Dos poemes terminals i deu pensaments divins
21 Abril, 2013 07:40
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El fràgil dia
Doneu-li al cor
aquella tombarella,
tal meravella
l'allunya de la mort,
com heu de dir
que una vida planera
és dolça espera
en el pas del morir.
I tot el cos
s'aplaça i és conscient
que va la ment
camí del desconhort,
però s'atura:
pausada, lentament,
guanya el turment
a qui li plau natura.
Passem al regne
del monstre i de la por,
el desamor
aplegarà al capvespre,
el fràgil dia,
el sol allunyarà
i el tarannà
esdevindrà en follia.
Res més
Encara queda,
en aquest cor dolgut,
el plany vençut,
la dolça espera.
Passat els anys,
amb ordre i saviesa,
la Parca enceta:
mal averany.
On han quedat:
els precs, les alegries,
les fantasies,
el fer bondat
i aquella feina
amb homenets novells,
el reguitzell
de somnis i de festa?
No hi ha res més
que el darrer calendari,
anar al notari,
trobar el gemec
i emportar-te
el clos de la parpella,
aquella empresa
per a mai més llevar-te.
Pensaments divins
Déu enviarà una nova plaga de polítics.
Satanàs no acceptarà condemnats sense recomanacions.
Déu està disposat a treure dos manaments.
Jesús acceptaria un doble per a pujar a la creu.
La Verge assumeix que el seu Fill no surt de casa.
Déu va on no vol perquè no s'ha casat.
La Generalitat vol anar al cel sense escales.
Cada cop és fa més difícil pecar.
A la vinya del Senyor, la collita ha estat fluixa.
Els sants faran miracles, però són prou avorrits.