Dos poemes de mal morir i deu pensaments divins

24 Febrer, 2013 07:25
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


He de morir


Pare,

com he de morir,

no vull prec

ni misses dites,

vull un jersei,

tres camises,

pantalons

d'un cotó fi.

Pare,

deixeu-me anar,

ben mudat, al cementiri,

tan jovent

ni sé l'ofici,

ni tinc temps

per festejar.

Pare,

no vull saber

quina és l'hora

de partida,

la maleta

és amanida

i he lligat

ben bé el farcell.


Una mort


Ara, que els tenia:

els vuitanta anys,

el títol de capsigrany,

d'anar deixant de fer via,

el bon Déu ha demanat:

Puja a la barca de vela,

acomiada't de qui vetlla,

tanca els ulls i fes bondat!

Aprenent del nou estat

on cap batlle m'acomoda,

on no hi ha els nins d'escola

ni el flequer guarint el pa.

En poc temps, he de marxar

per travessar el gran desert,

he de passar-lo despert

sense queixa ni rumiar.

És així la malaltia

que ens apropa a l'altre món,

on ser ric és tenir son

i allitar-se nit i dia.

Una mort, tan encisera,

és un plat de bon menjar,

ens apropa a l'endemà

i ens rep a casa seva.

 

Pensaments divins

 

Jesús és Fill del seu Pare, no es veu enlloc.

Ho sento, només he pecat en vuit manaments.

Si Déu és el meu Pare, perquè no és del Barça.

Dubto que Jesús arribés a bisbe.

Déu està esperant les darreres enquestes de popularitat.

Satanàs està convençut que té els peus plans.

La Verge assistirà a la propera desfilada de túniques.

Déu no s'atreveix amb el cant gregorià.

Sant Pere afirma que al cel hi ha set dones per home, no parla d'edats.

La Verge fa dos mil anys que busca una nora.

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs