Dos poemes de set i deu pensaments divins
16 Febrer, 2013 05:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vi i vermut
Del pessebre,
he perdut:
bou i somera
i aquella estrella
ni ha vingut.
Al pessebre estant,
vénen els Reis,
en seran quatre?,
en seran tres?
I Jesús,
serà el Fill?,
farà bondat?,
sortirà, de pressa,
tot caminant?
Massa festes paganes
ens han deixat:
una fe sense ganes,
tot trontollant.
Esperant les promeses
d'un déu eixut,
passo dies bevent:
vi i vermut.
Ben begut
Anar per trencacolls
el cos demana
ni té esperança
ni té condol.
Acabada la feina,
mort el treball,
només queda una ampolla
dels encenalls.
Ni demano per beure
quan ve l'oblit
ni guanyaré la queixa
de l'esperit.
Ara, sec a taverna
vora el carrer,
com em ballen les taules
ni les conec.
Allí, passo les hores
entre cançons,
mariners, entre ombres,
mig cecs, mig sords.
Ben begut torno a casa
a tort i a dret,
tinc les cases comptades,
alguna es perd.
Pensaments divins
Satanàs vol ser més dolent, però es cansa prompte.
Per anar a l'infern, només cal tombar la cantonada.
Espero anar al cel sense demanar un crèdit.
Una vegada, hi havia un déu avorrit...
El botxí facilita estar ben preparat per salvar-se.
Si veniu de la terra, embarqueu per la porta set.
Es prohibeixen proves d'intel·ligència en tot el cel.
Volia netejar l'ànima, però sense centrifugar.
Déu volia fer un home, la primera vegada li sortí un simi.
Satanàs vol renovar l'infern, acomiadarà els pobres.