Dos poemes amb temps i deu epitafis
27 Gener, 2013 08:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No porta el temps
No porta el temps
ni nobles ni fantasmes,
només els quatre
o cinc manifassers,
aquí, a la plaça,
es prega pel solet
i tots són somnis
porucs, ben morts de gana.
Potser, el divendres,
prompte, pel matí,
serà, en el poble,
aquell home tan ric,
com posa, ensems,
els riures i les festes,
però, més tard,
la campana, més vella,
crida a la cleda:
pastors i ovelles,
toca, de pressa,
les hores del migdia
i el ric se'n va,
troba a la família:
la vella tieta,
és muda i va a missa.
No porta el temps
altre enrenou,
cansat és clou,
demà un altre dia.
No tinc ni vull
No tinc ni vull:
hores malfeineres,
ombres passatgeres,
enveja i orgull.
Ni ho he demanat
ni espero arribar
per tal de guanyar.
Avui, he venut:
dolça melangia,
la nit i migdia
i tot a bon preu,
no espero l'hereu
ni guanyar l'amor,
ja sabeu qui sóc?
El rei del silenci
perdut, en mal temps,
per aquells parents
quan cerquen senderi
i tot per un sou
petit com la nou,
petit i mullat.
No tinc ni vull
aplegar a ser rei,
només el servei
del sord més preat.
Epitafis
Compta cent i surto.
Abans, tampoc ho era viu.
Porta'm sis espelmes!
Necessito saber qui va empènyer.
Segueixo morint sol.
Si et mors aquest mes, tindràs mil punts.
Estic mort, suposo que no et sap greu.
Podríeu dir-me la data de defunció?
Vist des d'aquí, no és el mateix.
Em sento com a dispers.