Dos poemes de magnicidi i deu epitafis
20 Febrer, 2013 06:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Deixeu-me matar
Deixeu-me matar
aquest any com toca,
és un any tanoca
cansat de viatjar.
Anar amunt i avall,
recorrent el món,
els pobres no hi són
ni poden menjar.
Amb el cotxe nou,
vaig cap a l'avió,
al cel, déu-n'hi-do,
el trànsit que es mou.
Esmorzo al país,
dino a l'altra banda,
arribo quan calma
la dèria que tinc.
I sóc talment ric,
foll com un aglà,
ningú em dirà
que sigui feliç,
ho tinc ben pelut,
ho tinc ben venut,
tot és al mercat.
Matem aquest any
En un any tan gras,
carregat de somnis,
vénen els dimonis
tot marcant el pas.
Nobles catalans,
ben farcits de pors,
amb pena i dolors,
anem pels estralls.
Rebent els insults
de la mare pàtria,
tenen tanta gana,
parlen sense embuts.
Nosaltres aquí,
entre trencacolls,
les puces i polls
ens donen les nits.
Matem aquest any
de malastrugança
ni Espanya ni França
ni el sol ens pertany.
I tornem al somni
de la independència,
és gaia la ciència,
algun cop vindrà.
Epitafis
No em prenguis les flors.
Estaré dos anys més i me'n vaig.
Algun dia, m'agradaria xerrar.
Encara ho porto prou bé.
L'àvia ho deia: És que no para!
Si heu de plorar, no vingueu.
I vostè, qui és?
He anat al nínxol de dalt.
Us faig saber que estic content.
Va ser un dia de rebaixes.