Dos poemes maleïts i deu pensaments divins

13 Abril, 2013 06:10
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Maleït


Cap a Montblanc,

he vist tenebres

amb quatre velles

totes plorant.

Per la princesa,

el cel tremola,

el llum s'escola

per no tornar.

Maleït drac

tan poca-solta,

enmig revolta,

calla i somriu.

És el seu pas:

inquiet, enorme,

esclata el poble,

gruny la ciutat.

Però hi ha rei,

vestit de gala

amb una espasa

que vol matar,

no s'atreveix,

al cel convida,

torna a la vida

el cavaller.


Avui, tindrà


Nostre drac:

tan espantós,

tan llefiscós,

tan poc lletrat,

com avança

pel vell camí,

és el botxí

sense recança.

Avui, tindrà:

els quatre porcs,

sac de fesols,

dos de llenties

i amanides

de tots colors.

Sant Jordi esguarda,

dessota un pi,

és pelegrí,

vol la batalla

i el nostre drac,

de lluny, se'l mira,

sembla mentida,

però l'empaita.

El gran combat

és preparat,

morirà el drac

a cops de llança

i l'esperança

es vesteix de flors

i la bonior

torna a la plaça.

 

Pensaments divins

 

Déu estudia un impost per l'energia solar.

Jesús estudia màgia, per si de cas.

Judes ha preguntat: Quants euros són un denari?

Jesús vol una creu de la sort.

Fa molt temps que Déu no treballa set dies seguits.

Vés a saber on deu ser Pilat.

Jesús encara no té mòbil.

No crec que Jesús vulgui multiplicar els peixos.

Aquest cop, Jesús vol fer el darrer sopar al Bulli.

Al Gólgota, només podran accedir els convidats i residents.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Sant Jordi - 2013 (I)

12 Abril, 2013 06:20
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


He demanat, al cel,

dolça paraula,

poso, a la taula,

l'amor amb mel.


La meva mossa

no té ni nom,

però la rosa

ja sap qui vol.


He vist la flor

vora el jardí,

vull ser-hi allí

per trobar si em vol.


Tinc, per a la rosa,

un missatge nou,

vull trobar enrenou

si l'amor s'hi posa.


La jove proposa:

el gran estimar,

com el puc trobar

si no tinc ni rosa.


Si ella m'estima

i jo li responc,

doneu-li la flor

a qui ho necessita.


He posat, a la rosa,

tot el meu cor.

On va l'amor?

On no fa nosa.


Cada nit,

en allitar,

hi ha el neguit

de l'estimar.


Li prego a la rosa:

nou amor preat,

si el dóna de grat,

que vingui ben d'hora.


Sant Jordi demana,

al seu enemic,

que vingui quan pugui

i lluiti com cinc.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes reials i deu pensaments educatius

11 Abril, 2013 07:45
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


On trobaré?


On, l'aire dolç,

avui, s'ha enfadat

i ha desfet l'encant

plausible del bosc?

On, les tèbies hores,

de pausa i somort,

ha trobat, ben fosc,

nostre tarannà?

On, la flaire suau,

de flors vespertines,

ha portat boirines

pujant de la mar?

On, et descabdelles,

frisosa per mi,

tarda d'organdí,

enmig les tenebres?

On, em portaran,

fades a l'albada,

saltant per la plana,

entre galzerans?

On, trobaré un rei

qui ni riu ni parla

ni porta basarda

ni vol cap servei?


La meva reina


Com camina,

sense traça,

dolça reina

del meu cor,

com va perdre

la sabata

entre presses,

camí i doll.

Quina feta

més amarga

ha desfet

el paradís?

Ella és dolça,

presumida,

tota feta

al bon somrís.

Malifetes

de les fades

sublimades

per l'amor,

no deixeu

la meva reina

tot plorant

en un racó!

 

Pensaments educatius

 

El nen té bona comprensió lectora, però no sembla manifestar-ho.

Quatre ho entenen, els altres de segur que ho saben.

Ho saben, però no ho troben.

Proveu d'ensenyar per veure què passa.

Els dimarts solen entendre on són.

Procureu no opinar quan estan desperts.

Tinc un programa d'emergència per si volen aprendre.

Després de parlar amb els pares, sempre em confesso.

Una mica més i li poso un onze.

No escolten perquè no saben on és l'interruptor.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes adinerats i deu epitafis

09 Abril, 2013 06:30
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Dolça meravella


He sentit

la meravella

que portava

el fer-me ric:

una mossa

em mirava

i parlava

bé de mi.

Va ser un dia,

de passada,

que el banquer

li comentà,

com la veig

cada setmana

tot rondant

pel meu portal,

mai casa

tan isolada,

tan preciosa,

s'ha tornat.

És la dolça

meravella

qui anuncia

el capital.


Estimat


Fins diria,

sense por

a fer l'errada,

que ma lluïssor de cara

ha finit en meravella.

I aquest caure

de parpella,

l'estossec de matinada,

tot de sobte, s'ha tornat

en un goig

sense tenebra.

He farcit

el gran miracle

de tornar-me

interessant,

benestant,

un déu amable

i preciós,

savi i galant.

Amb cartera,

molts diners,

ha arribat

tot l'encanteri,

sóc talment

home important,

estimat,

ben deslliurat

de dolor petit i vici.

 

Epitafis

 

Segueixo opinant de tot.

Entreu i us sorprendré.

Vine de seguida!

Treu-me el gos del davant.

Passaré a cobrar.

No siguis poruc.

No vinguis a disgustar-me.

Ho vull tornar a provar.

Ara, que estava aprenent.

El metge diu que he de sortir més.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El núvol

07 Abril, 2013 07:10
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

  El núvol:


   1) Neix de la necessitat d'escapolir-se.

   2) Creix amb la col·laboració humida dels germans.

   3) Emprèn un viatge sense determinació.

   4) Prefereix terres planes i gelades.

   5) Sol enfadar-se quan apleguen massa amics.

   6) Manifesta la seva por amb llums i cridòries.

   7) Quan topa amb terres altres comença a singlotar.

   8) Agafa nom segons la forma i alçada.

   9) Aconsegueix un refugi sense parets.

10) La seva fi és el gran plor o la petita desfeta.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb Llucifer i deu pensaments divins

05 Abril, 2013 06:44
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


A l'hivern


A l'hivern,

quan vingui el fred

i el sol,

cansat, tremoli,

puc menjar

com l'ocellet

o afartar-me

com dimoni.

Aquí, enmig,

del cementiri,

el sacrifici,

l'hem perdut

ni li prenc

ales al ruc

ni demano

son ofici.

Mai cansat

de treballar,

com albiro

ser a l'infern,

em vindrà

en Llucifer,

bon amic,

per caminar.


Anem a l'infern


Anant per la vida,

el gran fred convida

a parar una estona.

La Mare marona,

tot de blau, vestida,

només m'incomoda.

Sóc tan innocent,

un pobre inconscient

anant pel camí.

Un pobre mesquí,

prou ruc, penitent,

badoc a no dir.

El bon Llucifer,

sortint del desert,

lluny de l'establia,

cercant la Maria,

trobant en Josep,

furiós, em refila:

Anem a l'infern,

allí, tot és verd,

ningú serà savi!

Em mossego el llavi

i acabo, amb un vers,

tot el meu calvari.

 

Pensaments divins

 

Satanàs ha demanat una treva a Déu per fer inventari.

Tres dimonis fan cursets de mímica per temptar sords.

S'ajornen els precs a la Verge, mentre durin les rebaixes.

Déu li ha dit a Moisès que vol posar un altre manament.

Jesús ha demanat canviar la somera per entrar a Jerusalem.

Judes li ha demanat a Jesús que millori la defensa.

Pilats proposa canviar el fuet per l'espardenya.

Jesús li ha proposat a Sant Josep que treballi l'alumini.

Satanàs està preocupat per la campanya d'imatge.

Sant Pere vol anar de creuer en acabar la Quaresma.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes prou joves i deu pensaments educatius

03 Abril, 2013 06:57
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


L'ocellot


A l'escola,

hi ha revolta,

ha entrat

un ocellot,

és barrut

i poca-solta,

aleteja

com un boig.

El més valent

com l'empaita,

li comenta:

Fora, boig!,

han obert:

les tres finestres

i la porta,

tot d'un cop.

I l'ocell

de negres ales,

panxa blanca,

volar alt,

la sortida

endevina,

mira, xiscla

i se'n va.


Maria


Maria,

camisa blanca,

tan ordenada,

tan dolça veu,

seu, ben sola,

sota l'arbre,

allí, mira,

menja i beu.

Amb ulls blaus,

cara de plata,

minsa cella

i vestit nou,

com refila,

com demana,

com li porto

el meu amor.

Maria,

tan neguitosa,

amb somriures

per a tot,

com ajorna,

com esguarda

aquest regne

de tresor.

 

Pensaments educatius

 

Passaran el curs, malgrat que hagi de fer un pont.

Els alumnes milloren, prompte, no podré ni entrar.

Havíem de fer proves de suficiència quan m'ha vingut el riure.

Una sínia és una lliçó assolida.

A classe, no ressolem problemes, només els comentem.

Faré via, posaré les notes abans de l'examen.

Era un mal alumne, sempre arribava d'hora.

El dimoni diu que entri sol a classe.

He donat les notes, fer-les pagar seria pecat.

Han assolit els objectius mínims, no sé ben bé on són.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes primaverals i deu epitafis

01 Abril, 2013 06:06
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Papallona


Papallona

trenca l'ou,

pren el vol

i l'estimar,

abandona

el redós,

troba un sol

on sojornar.

Cerca flors,

les olors

i les tardes

isolades,

torna al món,

mou el cos

i reclama:

un sembrat,

prop del bosc,

ple de blat,

buit de por.

Papallona,

clou el llum

i, amb ull cluc,

puja al cel,

troba mel,

riu una estona.


Esquifit arbre


Esquifit arbre,

miserable,

com albira

eixa rosa,

calla, exposa

els grans fets educatius:

Pujaria, suaria,

trobaria els motius.

Entre silencis,

dolç callar

i un desert,

sense verd,

amb força regnes,

amb un sol

tan aspriu,

ple d'estius

de cremar.

Em capfico,

em dedico,

certifico

i voldria prendre part.

Esquifit arbre

fes-me entendre

el desig de soledat,

et portaré la follia,

la virior, el saber estar.

 

Epitafis

 

Deus venir per la feina.

M'he quedat mort.

Visca la llibertat!

No vinguis amb presses.

Bona nit i tapat!

No em tornis a enganyar.

Només diré: Amen!

Voteu-me, si us plau.

He decidit quedar-me a casa.

Sóc un difunt demòcrata.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2