Dos poemes per al camí i deu epitafis
04 Febrer, 2013 06:25
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Camí del cel
Poseu les fulles
dessota els peus,
volem ser déus
de les altures.
El somni gris,
de panxa ampla,
amb una manta
per al camí.
Camí del cel
no hi ha geleres
i les senderes
són sucre i mel.
Un país vell
per conquerir,
qui ens vol trair
és un mesell.
Volguda gent
per a una terra
que, avui, gemega
per no poder.
Anem avant
pel caminoi
amb pas cofoi,
precís, constant.
Som captaires
La sendera
ens portarà
on tot té pau,
el camí,
els caminants,
sota el cel blau.
A la terra,
no hi ha crema
si amor creix,
a la mar,
no hi ha taverna
on beure el peix.
La sendera
ens dirà
on hem de raure,
traginers
amb vi i amb pa,
herbei per jaure.
Prop de casa,
el paradís
ni vol foc,
som captaires,
pidolaires
d'il·lusió.
Epitafis
Afanyeu-vos o poso el cadenat.
Estic poc motivat.
No m'acabo de trobar bé.
Si vols estalviar, entra.
Ho tinc tot per fer.
Necessito una empenta.
Sé el número que toca.
Tenim tancat tot el dia.
La sogra em vol fer nosa.
No us aconsello treballar.