Dos poemes adinerats i deu epitafis
09 Abril, 2013 06:30
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dolça meravella
He sentit
la meravella
que portava
el fer-me ric:
una mossa
em mirava
i parlava
bé de mi.
Va ser un dia,
de passada,
que el banquer
li comentà,
com la veig
cada setmana
tot rondant
pel meu portal,
mai casa
tan isolada,
tan preciosa,
s'ha tornat.
És la dolça
meravella
qui anuncia
el capital.
Estimat
Fins diria,
sense por
a fer l'errada,
que ma lluïssor de cara
ha finit en meravella.
I aquest caure
de parpella,
l'estossec de matinada,
tot de sobte, s'ha tornat
en un goig
sense tenebra.
He farcit
el gran miracle
de tornar-me
interessant,
benestant,
un déu amable
i preciós,
savi i galant.
Amb cartera,
molts diners,
ha arribat
tot l'encanteri,
sóc talment
home important,
estimat,
ben deslliurat
de dolor petit i vici.
Epitafis
Segueixo opinant de tot.
Entreu i us sorprendré.
Vine de seguida!
Treu-me el gos del davant.
Passaré a cobrar.
No siguis poruc.
No vinguis a disgustar-me.
Ho vull tornar a provar.
Ara, que estava aprenent.
El metge diu que he de sortir més.