Dos poemes d'alba i deu pensaments divins

08 Febrer, 2013 06:50
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Mateu la nit


Mateu la nit

i l'esperit

trobarà el dia,

sentiu com mor

i el desconhort

prendrà fugida.

Deixeu, al cel,

aquest castell

de mil estrelles,

conteu-li al sol:

El llit és dolç

per a promeses!

Mateu la nit,

sense neguit,

crideu el dia,

sota el coixí,

un somni amic,

vol companyia.

Però la feina

i l'aviram

volen remei,

si ho dic al rei,

segurament,

prendrà la mida.


Un raig


Entre tenebres,

trobo el desert,

futur incert

de cada albada,

un sol proper,

tan mentider,

ni plau ni escalfa.

Llarg el camí,

un déu mesquí

fa cada nit

i com m'estic:

tou i allocat,

fent mitja part.

De la finestra,

esbadocada,

un raig esclata,

sense dir res,

com vell pagès

en cambra ampla.

De la claror,

sóc sabedor,

planyo la manta,

fa tant de fred,

tinc tanta por,

que res m'espanta.

 

Pensaments divins

 

Tinc sort, Déu ni recorda on visc.

Avui no puc pecar, hi ha vaga de dimonis.

Jesús feia miracles, va tenir tres mestres màgics.

Allò del refredat i Jesús, va començar a Betlem.

Satanàs diu que no temptarà més dones lletges.

Israel va tenir un Fill savi, eren altres temps.

Déu li ha dit a Jesús: Prepara el sarró!

Déu va tenir un Fill, li va sortir d'esquerres.

Vull viure com un déu, on he de fer cua.

Déu només ha treballat sis dies, té dret a l'atur?

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes ben xops i deu pensaments educatius

06 Febrer, 2013 06:05
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


La pluja cau


Mentre passo,

la pluja cau

i, en el catau,

riuen les feres,

mal caçador,

vingut a menys,

la gana empeny

a les voreres.

Mirant el núvol:

negre, grandiós,

al cel gloriós,

demano ajut,

però Sant Pere

està rabiós,

diu que l'hem fet

venir a disgust.

Mentre passo,

la pluja cau

i res em plau

com no mullar-me,

però el paraigua

és massa vell,

sóc un mesell

ben farcit d'aigua.


Sóc pluja


Si fóra el vent,

demanaria,

al núvol negre,

anar-me'n lluny,

però sóc pluja

pobra i marcida,

com passo el temps

entre xarrups.

Si fóra el sol

demanaria:

una drecera

sense rierols,

però sóc pluja

prou esquifida

per no arribar

on el Déu vol.

Si fóra lluna

demanaria:

milers d'estels

del tot brillant,

però sóc pluja,

en tinc la vida

i no tinc més

que anar mullant.

 

Pensaments educatius

 

Prefereixo que, ells mateixos, escriguin l'examen.

Si obre la boca, sabré com va de nivell.

Han copiat: el solucionari i la nota de l'examen.

El nen rumia, prompte bramarà.

No ensenyava gaire, necessitava buits de saviesa.

He anat, a l'escola, fins a trobar la porta de sortida.

Vaig acabar la classe a la matinada, tenia por de sortir.

Hem millorat, fem reformes i no deixem que s'acabin.

Avui, donaré les notes, només agafaran les bones.

Demà, comencen les classes, aquest any per la burgesia.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes per al camí i deu epitafis

04 Febrer, 2013 06:25
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Camí del cel


Poseu les fulles

dessota els peus,

volem ser déus

de les altures.

El somni gris,

de panxa ampla,

amb una manta

per al camí.

Camí del cel

no hi ha geleres

i les senderes

són sucre i mel.

Un país vell

per conquerir,

qui ens vol trair

és un mesell.

Volguda gent

per a una terra

que, avui, gemega

per no poder.

Anem avant

pel caminoi

amb pas cofoi,

precís, constant.


Som captaires


La sendera

ens portarà

on tot té pau,

el camí,

els caminants,

sota el cel blau.

A la terra,

no hi ha crema

si amor creix,

a la mar,

no hi ha taverna

on beure el peix.

La sendera

ens dirà

on hem de raure,

traginers

amb vi i amb pa,

herbei per jaure.

Prop de casa,

el paradís

ni vol foc,

som captaires,

pidolaires

d'il·lusió.

 

Epitafis

 

Afanyeu-vos o poso el cadenat.

Estic poc motivat.

No m'acabo de trobar bé.

Si vols estalviar, entra.

Ho tinc tot per fer.

Necessito una empenta.

Sé el número que toca.

Tenim tancat tot el dia.

La sogra em vol fer nosa.

No us aconsello treballar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El dictador

02 Febrer, 2013 07:55
Publicat per jjroca, Aproximacions


   El dictador:


   1) Va néixer disposat a no creure ningú.

   2) Mai participa en un joc col·lectiu.

   3) Va assolir, molt prompte, totes les dents i queixals.

   4) Va aprendre sense fer servir cap mestre.

   5) No va arribar mai al festeig.

   6) Va canviar normes per drets.

   7) Va tenir pares, però no els té presents.

   8) Va començar, d'hora, a fer servir tota mena de travetes.

   9) Va bescanviar amics per servents.

10) Necessita molt lloc on ser soterrat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2