Dos poemes de magnicidi i deu epitafis

20 Febrer, 2013 06:12
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Deixeu-me matar


Deixeu-me matar

aquest any com toca,

és un any tanoca

cansat de viatjar.

Anar amunt i avall,

recorrent el món,

els pobres no hi són

ni poden menjar.

Amb el cotxe nou,

vaig cap a l'avió,

al cel, déu-n'hi-do,

el trànsit que es mou.

Esmorzo al país,

dino a l'altra banda,

arribo quan calma

la dèria que tinc.

I sóc talment ric,

foll com un aglà,

ningú em dirà

que sigui feliç,

ho tinc ben pelut,

ho tinc ben venut,

tot és al mercat.


Matem aquest any


En un any tan gras,

carregat de somnis,

vénen els dimonis

tot marcant el pas.

Nobles catalans,

ben farcits de pors,

amb pena i dolors,

anem pels estralls.

Rebent els insults

de la mare pàtria,

tenen tanta gana,

parlen sense embuts.

Nosaltres aquí,

entre trencacolls,

les puces i polls

ens donen les nits.

Matem aquest any

de malastrugança

ni Espanya ni França

ni el sol ens pertany.

I tornem al somni

de la independència,

és gaia la ciència,

algun cop vindrà.

 

Epitafis

 

No em prenguis les flors.

Estaré dos anys més i me'n vaig.

Algun dia, m'agradaria xerrar.

Encara ho porto prou bé.

L'àvia ho deia: És que no para!

Si heu de plorar, no vingueu.

I vostè, qui és?

He anat al nínxol de dalt.

Us faig saber que estic content.

Va ser un dia de rebaixes.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs