Dos poemes amb dimoni i deu pensaments educatius
27 Abril, 2013 07:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El meu dimoni
Esporuguit,
ben trist, el meu dimoni
no vol res més
que un cove on reposar,
viure a l'infern,
anar de testimoni,
és un oprobi
que el fa desballestar.
El veig capcot
amb la mirada perduda,
amb cua bruta
d'anar pels dolls,
no vull perdó,
em plau haver condemna,
no vull guarir la pena,
el trobo murri i sol.
Hauré de fer,
avui, nou sacrifici:
en gran Quaresma,
amb dèria, endrapar,
no em plau la carn,
sense vi ni cervesa,
però demano
les forces del menjar.
El tinc present
Qui l'ha posat
a pledejar amb tanoques,
a caçar mosques
davant del vell mirall?
El meu dimoni
no té son ni fortuna
ni mitja engruna
de peix o carn.
El tinc present:
en hores baixes,
en llargues tardes,
en dies clars.
I li demano:
un poc d'empenta,
una enrabiada
de tant en tant.
Diu que aniré:
a l'infern dels traïdors,
dels manadors,
dels tous de cap.
Com em fa seure,
el miro i l'estimo,
és el seu viure
qui em fa rumiar.
Pensaments educatius
Hem aconseguit convertir vint controls en catorze avions.
Deuen estar en vulcanologia, estan llençant pedres.
El noi menteix bé, no necessita recuperació.
Fins el rellotge, tenia ganes d'acabar l'hora.
El mestre buscava l'excel·lència per terra, mar i aire.
El conseller vol estalviar, parlarà menys.
La classe era gran, quasi vella.
Estàvem al neolític i no feia falta llegir.
Els mestres aniran a classe el juliol per a gaudir de la solitud.
Els mestres treballaran més hores, algú ha de fer la feina.