Dos poemes amb dimoni i deu pensaments educatius

27 Abril, 2013 07:11
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


El meu dimoni


Esporuguit,

ben trist, el meu dimoni

no vol res més

que un cove on reposar,

viure a l'infern,

anar de testimoni,

és un oprobi

que el fa desballestar.

El veig capcot

amb la mirada perduda,

amb cua bruta

d'anar pels dolls,

no vull perdó,

em plau haver condemna,

no vull guarir la pena,

el trobo murri i sol.

Hauré de fer,

avui, nou sacrifici:

en gran Quaresma,

amb dèria, endrapar,

no em plau la carn,

sense vi ni cervesa,

però demano

les forces del menjar.


El tinc present


Qui l'ha posat

a pledejar amb tanoques,

a caçar mosques

davant del vell mirall?

El meu dimoni

no té son ni fortuna

ni mitja engruna

de peix o carn.

El tinc present:

en hores baixes,

en llargues tardes,

en dies clars.

I li demano:

un poc d'empenta,

una enrabiada

de tant en tant.

Diu que aniré:

a l'infern dels traïdors,

dels manadors,

dels tous de cap.

Com em fa seure,

el miro i l'estimo,

és el seu viure

qui em fa rumiar.

 

Pensaments educatius

 

Hem aconseguit convertir vint controls en catorze avions.

Deuen estar en vulcanologia, estan llençant pedres.

El noi menteix bé, no necessita recuperació.

Fins el rellotge, tenia ganes d'acabar l'hora.

El mestre buscava l'excel·lència per terra, mar i aire.

El conseller vol estalviar, parlarà menys.

La classe era gran, quasi vella.

Estàvem al neolític i no feia falta llegir.

Els mestres aniran a classe el juliol per a gaudir de la solitud.

Els mestres treballaran més hores, algú ha de fer la feina.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: