Dos poemes eterns i deu epitafis
28 Febrer, 2013 07:41
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He parlat
He parlat,
al déu del sol,
de l'amor
i del desig,
com m'ha dit:
Estic ben sol,
sense ordre
ni enemic.
He comprès
la gran missió:
treballar,
a la matinada,
pel rebuig
i pel conhort
d'una noia
enamorada.
Vull morir,
- m'ha dit el sol -
un capvespre
de l'hivern,
sense pressa
ni condol,
vull cercar
el meu desert!
Per la nit
Per la nit
i pel matí,
una lluna
enamorada
em comenta,
de passada,
perquè calla
i fuig de mi.
La cançó
ve de l'etern,
del reguitzell
de les hores,
presoneres
estan totes,
no vindran
passat l'hivern.
Per la nit,
quan vol brillar
ni el sol
voldrà cercar-la,
pobra lluna,
enamorada,
deixa'l fer,
que vagi sol.
Epitafis
En sentir el xiulet, podeu entrar.
Estic buscant el pijama.
Cerco núvia grassoneta.
Acabo el contracte el mes vinent.
M'he de posar les piles.
M'ofereixo per donar ensurts.
Puc demanar un desig?
Penso que ja sé on sóc.
En algun lloc, hi havia d'encabir.
Ha estat una sorpresa.
L'èxit
26 Febrer, 2013 06:42
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L'èxit:
1) Neix d'una idea sense massa oponents.
2) Prefereix educar-se en una escola sense deures.
3) Mai deixa que el facin seure al darrere.
4) Acostuma a arribar quan l'amo no és a casa.
5) No necessita saber el preu dels diners.
6) Viatja, sempre, per carreteres sense sotracs.
7) Fa que els babaus siguin intel·ligents.
8) Sempre troba una hora bona per a deixar-nos.
9) No vol viure en indrets foscos i rònecs.
10) Acaba morint envoltat de silencis i dubtes.
Dos poemes de mal morir i deu pensaments divins
24 Febrer, 2013 07:25
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He de morir
Pare,
com he de morir,
no vull prec
ni misses dites,
vull un jersei,
tres camises,
pantalons
d'un cotó fi.
Pare,
deixeu-me anar,
ben mudat, al cementiri,
tan jovent
ni sé l'ofici,
ni tinc temps
per festejar.
Pare,
no vull saber
quina és l'hora
de partida,
la maleta
és amanida
i he lligat
ben bé el farcell.
Una mort
Ara, que els tenia:
els vuitanta anys,
el títol de capsigrany,
d'anar deixant de fer via,
el bon Déu ha demanat:
Puja a la barca de vela,
acomiada't de qui vetlla,
tanca els ulls i fes bondat!
Aprenent del nou estat
on cap batlle m'acomoda,
on no hi ha els nins d'escola
ni el flequer guarint el pa.
En poc temps, he de marxar
per travessar el gran desert,
he de passar-lo despert
sense queixa ni rumiar.
És així la malaltia
que ens apropa a l'altre món,
on ser ric és tenir son
i allitar-se nit i dia.
Una mort, tan encisera,
és un plat de bon menjar,
ens apropa a l'endemà
i ens rep a casa seva.
Pensaments divins
Jesús és Fill del seu Pare, no es veu enlloc.
Ho sento, només he pecat en vuit manaments.
Si Déu és el meu Pare, perquè no és del Barça.
Dubto que Jesús arribés a bisbe.
Déu està esperant les darreres enquestes de popularitat.
Satanàs està convençut que té els peus plans.
La Verge assistirà a la propera desfilada de túniques.
Déu no s'atreveix amb el cant gregorià.
Sant Pere afirma que al cel hi ha set dones per home, no parla d'edats.
La Verge fa dos mil anys que busca una nora.
Dos poemes de paisatge i deu pensaments educatius
22 Febrer, 2013 06:00
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Al mercat
Si la llarga lletania
pot durar fins a dos anys,
ompliu: coves i paranys
per portar-los a la vila.
A la casa del pagès,
hi ha dies de tres setmanes,
glops de vi i queixalades
de menjar de tot i res.
Acostumat a prendre el sol
i mirar les neus altives
amb un plat de vuit olives
diu que passa i en té prou.
Les comares al mercat
per comprar el que abelleix:
molta patata, poc peix,
però, els dissabtes, bacallà.
És un món per a glatir
amb massa hores feixugues,
les sandàlies, dues mudes
i somiar sense coixí.
A la font, l'aigua desperta
amb desig d'anar al mercat,
no sentiu com l'han deixat:
Sempre enmig de la tempesta!
Rierol davalla
Rierol davalla
de la serra estant,
cal fer la comanda:
Aigua al mercat!
Camins de la plana,
amples d'enrenou,
el sarró, mil passes
i ben curt el sou.
Com parlen les portes
amb els carrerons:
Han fugit els joves
enmig processons!
Com tot s'endevina
més dolç i més tou,
acarona el bou,
diu que fa boirina.
Camins de muntanya
on dorm el cabrum,
on plou els dilluns
i es torna a la calma.
Estimat país
sense massa vicis
ni vol sacrificis
ni regna el botxí.
Pensaments educatius
Avui, el nombre primer, demà, el segon.
El jove va escriure, va ser una festa el comprovar que ho feia.
Estan asseguts, la fi del món s'acosta.
Arriba un moment màgic, tots estan cansats.
Intenten demostrar la gravetat, apartant el seu seient.
Mostren força interès els quinze primers segons.
Han sortit al pati a la velocitat de la llum.
Els he de convèncer: cinc minuts de llegir no causen ceguera.
Aplegats a una pàgina sense dibuixos, cinc s'han marejat.
No hi ha cap resposta que no es pugui aprofitar.
Dos poemes de magnicidi i deu epitafis
20 Febrer, 2013 06:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Deixeu-me matar
Deixeu-me matar
aquest any com toca,
és un any tanoca
cansat de viatjar.
Anar amunt i avall,
recorrent el món,
els pobres no hi són
ni poden menjar.
Amb el cotxe nou,
vaig cap a l'avió,
al cel, déu-n'hi-do,
el trànsit que es mou.
Esmorzo al país,
dino a l'altra banda,
arribo quan calma
la dèria que tinc.
I sóc talment ric,
foll com un aglà,
ningú em dirà
que sigui feliç,
ho tinc ben pelut,
ho tinc ben venut,
tot és al mercat.
Matem aquest any
En un any tan gras,
carregat de somnis,
vénen els dimonis
tot marcant el pas.
Nobles catalans,
ben farcits de pors,
amb pena i dolors,
anem pels estralls.
Rebent els insults
de la mare pàtria,
tenen tanta gana,
parlen sense embuts.
Nosaltres aquí,
entre trencacolls,
les puces i polls
ens donen les nits.
Matem aquest any
de malastrugança
ni Espanya ni França
ni el sol ens pertany.
I tornem al somni
de la independència,
és gaia la ciència,
algun cop vindrà.
Epitafis
No em prenguis les flors.
Estaré dos anys més i me'n vaig.
Algun dia, m'agradaria xerrar.
Encara ho porto prou bé.
L'àvia ho deia: És que no para!
Si heu de plorar, no vingueu.
I vostè, qui és?
He anat al nínxol de dalt.
Us faig saber que estic content.
Va ser un dia de rebaixes.
El tren
18 Febrer, 2013 06:57
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El tren:
1) Va començar sent un tros d'olla a pressió.
2) Representa el més ferreny dels cucs.
3) Prova d'anar per carrers estrets i plans.
4) A poc a poc, ha deixat de fumar.
5) Sempre està disposat a què el decorin.
6) Només té problemes en passos de nivell i agulles.
7) Es pot passar hores xiulant.
8) No té massa problemes en perdre o guanyar llargària.
9) Sol tenir conductors que gairebé no coneix ningú.
10) Accepta anar i tornar, gairebé sempre, pel mateix camí.
Dos poemes de set i deu pensaments divins
16 Febrer, 2013 05:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vi i vermut
Del pessebre,
he perdut:
bou i somera
i aquella estrella
ni ha vingut.
Al pessebre estant,
vénen els Reis,
en seran quatre?,
en seran tres?
I Jesús,
serà el Fill?,
farà bondat?,
sortirà, de pressa,
tot caminant?
Massa festes paganes
ens han deixat:
una fe sense ganes,
tot trontollant.
Esperant les promeses
d'un déu eixut,
passo dies bevent:
vi i vermut.
Ben begut
Anar per trencacolls
el cos demana
ni té esperança
ni té condol.
Acabada la feina,
mort el treball,
només queda una ampolla
dels encenalls.
Ni demano per beure
quan ve l'oblit
ni guanyaré la queixa
de l'esperit.
Ara, sec a taverna
vora el carrer,
com em ballen les taules
ni les conec.
Allí, passo les hores
entre cançons,
mariners, entre ombres,
mig cecs, mig sords.
Ben begut torno a casa
a tort i a dret,
tinc les cases comptades,
alguna es perd.
Pensaments divins
Satanàs vol ser més dolent, però es cansa prompte.
Per anar a l'infern, només cal tombar la cantonada.
Espero anar al cel sense demanar un crèdit.
Una vegada, hi havia un déu avorrit...
El botxí facilita estar ben preparat per salvar-se.
Si veniu de la terra, embarqueu per la porta set.
Es prohibeixen proves d'intel·ligència en tot el cel.
Volia netejar l'ànima, però sense centrifugar.
Déu volia fer un home, la primera vegada li sortí un simi.
Satanàs vol renovar l'infern, acomiadarà els pobres.
Dos poemes massa freds i deu pensaments educatius
14 Febrer, 2013 06:35
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Les gebrades
En el món,
que jo conec,
totes les cases
són velles
ni somien
les estrelles
ni somien
ni els convé.
A l'hivern,
pelats de fred,
amb finestres
mig obertes,
com reparen,
satisfetes,
les deu bruixes
de l'hivern.
Com pregonen
les gebrades
a la vall
i al pujolet.
Tan petit
és el país
que mig núvol
ens corprèn.
Pelat de fred
Per ser només homenet,
la mare em vesteix de curt,
uns mitjons de color verd,
un jersei del tot caigut.
A les nou, cap a l'escola
prou dejú i pelat de fred,
al pati, tindrem la llet,
llet amb pols, de la més bona.
La filera fent cargol,
amb paperina i cullera,
tot el sucre més que bo
i, la llet, calentoneta.
Com el fred, baixant del cel,
endevina la misèria,
amb cara color de mel,
esblaimada, ben serena.
En el pati, quatre tolls
ens mostraran la gelera,
els ocells amb tremolors,
ben tibada la bandera.
Homenets d'un vell país
on el sol calenta i crema,
com diria que ha fugit
i no ha anat a casa meva.
Pensaments educatius
Avui, el nombre primer, demà, el segon.
El jove va escriure, va ser una festa el comprovar que ho feia.
Estan asseguts, la fi del món s'acosta.
Arriba un moment màgic, tots estan cansats.
Intenten demostrar la gravetat, apartant el seu seient.
Mostren força interès els quinze primers segons.
Han sortit al pati a la velocitat de la llum.
La lliçó era ocasional, la vaig comprar a les rebaixes.
Els he de convèncer: cinc minuts de llegir no causen ceguera.
Aplegats a una pàgina sense dibuixos, cinc s'han marejat.
Dos poemes per al sol i deu epitafis
12 Febrer, 2013 06:14
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Cansat el sol
Cansat el sol
es pon per la muntanya,
cap amic l'enganya,
cap amic el mou.
Un avorrit déu,
creant meravelles,
va posant estrelles
massa lluny del seny.
Nostre heroi rondina,
voldria marxar,
univers enllà,
per trobar l'amiga,
però hi ha una creu
de feina feixuga,
una gent que muda
enmig del gran fred.
I no hi ha res més
que un pacte secret,
un creador sencer
que ni vol ser rei.
Nostre déu es cansa,
encara que brega,
esperant l'estrella
a la mar en calma.
Lluna enamorada
Ni la lluna enganya
ni vol el parlar,
lluna enamorada
d'un sol ben llunyà.
Com surt cada dia
amb un vestit nou,
discreta a la llum,
mudada quan pot.
Enmig d'un passeig
tan dolç, melindrós,
cerca, el seu amat,
sent el seu heroi.
Tardes de l'hivern
quan el sol s'adorm
i no vol res més
que trobar l'amor.
La lluna li conta
històries de cor,
ell ni les escolta
ni escoltar-les vol.
Com idil·li tal
rau en un desert,
ella li proposa,
ell ni sap on és.
Epitafis
Ho sento, estic somiant.
Ni mort, tinc èxit.
Només unes paraules...
Ho veig tot negre.
Recordo fins l'enterrament.
Cerco excusa per sortir.
Suposo que vindràs.
Avui, no sé on anar.
Ho sé que tinc culpa.
Podeu continuar.
La gent
10 Febrer, 2013 07:18
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La gent:
1) És un ésser proper i desconegut.
2) Es manifesta en tota munió de problemes.
3) Sol viure en tota mena d'habitacles.
4) Es queixa, sempre, a deshora.
5) No sol trobar indrets discrets on manifestar-se.
6) Vol anar a un cel on no calgui saludar ningú.
7) Té ofici per tal de no fer massa nosa.
8) Coneix la poca avantatja d'emmalaltir.
9) Vol rebre consideracions fora de lloc.
10) Acostuma a fer l'últim repòs voltat de veïns.