Dos poemes per al sol i deu epitafis
12 Febrer, 2013 06:14
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Cansat el sol
Cansat el sol
es pon per la muntanya,
cap amic l'enganya,
cap amic el mou.
Un avorrit déu,
creant meravelles,
va posant estrelles
massa lluny del seny.
Nostre heroi rondina,
voldria marxar,
univers enllà,
per trobar l'amiga,
però hi ha una creu
de feina feixuga,
una gent que muda
enmig del gran fred.
I no hi ha res més
que un pacte secret,
un creador sencer
que ni vol ser rei.
Nostre déu es cansa,
encara que brega,
esperant l'estrella
a la mar en calma.
Lluna enamorada
Ni la lluna enganya
ni vol el parlar,
lluna enamorada
d'un sol ben llunyà.
Com surt cada dia
amb un vestit nou,
discreta a la llum,
mudada quan pot.
Enmig d'un passeig
tan dolç, melindrós,
cerca, el seu amat,
sent el seu heroi.
Tardes de l'hivern
quan el sol s'adorm
i no vol res més
que trobar l'amor.
La lluna li conta
històries de cor,
ell ni les escolta
ni escoltar-les vol.
Com idil·li tal
rau en un desert,
ella li proposa,
ell ni sap on és.
Epitafis
Ho sento, estic somiant.
Ni mort, tinc èxit.
Només unes paraules...
Ho veig tot negre.
Recordo fins l'enterrament.
Cerco excusa per sortir.
Suposo que vindràs.
Avui, no sé on anar.
Ho sé que tinc culpa.
Podeu continuar.