Dos poemes primaverals i deu epitafis

01 Abril, 2013 06:06
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Papallona


Papallona

trenca l'ou,

pren el vol

i l'estimar,

abandona

el redós,

troba un sol

on sojornar.

Cerca flors,

les olors

i les tardes

isolades,

torna al món,

mou el cos

i reclama:

un sembrat,

prop del bosc,

ple de blat,

buit de por.

Papallona,

clou el llum

i, amb ull cluc,

puja al cel,

troba mel,

riu una estona.


Esquifit arbre


Esquifit arbre,

miserable,

com albira

eixa rosa,

calla, exposa

els grans fets educatius:

Pujaria, suaria,

trobaria els motius.

Entre silencis,

dolç callar

i un desert,

sense verd,

amb força regnes,

amb un sol

tan aspriu,

ple d'estius

de cremar.

Em capfico,

em dedico,

certifico

i voldria prendre part.

Esquifit arbre

fes-me entendre

el desig de soledat,

et portaré la follia,

la virior, el saber estar.

 

Epitafis

 

Deus venir per la feina.

M'he quedat mort.

Visca la llibertat!

No vinguis amb presses.

Bona nit i tapat!

No em tornis a enganyar.

Només diré: Amen!

Voteu-me, si us plau.

He decidit quedar-me a casa.

Sóc un difunt demòcrata.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs