Dos poemes per al sol i deu epitafis

12 Febrer, 2013 06:14
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Cansat el sol


Cansat el sol

es pon per la muntanya,

cap amic l'enganya,

cap amic el mou.

Un avorrit déu,

creant meravelles,

va posant estrelles

massa lluny del seny.

Nostre heroi rondina,

voldria marxar,

univers enllà,

per trobar l'amiga,

però hi ha una creu

de feina feixuga,

una gent que muda

enmig del gran fred.

I no hi ha res més

que un pacte secret,

un creador sencer

que ni vol ser rei.

Nostre déu es cansa,

encara que brega,

esperant l'estrella

a la mar en calma.


Lluna enamorada


Ni la lluna enganya

ni vol el parlar,

lluna enamorada

d'un sol ben llunyà.

Com surt cada dia

amb un vestit nou,

discreta a la llum,

mudada quan pot.

Enmig d'un passeig

tan dolç, melindrós,

cerca, el seu amat,

sent el seu heroi.

Tardes de l'hivern

quan el sol s'adorm

i no vol res més

que trobar l'amor.

La lluna li conta

històries de cor,

ell ni les escolta

ni escoltar-les vol.

Com idil·li tal

rau en un desert,

ella li proposa,

ell ni sap on és.

 

Epitafis

 

Ho sento, estic somiant.

Ni mort, tinc èxit.

Només unes paraules...

Ho veig tot negre.

Recordo fins l'enterrament.

Cerco excusa per sortir.

Suposo que vindràs.

Avui, no sé on anar.

Ho sé que tinc culpa.

Podeu continuar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: