Espera la contalla i set poemes més

01 Maig, 2019 05:52
Publicat per jjroca, Poemes

Espera la contalla


El meu amic, el drac

s’atura a mitja nit,

com fa punt i a part

en viure d’enemic.

Espanta les poncelles,

aterra els ramats,

esglaia a les velles,

odia els soldats.

Com menja botifarres,

ben grasses, a mig fer,

es queixa de la panxa.

Espera la contalla

que va passar fa temps

lluitant amb poques ganes.


Saber-se gran


Avui, mentiria

si, de nou, digués

que, ésser bon pagès,

és la gran porfídia.

Quan retorno al camp,

sota un cel obert,

veig el drac corprès

de saber-se gran.

Si ha de demanar

un ramat de cabres

per poder guarir,

espera el tenir:

dies més amables

on ni cal pregar.


Desig d’ésser primer


Per ventura, heu de saber,

estimada meva,

com m’agradaria ser:

bon motiu d’enveja.

Amb els tractes, que faré,

vindran els guanys

i, tot d’una, canviaré

per haver engany.

A l’albada, un mentider

voldrà fortuna

i un somni estrany.

Gairebé som a mig any

de trobar joia i engruna

amb desig d’ésser primer.


Pobrissones estimades


Les muntanyes del matí,

al migdia, seran planes,

són les penses d’un botxí

qui prega nafres.

Descregut i matusser

vol l’enrenou:

quatre sopes per a fer

amb un quart d’ou.

Les muntanyes del matí,

al capvespre, fan glatir

per les airades.

Pobrissones estimades

com l’amor farà patir

sense dir-me res de mi.


Vull trobar un ogre


Porteu-me, ara,

les hores dolces

perquè les pobres

han arribat.

Vull un esclat

sense més honres,

vull trobar un ogre

alliçonat.

És que la por

va creixent sola

sense més or.

Sento com plora

massa el meu cor

mentre s’estova.


Les contalles de la nit


Les contalles de la nit

s’adormen vora la llar,

allí, restarà l’esguard

amb més pauses que camí.

Els valents, els infidels,

han de tornar a la nissaga,

he de posar mala cara

per si porten massa fel.

Les contalles de la nit

arriben fins la finestra

quan esclata la gran por.

Deixeu-me, enmig l’enyor,

amb una carona fresca,

ben disposat l’esperit.


Trobar la mel


No parlo d’esdevenir

el més valent del carrer

ni en arribar, el primer,

quan la joia aplega a la fi.

Sóc captaire, mentider,

amatent dels nous desitjos,

menjo coca amb anissos

per gaudir i per saber.

A la plaça, sóc fidel

per feinejar la setmana

amb dèries d’arreglar el món.

Quan el sol fuig, es pon,

com enfilo el carrer de casa

esperant trobar la mel.


Aquest noi ni gosa


Altre haurà de dir

que camino sol,

cercant un corriol,

des de bon matí.

Com em parla el vent,

fluixet, a l’orella

i passa poncella

del tot somrient.

Els llavis de rosa,

els ulls plens de verd,

amb flaire de festa.

Segueixo amb la pena

mentre va dient:

Aquest noi ni gosa!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: