Dos poemes terminals i deu pensaments divins

21 Abril, 2013 07:40
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


El fràgil dia


Doneu-li al cor

aquella tombarella,

tal meravella

l'allunya de la mort,

com heu de dir

que una vida planera

és dolça espera

en el pas del morir.

I tot el cos

s'aplaça i és conscient

que va la ment

camí del desconhort,

però s'atura:

pausada, lentament,

guanya el turment

a qui li plau natura.

Passem al regne

del monstre i de la por,

el desamor

aplegarà al capvespre,

el fràgil dia,

el sol allunyarà

i el tarannà

esdevindrà en follia.


Res més


Encara queda,

en aquest cor dolgut,

el plany vençut,

la dolça espera.

Passat els anys,

amb ordre i saviesa,

la Parca enceta:

mal averany.

On han quedat:

els precs, les alegries,

les fantasies,

el fer bondat

i aquella feina

amb homenets novells,

el reguitzell

de somnis i de festa?

No hi ha res més

que el darrer calendari,

anar al notari,

trobar el gemec

i emportar-te

el clos de la parpella,

aquella empresa

per a mai més llevar-te.

 

Pensaments divins

 

Déu enviarà una nova plaga de polítics.

Satanàs no acceptarà condemnats sense recomanacions.

Déu està disposat a treure dos manaments.

Jesús acceptaria un doble per a pujar a la creu.

La Verge assumeix que el seu Fill no surt de casa.

Déu va on no vol perquè no s'ha casat.

La Generalitat vol anar al cel sense escales.

Cada cop és fa més difícil pecar.

A la vinya del Senyor, la collita ha estat fluixa.

Els sants faran miracles, però són prou avorrits.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs