Dos poemes amb Morfeu i deu pensaments divins
29 Abril, 2013 07:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Estimat Morfeu
Parlem de Morfeu,
el déu de la son,
és un déu pregon,
cansat i molt seu.
Si et pot agafar,
et porta al seu regne,
allí, tot és negre,
discret i pagà.
Però té unes fades
boniques i dolces,
amb tèbies respostes,
ben gràcils i amables.
En regne tan bo,
veureu meravelles:
ni llunes ni estrelles
parlaran del sol.
Allí, com m'acluco,
espero trobar:
llarga primavera
sense despertar.
Estimat Morfeu:
Dona'm llarga pau,
la clau del palau,
per si he de tornar.
No em despertis
A trenc d'alba,
poc m'agrada
el posar-me
a treballar,
però passa
la setmana
i és ben buit
tot el calaix.
He demanat,
a Morfeu,
dues bosses
de diners,
però diu
que no té or
ni les joies
ni els poders.
Bon Morfeu,
no em despertis
tan de pressa,
amb esclat,
una estona
és meravella,
dues hores,
mig pecat.
Pensaments divins
Satanàs vol temptar Jesús amb pans de figa.
Moisès creu que, amb vaixell, arribaran més prompte.
Es comenta que la propera creació no tindrà ni simis.
Jesús vol tornar al cel sense passar per Judea.
Satanàs es proposa pecar sense mala intenció.
Satanàs està fent una porra amb la data del Judici Final.
Déu va educar el seu Fill sense tenir dona.
Encara no he aconseguit trobar la dreta de Déu.
La carn és dèbil, però té bon gust.
Déu sap com l'estimo, de vegades, fins ho entén.
Dos poemes amb dimoni i deu pensaments educatius
27 Abril, 2013 07:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El meu dimoni
Esporuguit,
ben trist, el meu dimoni
no vol res més
que un cove on reposar,
viure a l'infern,
anar de testimoni,
és un oprobi
que el fa desballestar.
El veig capcot
amb la mirada perduda,
amb cua bruta
d'anar pels dolls,
no vull perdó,
em plau haver condemna,
no vull guarir la pena,
el trobo murri i sol.
Hauré de fer,
avui, nou sacrifici:
en gran Quaresma,
amb dèria, endrapar,
no em plau la carn,
sense vi ni cervesa,
però demano
les forces del menjar.
El tinc present
Qui l'ha posat
a pledejar amb tanoques,
a caçar mosques
davant del vell mirall?
El meu dimoni
no té son ni fortuna
ni mitja engruna
de peix o carn.
El tinc present:
en hores baixes,
en llargues tardes,
en dies clars.
I li demano:
un poc d'empenta,
una enrabiada
de tant en tant.
Diu que aniré:
a l'infern dels traïdors,
dels manadors,
dels tous de cap.
Com em fa seure,
el miro i l'estimo,
és el seu viure
qui em fa rumiar.
Pensaments educatius
Hem aconseguit convertir vint controls en catorze avions.
Deuen estar en vulcanologia, estan llençant pedres.
El noi menteix bé, no necessita recuperació.
Fins el rellotge, tenia ganes d'acabar l'hora.
El mestre buscava l'excel·lència per terra, mar i aire.
El conseller vol estalviar, parlarà menys.
La classe era gran, quasi vella.
Estàvem al neolític i no feia falta llegir.
Els mestres aniran a classe el juliol per a gaudir de la solitud.
Els mestres treballaran més hores, algú ha de fer la feina.
Dos poemes entre amors i deu epitafis
25 Abril, 2013 06:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Com va l'amor...?
Com va l'amor
desfent, per la drecera,
aquella espera
d'un somni esfereïdor?
Són massa anys
posats tots en renglera
per a una festa
replena de paranys.
Com va l'amor
seguint el vell seguici,
gran sacrifici:
punyent, confós?
El sol recull
la més dolça carona,
es torna dona
la jove dels meus ulls.
Com va l'amor
creixent sense destorb,
prenent el cor
la roïna de les hores?
Després, s'asseu,
et mira i el trobes
amb mirar trist,
un poc decebedor.
