Dos poemes eterns i deu epitafis
28 Febrer, 2013 07:41
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He parlat
He parlat,
al déu del sol,
de l'amor
i del desig,
com m'ha dit:
Estic ben sol,
sense ordre
ni enemic.
He comprès
la gran missió:
treballar,
a la matinada,
pel rebuig
i pel conhort
d'una noia
enamorada.
Vull morir,
- m'ha dit el sol -
un capvespre
de l'hivern,
sense pressa
ni condol,
vull cercar
el meu desert!
Per la nit
Per la nit
i pel matí,
una lluna
enamorada
em comenta,
de passada,
perquè calla
i fuig de mi.
La cançó
ve de l'etern,
del reguitzell
de les hores,
presoneres
estan totes,
no vindran
passat l'hivern.
Per la nit,
quan vol brillar
ni el sol
voldrà cercar-la,
pobra lluna,
enamorada,
deixa'l fer,
que vagi sol.
Epitafis
En sentir el xiulet, podeu entrar.
Estic buscant el pijama.
Cerco núvia grassoneta.
Acabo el contracte el mes vinent.
M'he de posar les piles.
M'ofereixo per donar ensurts.
Puc demanar un desig?
Penso que ja sé on sóc.
En algun lloc, hi havia d'encabir.
Ha estat una sorpresa.