Dos poemes primaverals i deu epitafis
01 Abril, 2013 06:06
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Papallona
Papallona
trenca l'ou,
pren el vol
i l'estimar,
abandona
el redós,
troba un sol
on sojornar.
Cerca flors,
les olors
i les tardes
isolades,
torna al món,
mou el cos
i reclama:
un sembrat,
prop del bosc,
ple de blat,
buit de por.
Papallona,
clou el llum
i, amb ull cluc,
puja al cel,
troba mel,
riu una estona.
Esquifit arbre
Esquifit arbre,
miserable,
com albira
eixa rosa,
calla, exposa
els grans fets educatius:
Pujaria, suaria,
trobaria els motius.
Entre silencis,
dolç callar
i un desert,
sense verd,
amb força regnes,
amb un sol
tan aspriu,
ple d'estius
de cremar.
Em capfico,
em dedico,
certifico
i voldria prendre part.
Esquifit arbre
fes-me entendre
el desig de soledat,
et portaré la follia,
la virior, el saber estar.
Epitafis
Deus venir per la feina.
M'he quedat mort.
Visca la llibertat!
No vinguis amb presses.
Bona nit i tapat!
No em tornis a enganyar.
Només diré: Amen!
Voteu-me, si us plau.
He decidit quedar-me a casa.
Sóc un difunt demòcrata.