Avui, t'estimo
Digueu-li ja
que mirar-la convida
puix faig la vida
en places i carrers,
a casa, tinc
unes quantes flassades,
ben endreçades,
dessota d'un coixí.
Em plau el sol,
espero primavera
i l'oreneta
que xiula i el seu vol.
La veig venir
amb el seu pas de daina,
engalanada:
amb falda, amb abric.
I tant em plau
sentir, de nou, l'essència
d'aquella flaire
que porta arreu on va.
Avui, l'estimo,
la sento, la somio,
la vull present,
en sóc conscient
ni penso en el demà.
Epitafis
Sempre arribes tard.
Àrea reservada per a vianants.
Devien ser les mongetes!
Vull presentar una queixa.
Necessito llet amb calci.
Els diners els tinc a...
Tot va començar quan...
Estalvieu-vos les presentacions.
He anat a buscar els papers.
Acabava de sortir de l'ou.
La creació
23 Abril, 2013 06:14
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La creació:
1) És la filla d'un déu avorrit.
2) Mai accepta elements semblants.
3) Necessita d'un cap on eixir.
4) Accepta un posicionament diferent de la matèria.
5) Va trobant tots els defectes a la vora del camí.
6) No acaba de saber on vol descansar.
7) Mai para d'aconseguir formes i colors.
8) És una història difícil d'entendre.
9) Aconsegueix empetitir els éssers racionals.
10) Mor, avergonyida, a la fi del seu temps.
Sant Jordi - 2013 (III)
22 Abril, 2013 07:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Si l'amor
no sap on viu,
una rosa
li descriu.
Primavera enceta
el nou amor,
és per Sant Jordi
quan ja és tot.
Una rosa
no fa jardí,
però parla,
és el camí.
L'estimo tant
i em sento així:
com una rosa
dintre un neguit.
Sento el remoret
arribar a l'orella
i a aquella poncella
mirant, somrient.
Amb flaire dolça,
parla la rosa,
l'amor es posa
on no fa nosa.
Amb paraules
per a dir,
em cal glatir
mentre calles.
En el regne
de la flor,
sentir amor
és aprendre.
El vell drac,
nostre enemic,
ha de morir
per a fruitar.
Com el cavaller,
amb gran llança,
voldrà batalla
i quedar bé.
Dos poemes terminals i deu pensaments divins
21 Abril, 2013 07:40
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El fràgil dia
Doneu-li al cor
aquella tombarella,
tal meravella
l'allunya de la mort,
com heu de dir
que una vida planera
és dolça espera
en el pas del morir.
I tot el cos
s'aplaça i és conscient
que va la ment
camí del desconhort,
però s'atura:
pausada, lentament,
guanya el turment
a qui li plau natura.
Passem al regne
del monstre i de la por,
el desamor
aplegarà al capvespre,
el fràgil dia,
el sol allunyarà
i el tarannà
esdevindrà en follia.
Res més
Encara queda,
en aquest cor dolgut,
el plany vençut,
la dolça espera.
Passat els anys,
amb ordre i saviesa,
la Parca enceta:
mal averany.
On han quedat:
els precs, les alegries,
les fantasies,
el fer bondat
i aquella feina
amb homenets novells,
el reguitzell
de somnis i de festa?
No hi ha res més
que el darrer calendari,
anar al notari,
trobar el gemec
i emportar-te
el clos de la parpella,
aquella empresa
per a mai més llevar-te.
Pensaments divins
Déu enviarà una nova plaga de polítics.
Satanàs no acceptarà condemnats sense recomanacions.
Déu està disposat a treure dos manaments.
Jesús acceptaria un doble per a pujar a la creu.
La Verge assumeix que el seu Fill no surt de casa.
Déu va on no vol perquè no s'ha casat.
La Generalitat vol anar al cel sense escales.
Cada cop és fa més difícil pecar.
A la vinya del Senyor, la collita ha estat fluixa.
Els sants faran miracles, però són prou avorrits.
Dos poemes amb silenci i deu pensaments educatius
19 Abril, 2013 07:45
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mort estant
Mort estant,
a la tomba,
no hi ha riures
ni diners,
els benestants
tenen pedra,
els captaires,
terra i fe.
Però el regne
és de silenci,
de pregar
per anar al cel,
els més rics
amb quatre misses,
els més pobres,
cent o menys.
Però al regne
del silenci,
fer de mut,
vestir de rei
i guanyar
la gran certesa:
tornar a viure
un xic després.
No té pressa
No té pressa
el gran silenci
i convida
a viatjar,
dóna pau,
tragina ornis
i s'atura
quan li plau.
No té pressa
el gran silenci,
ben folgat
dessota un banc,
a la vora
d'una cleda
quan és lluny
el bon ramat.
No té pressa
el gran silenci,
com convida
a somicar,
demana:
mil meravelles,
prémer celles
i somiar.
Pensaments educatius
Els tinc ocupats cercant l'endoll de la goma.
Una mica més i escriuen.
No té problemes de comprensió, no escolta mai.
Regalo dues hipòtesis si identifiquen un problema.
Estan aprenent a sumar taules amb cadires.
L'examen era senzill, vaig treure les preguntes.
Tinc dos alumnes nous i vint de tres.
Cada dues reformes, consulteu el traumatòleg.
Són alumnes inquiets, tarden poc en canviar-me el malnom.
Hem fet una lliçó d'economia en vint-i-tres segons.
Dos poemes de malastrugança i deu epitafis
17 Abril, 2013 06:50
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Volen riures
Perdut el sostre i l'orgull,
al regne de la misèria,
el cap s'acota i crema:
desig i gana a curull.
Massa batalles perdudes
en el regne de la sort,
el savi guanya dissort,
li sobren les pampallugues.
Vianant del vell país,
esgarriat de la fortuna,
no haurà ni sol ni lluna
ni un polsim de compromís.
Pobre, enze, a contracor
ni una porta se li obre,
de geni passa a mediocre,
de cabdill a perdedor.
Com avança, amb la paor,
per camins sense dreceres,
no tindrà pomes ni peres
ni una plata d'albercocs.
I tot i així, s'encomana
al més murri d'aquells sants,
són dolents els vilatans,
volen riures i gatzara.
A les tornes
El més noble,
sent de poble,
no pot viure
a la ciutat,
cada passa,
troba un ogre,
un feixuc,
a cada pas.
Els ciutadans
el conviden
a menjar,
a dormir bé,
li demanen
o li prenen
les guardioles,
els diners.
A les tornes,
quan els troba
a la plana
o en el bosc,
els convida
a esbellegar-se
o els propina:
cop o mos.
Epitafis
Em costa callar el secret.
Crida més fort!
Només necessito un ull.
Necessito intimitat.
No t'amoïnis, ja et pagaré.
Pensa-t'ho abans d'entrar.
Només cobrem per Nadal.
He perdut les ganes de viatjar.
Cerco núvia que sigui xerraire.
Estic buscant el temps.
L'espai
15 Abril, 2013 06:47
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L'espai:
1) És el fill primer de la buidor.
2) Necessita pocs amics al seu entorn.
3) És el més gran dels parèntesis.
4) Reconeix que, cada cop, ho té més complicat.
5) Necessita envoltar-se de distància.
6) Sol créixer a les hores baixes.
7) No entén perquè la gent es reuneix.
8) Respecta solituds i silencis.
9) Ha d'augmentar perquè l'home l'empeny.
10) Necessita tota mena d'estris per morir.
Sant Jordi - 2013 (II)
14 Abril, 2013 06:36
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sant Jordi parla
de l'enrenou,
de l'amor nou
qui vol ser a casa.
Una jove enamorada
portarà el llum de l'estel,
té els riures a la cara,
és ben dolça, tota mel.
Per Sant Jordi, posaré:
una rosa al seu balcó,
un poema somiador,
el neguit d'un matusser.
Com li plau al vent
portar-te les noves:
un pomet de roses,
un nou pretendent.
Paraules se'n van
ran de la finestra,
dintre una princesa
qui m'estima tant.
Un pobre pagès
tenia una filla,
li diuen Maria,
faré de promès.
Per si l'amor gosa,
et deixo aquest bes,
vull fer de promès,
que parli la rosa.
Amb presses i planys,
et porto el meu cor,
dis-li com l'amor
segella el parany.
Una rosa sola
ni sap on anar,
un pomet trascola,
aplega on li cal.
Mil promeses
per descriure:
una rosa,
un somriure.