Dos poemes maleïts i deu pensaments divins
13 Abril, 2013 06:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Maleït
Cap a Montblanc,
he vist tenebres
amb quatre velles
totes plorant.
Per la princesa,
el cel tremola,
el llum s'escola
per no tornar.
Maleït drac
tan poca-solta,
enmig revolta,
calla i somriu.
És el seu pas:
inquiet, enorme,
esclata el poble,
gruny la ciutat.
Però hi ha rei,
vestit de gala
amb una espasa
que vol matar,
no s'atreveix,
al cel convida,
torna a la vida
el cavaller.
Avui, tindrà
Nostre drac:
tan espantós,
tan llefiscós,
tan poc lletrat,
com avança
pel vell camí,
és el botxí
sense recança.
Avui, tindrà:
els quatre porcs,
sac de fesols,
dos de llenties
i amanides
de tots colors.
Sant Jordi esguarda,
dessota un pi,
és pelegrí,
vol la batalla
i el nostre drac,
de lluny, se'l mira,
sembla mentida,
però l'empaita.
El gran combat
és preparat,
morirà el drac
a cops de llança
i l'esperança
es vesteix de flors
i la bonior
torna a la plaça.
Pensaments divins
Déu estudia un impost per l'energia solar.
Jesús estudia màgia, per si de cas.
Judes ha preguntat: Quants euros són un denari?
Jesús vol una creu de la sort.
Fa molt temps que Déu no treballa set dies seguits.
Vés a saber on deu ser Pilat.
Jesús encara no té mòbil.
No crec que Jesús vulgui multiplicar els peixos.
Aquest cop, Jesús vol fer el darrer sopar al Bulli.
Al Gólgota, només podran accedir els convidats i residents.
Sant Jordi - 2013 (I)
12 Abril, 2013 06:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He demanat, al cel,
dolça paraula,
poso, a la taula,
l'amor amb mel.
La meva mossa
no té ni nom,
però la rosa
ja sap qui vol.
He vist la flor
vora el jardí,
vull ser-hi allí
per trobar si em vol.
Tinc, per a la rosa,
un missatge nou,
vull trobar enrenou
si l'amor s'hi posa.
La jove proposa:
el gran estimar,
com el puc trobar
si no tinc ni rosa.
Si ella m'estima
i jo li responc,
doneu-li la flor
a qui ho necessita.
He posat, a la rosa,
tot el meu cor.
On va l'amor?
On no fa nosa.
Cada nit,
en allitar,
hi ha el neguit
de l'estimar.
Li prego a la rosa:
nou amor preat,
si el dóna de grat,
que vingui ben d'hora.
Sant Jordi demana,
al seu enemic,
que vingui quan pugui
i lluiti com cinc.
Dos poemes reials i deu pensaments educatius
11 Abril, 2013 07:45
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
On trobaré?
On, l'aire dolç,
avui, s'ha enfadat
i ha desfet l'encant
plausible del bosc?
On, les tèbies hores,
de pausa i somort,
ha trobat, ben fosc,
nostre tarannà?
On, la flaire suau,
de flors vespertines,
ha portat boirines
pujant de la mar?
On, et descabdelles,
frisosa per mi,
tarda d'organdí,
enmig les tenebres?
On, em portaran,
fades a l'albada,
saltant per la plana,
entre galzerans?
On, trobaré un rei
qui ni riu ni parla
ni porta basarda
ni vol cap servei?
La meva reina
Com camina,
sense traça,
dolça reina
del meu cor,
com va perdre
la sabata
entre presses,
camí i doll.
Quina feta
més amarga
ha desfet
el paradís?
Ella és dolça,
presumida,
tota feta
al bon somrís.
Malifetes
de les fades
sublimades
per l'amor,
no deixeu
la meva reina
tot plorant
en un racó!
Pensaments educatius
El nen té bona comprensió lectora, però no sembla manifestar-ho.
Quatre ho entenen, els altres de segur que ho saben.
Ho saben, però no ho troben.
Proveu d'ensenyar per veure què passa.
Els dimarts solen entendre on són.
Procureu no opinar quan estan desperts.
Tinc un programa d'emergència per si volen aprendre.
Després de parlar amb els pares, sempre em confesso.
Una mica més i li poso un onze.
No escolten perquè no saben on és l'interruptor.
Dos poemes adinerats i deu epitafis
09 Abril, 2013 06:30
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dolça meravella
He sentit
la meravella
que portava
el fer-me ric:
una mossa
em mirava
i parlava
bé de mi.
Va ser un dia,
de passada,
que el banquer
li comentà,
com la veig
cada setmana
tot rondant
pel meu portal,
mai casa
tan isolada,
tan preciosa,
s'ha tornat.
És la dolça
meravella
qui anuncia
el capital.
Estimat
Fins diria,
sense por
a fer l'errada,
que ma lluïssor de cara
ha finit en meravella.
I aquest caure
de parpella,
l'estossec de matinada,
tot de sobte, s'ha tornat
en un goig
sense tenebra.
He farcit
el gran miracle
de tornar-me
interessant,
benestant,
un déu amable
i preciós,
savi i galant.
Amb cartera,
molts diners,
ha arribat
tot l'encanteri,
sóc talment
home important,
estimat,
ben deslliurat
de dolor petit i vici.
Epitafis
Segueixo opinant de tot.
Entreu i us sorprendré.
Vine de seguida!
Treu-me el gos del davant.
Passaré a cobrar.
No siguis poruc.
No vinguis a disgustar-me.
Ho vull tornar a provar.
Ara, que estava aprenent.
El metge diu que he de sortir més.
El núvol
07 Abril, 2013 07:10
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El núvol:
1) Neix de la necessitat d'escapolir-se.
2) Creix amb la col·laboració humida dels germans.
3) Emprèn un viatge sense determinació.
4) Prefereix terres planes i gelades.
5) Sol enfadar-se quan apleguen massa amics.
6) Manifesta la seva por amb llums i cridòries.
7) Quan topa amb terres altres comença a singlotar.
8) Agafa nom segons la forma i alçada.
9) Aconsegueix un refugi sense parets.
10) La seva fi és el gran plor o la petita desfeta.
Dos poemes amb Llucifer i deu pensaments divins
05 Abril, 2013 06:44
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
A l'hivern
A l'hivern,
quan vingui el fred
i el sol,
cansat, tremoli,
puc menjar
com l'ocellet
o afartar-me
com dimoni.
Aquí, enmig,
del cementiri,
el sacrifici,
l'hem perdut
ni li prenc
ales al ruc
ni demano
son ofici.
Mai cansat
de treballar,
com albiro
ser a l'infern,
em vindrà
en Llucifer,
bon amic,
per caminar.
Anem a l'infern
Anant per la vida,
el gran fred convida
a parar una estona.
La Mare marona,
tot de blau, vestida,
només m'incomoda.
Sóc tan innocent,
un pobre inconscient
anant pel camí.
Un pobre mesquí,
prou ruc, penitent,
badoc a no dir.
El bon Llucifer,
sortint del desert,
lluny de l'establia,
cercant la Maria,
trobant en Josep,
furiós, em refila:
Anem a l'infern,
allí, tot és verd,
ningú serà savi!
Em mossego el llavi
i acabo, amb un vers,
tot el meu calvari.
Pensaments divins
Satanàs ha demanat una treva a Déu per fer inventari.
Tres dimonis fan cursets de mímica per temptar sords.
S'ajornen els precs a la Verge, mentre durin les rebaixes.
Déu li ha dit a Moisès que vol posar un altre manament.
Jesús ha demanat canviar la somera per entrar a Jerusalem.
Judes li ha demanat a Jesús que millori la defensa.
Pilats proposa canviar el fuet per l'espardenya.
Jesús li ha proposat a Sant Josep que treballi l'alumini.
Satanàs està preocupat per la campanya d'imatge.
Sant Pere vol anar de creuer en acabar la Quaresma.
Dos poemes prou joves i deu pensaments educatius
03 Abril, 2013 06:57
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
L'ocellot
A l'escola,
hi ha revolta,
ha entrat
un ocellot,
és barrut
i poca-solta,
aleteja
com un boig.
El més valent
com l'empaita,
li comenta:
Fora, boig!,
han obert:
les tres finestres
i la porta,
tot d'un cop.
I l'ocell
de negres ales,
panxa blanca,
volar alt,
la sortida
endevina,
mira, xiscla
i se'n va.
Maria
Maria,
camisa blanca,
tan ordenada,
tan dolça veu,
seu, ben sola,
sota l'arbre,
allí, mira,
menja i beu.
Amb ulls blaus,
cara de plata,
minsa cella
i vestit nou,
com refila,
com demana,
com li porto
el meu amor.
Maria,
tan neguitosa,
amb somriures
per a tot,
com ajorna,
com esguarda
aquest regne
de tresor.
Pensaments educatius
Passaran el curs, malgrat que hagi de fer un pont.
Els alumnes milloren, prompte, no podré ni entrar.
Havíem de fer proves de suficiència quan m'ha vingut el riure.
Una sínia és una lliçó assolida.
A classe, no ressolem problemes, només els comentem.
Faré via, posaré les notes abans de l'examen.
Era un mal alumne, sempre arribava d'hora.
El dimoni diu que entri sol a classe.
He donat les notes, fer-les pagar seria pecat.
Han assolit els objectius mínims, no sé ben bé on són.
Dos poemes primaverals i deu epitafis
01 Abril, 2013 06:06
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Papallona
Papallona
trenca l'ou,
pren el vol
i l'estimar,
abandona
el redós,
troba un sol
on sojornar.
Cerca flors,
les olors
i les tardes
isolades,
torna al món,
mou el cos
i reclama:
un sembrat,
prop del bosc,
ple de blat,
buit de por.
Papallona,
clou el llum
i, amb ull cluc,
puja al cel,
troba mel,
riu una estona.
Esquifit arbre
Esquifit arbre,
miserable,
com albira
eixa rosa,
calla, exposa
els grans fets educatius:
Pujaria, suaria,
trobaria els motius.
Entre silencis,
dolç callar
i un desert,
sense verd,
amb força regnes,
amb un sol
tan aspriu,
ple d'estius
de cremar.
Em capfico,
em dedico,
certifico
i voldria prendre part.
Esquifit arbre
fes-me entendre
el desig de soledat,
et portaré la follia,
la virior, el saber estar.
Epitafis
Deus venir per la feina.
M'he quedat mort.
Visca la llibertat!
No vinguis amb presses.
Bona nit i tapat!
No em tornis a enganyar.
Només diré: Amen!
Voteu-me, si us plau.
He decidit quedar-me a casa.
Sóc un difunt demòcrata.