Dos poemes amb Morfeu i deu pensaments divins

29 Abril, 2013 07:15
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Estimat Morfeu


Parlem de Morfeu,

el déu de la son,

és un déu pregon,

cansat i molt seu.

Si et pot agafar,

et porta al seu regne,

allí, tot és negre,

discret i pagà.

Però té unes fades

boniques i dolces,

amb tèbies respostes,

ben gràcils i amables.

En regne tan bo,

veureu meravelles:

ni llunes ni estrelles

parlaran del sol.

Allí, com m'acluco,

espero trobar:

llarga primavera

sense despertar.

Estimat Morfeu:

Dona'm llarga pau,

la clau del palau,

per si he de tornar.


No em despertis


A trenc d'alba,

poc m'agrada

el posar-me

a treballar,

però passa

la setmana

i és ben buit

tot el calaix.

He demanat,

a Morfeu,

dues bosses

de diners,

però diu

que no té or

ni les joies

ni els poders.

Bon Morfeu,

no em despertis

tan de pressa,

amb esclat,

una estona

és meravella,

dues hores,

mig pecat.

 

Pensaments divins

 

Satanàs vol temptar Jesús amb pans de figa.

Moisès creu que, amb vaixell, arribaran més prompte.

Es comenta que la propera creació no tindrà ni simis.

Jesús vol tornar al cel sense passar per Judea.

Satanàs es proposa pecar sense mala intenció.

Satanàs està fent una porra amb la data del Judici Final.

Déu va educar el seu Fill sense tenir dona.

Encara no he aconseguit trobar la dreta de Déu.

La carn és dèbil, però té bon gust.

Déu sap com l'estimo, de vegades, fins ho entén.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs