanàs vol dimonis més propers.

He somiat que Déu plorava.

No sé ben bé com es pessiga l'esperit.

Satanàs va fer apagar el segon sol per haver tenebres.

Satanàs m'ha regalat un cove ple de dubtes.

He provat de posar Déu a una església, però no hi cabia.

Jesús ha acabat el segons curs d'ebenista.

Satanàs ha demanat una paga per a fastiguejar.

La Verge necessita més pomada per a les cremades.

Jesús ha inaugurat una fàbrica de sandàlies.

Satanàs provarà de fer: pedres d'or.

Arribat al cel, on puc menjar?

Déu em comenta com se sent trist.

Satanàs diu que Judes és un ploramiques.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XXXVIII)

01 Novembre, 2019 09:18
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Porto mesos fent-los saber que no hi estic d'acord.

La darrera reforma ja duia un paquet d'eines.

El millor de ser mestre és que pots entrenar sovint.

Quan arribi a vell, seré un alumne díscol.

Haurien d'aprendre a multiplicar sense desllorigar-se.

M'agrada el concepte posar interès.

Quan siguin grans, ja l'encertaran.

Caldrà fer-los saber que ja sóc aquí.

És una sort no haver ruc d'on baixar.

M'he proposat ensenyar peti qui peti.

Quan són a classe, ja tenen un referent.

He passat full sense acomiadar-me d'ell.

Ni vull pensar tot el que podrien aprendre.

Si no escolten, proveu de somiar.

Quan sigui gran no vull ser vell.

Haig massa llops per a tan poc ramat.

Sempre he pensat que no podré volar.

O no són els meus o no els reconec.

Els he fet saber que encara no dormo.

Procuro ensenyar sense molestar massa.

Haig la setmana programada i incerta.

M'agrada comprovar sovint les sortides d'emergència.

No sé on deu restar la solució adequada.

És, pràcticament impossible, recuperar la bona singladura.

Hauré de demanar, a Júpiter, més llamps i trons.

Sempre és millor raonar que eructar.

Si aplega el vent, procureu que no l'escoltin.

No entenc perquè, quan m'encenc, deixen de riure.

Mai he entès quina part del cervell els funciona.

M'agradaria ser ruc i no acabar-me mai les garrofes.

Vaig despertar i vaig agafar el paper de mestre.

Haig força problemes sobre la intel·ligència objectiva.

Tenen dicotomia entre escriure i entendre.

El complicat és saber quan el sarró és ple.

La lliçó es repartia entre sostre i finestra.

Ells volen i nosaltres els ensenyem a aterrar.

Estic satisfet perquè no badallen gaire.

He fet un control per si n'he perdut massa.

Aprendre és una menja que mai ha d'atipar.

He conegut més alumnes que savis.

Estic a la recerca d'un superdotat, igual no el trobo.

Sembla que els guies no saben on van.

Entre dues reformes, no hi ha temps per ensenyar.

El llibre era bo, però tenia fulls.

He deixat la pressa al calaix, però se'n surt.

No cal que aprenguis cap mètode prescindible.

Ja saben que una a no és un capgròs.

Proveu de fer el sord per veure què passa.

Hem anat d'excursió i no n'he cansat suficients.

M'agrada berenar a migdia, per si de cas.

Es prenen massa interès en fer-me quedar malament.

Vaig haver de callar perquè em passaven al davant.

Porten ordinador, però no endrecen massa.

Si els faig pensar, m'ho apuntaran com a pecat?

He estat mestre amb poca premeditació.

Poseu-los feina, però oferiu-los rebaixes.

Dec somiar, he sentit que em criticaven.

No assenyalaré ningú que tingui la boca oberta.

El que m'agrada d'ells és que sempre m'odien.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poc després arriba el plor i set poemes més

01 Novembre, 2019 09:14
Publicat per jjroca, Poemes

Poc després, arriba el plor


En comptades ocasions:

Un i un poden ser dos!

Voldríem ser a l’altura

d’aquells núvols dissortats

que engreixen de vanitat

i van perdent compostura.

