Dos poemes eterns i deu epitafis

28 Febrer, 2013 07:41
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


He parlat


He parlat,

al déu del sol,

de l'amor

i del desig,

com m'ha dit:

Estic ben sol,

sense ordre

ni enemic.

He comprès

la gran missió:

treballar,

a la matinada,

pel rebuig

i pel conhort

d'una noia

enamorada.

Vull morir,

- m'ha dit el sol -

un capvespre

de l'hivern,

sense pressa

ni condol,

vull cercar

el meu desert!


Per la nit


Per la nit

i pel matí,

una lluna

enamorada

em comenta,

de passada,

perquè calla

i fuig de mi.

La cançó

ve de l'etern,

del reguitzell

de les hores,

presoneres

estan totes,

no vindran

passat l'hivern.

Per la nit,

quan vol brillar

ni el sol

voldrà cercar-la,

pobra lluna,

enamorada,

deixa'l fer,

que vagi sol.

 

Epitafis

 

En sentir el xiulet, podeu entrar.

Estic buscant el pijama.

Cerco núvia grassoneta.

Acabo el contracte el mes vinent.

M'he de posar les piles.

M'ofereixo per donar ensurts.

Puc demanar un desig?

Penso que ja sé on sóc.

En algun lloc, hi havia d'encabir.

Ha estat una sorpresa.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: