Dos poemes de malastrugança i deu epitafis
17 Abril, 2013 06:50
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Volen riures
Perdut el sostre i l'orgull,
al regne de la misèria,
el cap s'acota i crema:
desig i gana a curull.
Massa batalles perdudes
en el regne de la sort,
el savi guanya dissort,
li sobren les pampallugues.
Vianant del vell país,
esgarriat de la fortuna,
no haurà ni sol ni lluna
ni un polsim de compromís.
Pobre, enze, a contracor
ni una porta se li obre,
de geni passa a mediocre,
de cabdill a perdedor.
Com avança, amb la paor,
per camins sense dreceres,
no tindrà pomes ni peres
ni una plata d'albercocs.
I tot i així, s'encomana
al més murri d'aquells sants,
són dolents els vilatans,
volen riures i gatzara.
A les tornes
El més noble,
sent de poble,
no pot viure
a la ciutat,
cada passa,
troba un ogre,
un feixuc,
a cada pas.
Els ciutadans
el conviden
a menjar,
a dormir bé,
li demanen
o li prenen
les guardioles,
els diners.
A les tornes,
quan els troba
a la plana
o en el bosc,
els convida
a esbellegar-se
o els propina:
cop o mos.
Epitafis
Em costa callar el secret.
Crida més fort!
Només necessito un ull.
Necessito intimitat.
No t'amoïnis, ja et pagaré.
Pensa-t'ho abans d'entrar.
Només cobrem per Nadal.
He perdut les ganes de viatjar.
Cerco núvia que sigui xerraire.
Estic buscant el temps.