Dos poemes de mal morir i deu pensaments divins
24 Febrer, 2013 07:25
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He de morir
Pare,
com he de morir,
no vull prec
ni misses dites,
vull un jersei,
tres camises,
pantalons
d'un cotó fi.
Pare,
deixeu-me anar,
ben mudat, al cementiri,
tan jovent
ni sé l'ofici,
ni tinc temps
per festejar.
Pare,
no vull saber
quina és l'hora
de partida,
la maleta
és amanida
i he lligat
ben bé el farcell.
Una mort
Ara, que els tenia:
els vuitanta anys,
el títol de capsigrany,
d'anar deixant de fer via,
el bon Déu ha demanat:
Puja a la barca de vela,
acomiada't de qui vetlla,
tanca els ulls i fes bondat!
Aprenent del nou estat
on cap batlle m'acomoda,
on no hi ha els nins d'escola
ni el flequer guarint el pa.
En poc temps, he de marxar
per travessar el gran desert,
he de passar-lo despert
sense queixa ni rumiar.
És així la malaltia
que ens apropa a l'altre món,
on ser ric és tenir son
i allitar-se nit i dia.
Una mort, tan encisera,
és un plat de bon menjar,
ens apropa a l'endemà
i ens rep a casa seva.
Pensaments divins
Jesús és Fill del seu Pare, no es veu enlloc.
Ho sento, només he pecat en vuit manaments.
Si Déu és el meu Pare, perquè no és del Barça.
Dubto que Jesús arribés a bisbe.
Déu està esperant les darreres enquestes de popularitat.
Satanàs està convençut que té els peus plans.
La Verge assistirà a la propera desfilada de túniques.
Déu no s'atreveix amb el cant gregorià.
Sant Pere afirma que al cel hi ha set dones per home, no parla d'edats.
La Verge fa dos mil anys que busca una nora.