Poc després, arriba el plor

i davallen fins al terra,

una ombra matussera

com demana trobar el sol.

És una lluita ferrenya

entre infern i paradís,

on s’ha perdut el precís

avançar per la tenebra?


Allà lluny


Allà lluny, ni sé el perquè,

les joguines són de sucre,

el somiar seria luxe,

el lluitar anava bé.

Però vet aquí que un dia

aparegué el benestant

i manà, per endavant,

treballar la poesia.

Quatre versos van al sac

d’aquelles ganes de viure

per a aprendre de debò.

La meitat diran que no,

no volen pensar ni escriure

mentre riuen i se’n van.


Quan aplega la fatiga


Mariner, barca feixuga

i massa llarga la mar,

el glatir no s’ha acabat,

cada vespre no té cura.

És el vent qui ressorgeix

quan semblava adormit,

cadascú cerca l’oblit

en una menja de peix.

Com torna la nova albada,

truca a la porta del seny,

però, gairebé, ni crida.

Trobarà la mà amiga,

la qui pena, a deshora,

quan aplega la fatiga.


Passaran les orenetes


Passaran les orenetes

pel carrer del ample sol,

ben lleugeres, vestit de dol,

sense son a les parpelles.

Tenen el camí marcat

i el guia és a punt,

han de tornar al seu tancat

quan el fred, de nou, s’esmuny.

Les fulles ploren també

abans del nou davallar

tot comentant que s’acaba.

Hi haurà repòs, sense paga,

prop la font del comellar

on mai enganya l’hivern.


Parla la poncella


Parla la poncella

de l’amor joiós,

del son de l’estrella,

del vestit com d’or.

A cada vesprada,

quan s’amaga el sol,

sent l’enamorada

com batega el cor.

Preciós cavaller,

ben blanc el cavall

i un neguit etern.

Em sento proper

i convido a un ball

llarg i prou lleuger.


Les animetes amb pena


I caminen per la plana

les animetes amb pena,

com odien la campana

i aquella gent tan propera.

Com la nit és freda i llarga,

voldrien trobar un palau

per a passar la jornada

esperant la dolça nau.

Mariners sense taverna,

amatents del negre vi

i entremaliats pidolaires.

Prop de la costa, una flaire

que ens acosta al diví

quan la paor espetega.


Potser dimarts o dilluns


Potser dimarts o dilluns,

aplegaran els difunts!

Han abandonat el terra,

la foscúria dels esclaus;

de vius, semblaven babaus

i, de morts, mitja lluerna.

A missa, toquen campanes

sense festa i processó,

qui oblida la raó

quan apleguen les febrades?

Nostres homes hauran gana

de moscatell i campanes,

d’ametlles potser torrades

per un agosarat fantasma.


Per una mossa galana


Escriuria si pogués

haver alegria,

és el pas de cada dia

qui em diu el que he fer.

Per una mossa galana

he perdut cavall i estreps,

cavaller sense cap gana,

com em perdo entre els estrets.

I la pausa m’acompanya

per camins insospitats

farcits de pena i ràbia.

He plorat quan perseguia

la moixaina en els tancats

tot eixint de gent estranya.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (XXXVIII)

01 Novembre, 2019 09:11
Publicat per jjroca, Epitafis

De fet, estic escabellat.

O fa vent o han començat les festes.

A quin sant he d'avisar?

Em podríeu dur mitjons.

Anul·leu la liposucció.

De moment, tinc la baixa.

El metge diu que m'he de distraure.

Endevina on sóc?

Necessito vi i una esponja.

Procureu que no em desvetlli.

Normalment, torno tard.

Tampoc cal que ploris tots els dies.

Sí, he mort i què…?

Ho tinc tot per a vendre.

Massa misses i poc vi.

Com va anar l'analítica?

De segur que estic hipotens.

Estic pensant!

Li he demanat per sortir.

Ho sento, però tinc un mal dia.

Suposo que encara estic cansat.

Fa dies que espero la barca.

He perdut el gust i la gana.

Ni penso en badallar.

He portat diners per al viatge.

No sé perquè he vingut.

Em queden sis-cents rosaris.

Parlo poc perquè no m'escolten.

No hi ha manera de trobar el llum.

Necessito un rellotge de corda.

Em passa el temps volant.

Demà faré el paper de fantasma.

No gasto ni en menjar.

Estic intentant cobrar l'atur.

Em sembla que no respiro.

No sé ben bé si em marejaré.

Qui sap on anirem a parar?

Perdona si t'he fet esperar.

Crec que he perdut la raó.

Necessito un bon bany.

Et prometo que no ho faré més.

Ha estat un cop molt fort.

Encara està enfadada?

Ni penso en tornar.

Mani vostè!

Va ser un traspàs prou avorrit.

Porteu-me dolços, estic lliure de colesterol.

Plora mig minut més i prou.

Afanya't a parlar, haig pressa!

Jo també me'n recordo força de tu.

Si et poses així, igual me'n vaig.

Demà és dia de pagar.

Estic connectat al twitter.

Et convidaria, però no tinc solt.

Us recordo que demà faig festa.

Posi com es posi, no la trauré a ballar.

Tancat per eleccions.

Mira, vaig fer un mal pas.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXXVIII)

01 Novembre, 2019 09:09
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Si les dones són com els homes, què podrem triar?

La dona engreixa l'home per a què no corri massa.

Si podés treure els fums, no em caldria fumar.

El millor de festejar és no despertar.

El ric pot arribar a un bon percentatge de felicitat.

Ser fidel a una dona és quasi ofendre a les altres.

El millor d'estar casat és que ja no et cal manar.

El bo de ser estranger és que et donen temps per parlar.

Si els homes porten pantalons deu ser perquè els paren millor.

La moda és la marca del ramat sense cremors.

Ballar és la manera més fàcil de dur la dona de viatge.

Amb el progrés, Déu vol acomiadar els dimonis.

Proveu de no donar-me diners i vindrà el caos.

Déu ens va posar de tot menys coneixement.

Dubto que ella em millori per molt que ho intenti.

Li preocupa molt a una dona el temps que tardes en mirar-la.

El meu, que és meu, me l'estic educant.

Com puc manar a casa, si no sé on tinc els mitjons.

Com parlarem de les dones si ja vénen al cafè.

La felicitat és un somni sense publicitat.

La dona vol un home a casa, l'home un gos.

L'amor vol espais oberts per si ha de fugir.

L'home busca en l'amant la dona que va perdre.

Com trobar el coneixement si viu en una cova tan fosca.

El millor del ball és que veus passar la gent aparellada.

Com controlaré el cervell si no el puc veure.

El cel deu ser un lloc on les dones només miren.

El millor de la crítica femenina és la distància que crea.

Si el dimoni es vesteix d'home, té poc èxit.

El mercat dels homes és minso i defectuós.

Una dona pecadora és més suportable.

La millor solució és aprendre poc i tard.

Estic quasi convençut que només serveixo per a treballar.

Només sé fer un paper i no massa bé.

Em preocupa que, en un món de savis, anéssim així.

Les plantes i les pedres, afortunadament, guarden el seu secret.

El polítics quasi mai troben terra on governar.

Si canviéssim el parlament per un cafè ningú se n'adonaria.

Com poden ser bon jutges, si tenen la taula plena de papers.

El sacrifici del banquers és quedar-se amb el que tens.

Sense banquers, els diners ja haurien volat.

Em preocuparia si els nois volguessin aprendre.

Cobro per ensenyar, sense passar-me.

El bo de la televisió és que et supliquen per a què et quedis.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (XXXVIII)

01 Novembre, 2019 09:06
Publicat per jjroca, Poemes curts

A la casa

del remei,

mai hi manca

haver rei

poca traça.


Volen les paraules

tot cercant un mot,

li posaran baules?,

cauran en un sot?,

saltaran les tanques?


A la casa

de ponent,

mai es cansa

el més valent,

només fa pausa.


M'agrada sentir,

quan arriba el dia,

el pagès com crida

a l'ase en eixir

de la nostra vila.


Em porten avui

la meitat dels somnis

a aquells vells oprobis

del passat estiu,

odio ser borni.


A la casa del ric

ni es coneixen les finestres,

unes mai seran obertes,

les altres volen eixir

cansades de tantes festes.


Quan la lluna vella

demana anar a dormir,

un sol ben eixerit

ens diu que està de festa

i deleix per gaudir.


Sento quan plou

i ploren les teules,

han estat malmeses

per un ventijol

que treu de caselles.


Em plau el son

tranquil del migdia

quan el sol crida

i va llençant foc:

feixuc, sense mida.


Com sento cantar

el vent a la plana

quan el blat desgrana

dessota el cavall,

mai sabré qui guanya.


He tingut els anys

del gran improperi,

aquells quan el geni

només ven enganys,

no és un gran premi.


Quan sigui llop,

en lluna plena,

vull, per gran empresa,

defugir del tot,

em dol tanta guerra.


Com em plau el sol

valent del migdia

a l'hivern quan minva

la seva escalfor,

a somiar convida.


Les paraules callen

en arribar a port,

és quan ve tardor

quan els cels demanen

un xic més de sort.


Sabran els amics,

a les hores baixes,

per què ve la nit

farcida de randes

amb preat vestit?


Amb el vent

vénen totes

les revoltes

per a ser:

petits ogres.


Manta vegades,

a la mitja nit,

he trobat les fades

que volen sentir

si ploro quan parles.


Quan el fred es perd

entre papallones,

és quan abandones

el somiar amb el verd

perquè aplega a soles.


Dessota el cel blau

surten les roselles,

parlen les abelles

sense l'aturar

per servar el catau.


Quan la ciutat

es va fent lleugera,

és quan hom espera

que hagi guanyat,

il·lusió planera.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (XXXVIII)

01 Novembre, 2019 08:59
Publicat per jjroca, Epigrames


Com t'estimaria
dessota de l'om
ensenyant-te com
és l'amor qui crida.


Portaré la rosa
del jardí preat,
tot cercant l'esclat
d'aquell bes que es dóna.


Quantes voltes
del camí
han parlat
del meu glatir.


Quan tinc a les mans
la flaire de rosa,
és quan ve la nosa,
ho sents i ho saps.


La rosa comprada
no parla com cal
ni et vol d'estimada
ni amaga on vaig.


Per donar, et donaria
cent poms de flors,
un vaixell amb roba fina,
un capvespre vestit d'or.


Si l'amor convida
a seure de nou,
dieu-li que el jou
és per a mitja vida.


Les paraules dolces,
tot i fent camí,
apleguen i et troben
entre el no i el sí.


Sant Jordi,
amb el drac,
aniran de lluita
en un llarg combat.


Com la rosa porta
un xic d'il·lusió,
un polsim d'amor,
un somrís de dona.


A la terra ferma,
el pany porta clau,
mitja nit, lluerna,
la fosca, catau.


Amor, pregona:
el gran encís,
el compromís,
somnis de dona.


L'estimo tant
que, quan la veig,
tot és oreig,
res és mestral.


No tinc res més
que nit i dia,
minsa cobdícia,
parc interès.


En el riure
de les flors,
els amors
no volen viure.


Voldria estimar
dolça melangia,
és nau amanida
que no vol marxar.


A la bella rosa,
li he de demanar
que cerqui una mossa
qui vulgui estimar.


A la nova font,
qui viu a la plaça,
li demano ara:
Vull saber per on!


El núvol passava
massa lentament,
és pobre, innocent,
tot cercant la casa.


En el cloure 
dels teus ulls
no hi ha esculls
ni somnis pobres.


Poseu-me la casa
vora de la mar
i moveu a esclat
per veure què passa.


Les roselles,
per la nit,
com es queixen,
fan patir.


No he de venir
a l'hora fosca,
quan ve la nit,
tanqueu la porta.
  
Al corriol
de la contrada,
quan ve el sol,
troba la casa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs