Dos poemes amb Morfeu i deu pensaments divins
29 Abril, 2013 07:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Estimat Morfeu
Parlem de Morfeu,
el déu de la son,
és un déu pregon,
cansat i molt seu.
Si et pot agafar,
et porta al seu regne,
allí, tot és negre,
discret i pagà.
Però té unes fades
boniques i dolces,
amb tèbies respostes,
ben gràcils i amables.
En regne tan bo,
veureu meravelles:
ni llunes ni estrelles
parlaran del sol.
Allí, com m'acluco,
espero trobar:
llarga primavera
sense despertar.
Estimat Morfeu:
Dona'm llarga pau,
la clau del palau,
per si he de tornar.
No em despertis
A trenc d'alba,
poc m'agrada
el posar-me
a treballar,
però passa
la setmana
i és ben buit
tot el calaix.
He demanat,
a Morfeu,
dues bosses
de diners,
però diu
que no té or
ni les joies
ni els poders.
Bon Morfeu,
no em despertis
tan de pressa,
amb esclat,
una estona
és meravella,
dues hores,
mig pecat.
Pensaments divins
Satanàs vol temptar Jesús amb pans de figa.
Moisès creu que, amb vaixell, arribaran més prompte.
Es comenta que la propera creació no tindrà ni simis.
Jesús vol tornar al cel sense passar per Judea.
Satanàs es proposa pecar sense mala intenció.
Satanàs està fent una porra amb la data del Judici Final.
Déu va educar el seu Fill sense tenir dona.
Encara no he aconseguit trobar la dreta de Déu.
La carn és dèbil, però té bon gust.
Déu sap com l'estimo, de vegades, fins ho entén.